Mèrida i Tàrraco: Capitals de la Hispània Romana

Mèrida: Augusta Emerita

Història

Fundada l'any 25 aC per Publi Carisi per ordres de l'emperador August, va rebre el nom de Colonia Augusta Emerita. Situada en una zona estratègica a la vora del riu Guadiana, s'hi va construir un pont que continuava la Via de la Plata.

Durant el regnat d'August (27 aC - 14 dC), la ciutat va experimentar un creixement important i es va convertir en la capital de la Lusitània, una de les tres províncies en què es va dividir la península Ibèrica, juntament amb la Bètica i la Tarraconense.

L'any 15 aC es va construir el teatre per ordre de Marc Agripa, i set anys després, l'amfiteatre, a més d'altres obres públiques. Al llarg del segle I dC, es va edificar el fòrum provincial. Sota la influència dels emperadors Trajà i Adrià, la ciutat va progressar socialment, culturalment i econòmicament, fet que va propiciar l'aparició de domus (residències) de l'alta societat. L'esplendor va continuar durant l'època d'Antoní Pius, amb la construcció de temples com el de Mart.

Aquesta època d'esplendor va finalitzar al segle III dC, coincidint amb l'aparició dels primers testimonis del cristianisme a la ciutat. A finals d'aquest mateix segle, la ciutat va experimentar un nou ascens sota el mandat de l'emperador Dioclecià. La màxima autoritat política de la península, el vicarius Hispaniarum, es va traslladar a Mèrida, que es va convertir en la capital de la diòcesi d'Hispània, la qual incloïa també una part del nord d'Àfrica.

Monuments principals

Circ Romà

Construït al segle I dC fora de la muralla, estava destinat a curses de quadrigues i bigues.

Temple de Diana

Situat al fòrum municipal, estava dedicat al culte imperial.

Arc de Trajà

Ubicat al cardo maximus, probablement servia com a entrada monumental al fòrum provincial.

Pont Romà

Creuava el riu Guadiana i era una perllongació del decumanus maximus.

Aqüeducte dels Miracles

Datat de l'època d'August, transportava aigua a la ciutat des d'un embassament proper.

Teatre Romà

Construït per ordre de Marc Agripa l'any 15 aC.

Amfiteatre

Inaugurat l'any 8 aC, situat al costat del teatre.

Tàrraco: Tarragona

Història

L'any 218 aC, durant el primer any de la Segona Guerra Púnica, Gneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries. Va establir pactes d'amistat amb els pobles ibers locals, la qual cosa va suposar un cop estratègic contra Aníbal. Posteriorment, els germans Escipió, Gneu i Publi, van ocupar un poblat ibèric estratègic prop de la costa i van fortificar un turó, creant un praesidium (fortalesa). L'objectiu era establir una base logística per a la penetració militar cap al sud de la península.

Amb l'arribada de soldats, comerciants i població civil romana, l'assentament es va dividir en dues zones: la part alta, de caràcter militar, i la part baixa, on es concentraven les vivendes i la població civil. Durant la conquesta romana de la península, Tàrraco va ser la principal base d'operacions i va anar creixent en importància.

Cap al segle I aC, sota el govern de Juli Cèsar, Tàrraco va rebre l'estatus de colònia de dret romà i va ser anomenada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. L'any 27 aC, es va convertir en la capital de la província Hispània Citerior, que posteriorment, l'any 13 aC, va passar a anomenar-se Tarraconense. Això va comportar la construcció d'un imponent fòrum provincial, temples i grans edificis d'espectacles com el circ i l'amfiteatre. La ciutat va assolir la seva màxima expansió al segle II dC. Al segle III, va començar a perdre poder econòmic i va ser escenari de persecucions contra els cristians. Al segle V, va patir atacs dels visigots i, finalment, l'any 475, va ser conquerida pel rei Euric.

Monuments principals

Muralla

Construïda al segle III aC amb grans pedres (estil ciclopi) i ampliada al segle II aC amb la tècnica de l'opus quadratum. Actualment se'n conserven uns 1.300 metres en bon estat, amb torres de defensa i diverses portes.

Teatre Romà

Edificat al segle I dC, a prop del fòrum municipal. Avui dia en queden poques restes visibles.

Fòrum Provincial

Construït a finals del segle I dC sota el mandat de l'emperador Vespasià. Era el centre administratiu de la província i estava format per dues grans places a diferents nivells: una dedicada al culte imperial i una altra de representació.

Circ Romà

Situat dins la muralla, va ser construït a finals del segle I dC per a les curses de carros.

Basílica

Formava part del Fòrum Provincial i era l'edifici destinat a l'administració de justícia.

Amfiteatre

Construït a principis del segle II dC fora de les muralles, al costat de la Via Augusta. Aprofitava el pendent natural d'un turó per a la graderia i disposava d'una fossa bestiaria per a les feres.

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Construït amb la tècnica de l'opus quadratum, consta de dues fileres d'arcades superposades.

Torre dels Escipions

Monument funerari en forma de torre situat a la Via Augusta.

Arc de Berà

Arc honorífic situat a la Via Augusta, erigit en temps de l'emperador August.