Mèrida Romana: Circ, Aqüeductes i Vestigis de l'Antiga Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,03 KB

Mèrida Romana: Un Legat Imponent

Circ: El circ era l’edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament a les curses de cavalls. Va ser construït al principi del segle I dC i, a causa de les seves dimensions (400x100), es va edificar fora del recinte emmurallat. Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals.

Termes d'Alange: Un Oasi de Relax Romà

Termes d’Alange: A 18 quilòmetres de la ciutat hi ha les termes d’Alange, un important conjunt termal al qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida. El seu estat de conservació és molt bo i avui dia encara continuen oferint els serveis.

Aqüeductes de Mèrida: Enginyeria Romana en Acció

Aqüeducte de Sant Llàtzer: La ciutat de Mèrida necessitava un subministrament d’aigua abundant i regular que el sistema de pous, cisternes i fonts naturals no podia garantir. Calia obtenir i portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans. Amb aquesta finalitat hi havia a la ciutat tres aqüeductes:

  • L’aqüeducte de Sant Llàtzer, que canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió.
  • L’aqüeducte d’Aqua Augusta, que portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.
  • L’aqüeducte dels Miracles, el més espectacular i tota una magnífica obra d’enginyeria romana. Data del principi del segle I dC i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina situat a uns 5 quilòmetres de la ciutat. Encara en subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs de granit i maó. La seva combinació proporciona una agradable impressió cromàtica. L’aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir del qual es distribuïa l’aigua per la ciutat. Després de tants anys des de la seva construcció, bona part d’aquest aqüeducte encara resisteix, com si d’un miracle es tractés; d’aquí el seu nom popular.

Pont Romà de Mèrida: Una Porta a la Ciutat

Pont Romà: Aquest pont era el segon més llarg de l’Imperi. Tenia un quilòmetre de longitud i era considerat com la gran porta d’entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus. Aquest pont tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu. És un pont construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt. La funció d’aquestes voltes era que l’aigua no augmentés la pressió d’empenta sobre el pont en les crescudes del riu.

Necròpolis Romana: Un Viatge al Més Enllà

Necròpolis: Mèrida comptava amb una necròpolis on enterraven els seus morts. Estaven ubicades a prop de les vies que accedien a les portes de la muralla. Hi havia tombes i columbaris amb cavitats per dipositar les urnes funeràries que contenien les cendres dels difunts. Al columbari de la família dels Voconi, s’han conservat pintures al fresc que reprodueixen, com si fos un retrat, les persones difuntes.

Altres Indrets amb Passat Romà

Cesaraugusta (Saragossa): Una Colònia Romana Estratègica

Cesaraugusta o Saragossa: Aquesta ciutat va ser fundada per tal que els soldats que havien lluitat a les guerres càntabres poguessin retirar-s’hi. La seva fundació coincidia amb la reorganització de les províncies d’Hispània per l’emperador August. Es van construir les grans obres públiques com ara el fòrum, el teatre, l’amfiteatre o les termes. Estava situada al costat del riu Ebre, que en època romana era navegable, comptava amb un port fluvial que va convertir aquesta colònia en un important focus d’activitat comercial. També comptava amb unes muralles de quasi tres mil metres i unes 120 torres defensives.

Entradas relacionadas: