Mercè Rodoreda: Psicologia, Postguerra i Anàlisi de La plaça del Diamant

1. La Psicologia dels Personatges en Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges? Per què?

A l'exili, Mercè Rodoreda va començar a escriure novel·la psicològica. Aquest tipus de novel·la es caracteritza per:

• La descripció dels pensaments dels personatges.
• L'ús de l'estil indirecte lliure.
• El monòleg interior, basat en la introspecció en la psicologia de la protagonista.

A les seves novel·les, les protagonistes són dones amb una gran profunditat psicològica, solitàries i introvertides. Són personatges amb relacions afectives d'insatisfacció, fins al punt de portar-les a la desesperació, però sempre amb un final que deixa una finestra oberta a l’esperança.

Les seves obres es caracteritzen per comparar el món de la infantesa, que reflecteix la felicitat, amb el món adult, que representa el patiment. L'ús d'elements simbòlics és una altra característica fonamental (el colom, l'embut, la natura), així com la reflexió sobre el pas del temps. Així doncs, podem concloure que, efectivament, la producció de Mercè Rodoreda incideix sobretot en la psicologia dels personatges.

2. La Novel·la Catalana de Postguerra (Fins als 70)

Quines característiques generals presenta el gènere de la novel·la en el context de l'escriptura de l'obra? La narrativa de postguerra fins als 70.

La narrativa de postguerra va haver d'enfrontar-se a dos reptes principals:

1. Recuperar un idioma que patia un procés de repressió i substitució cultural des de la dictadura.
2. Connectar amb la modernitat europea per a construir una literatura homologable a la internacional.

Molts autors van haver d'exiliar-se per a evitar la repressió. Són narradors que van poder escriure sense el control de la censura, com ara Mercè Rodoreda o Pere Calders. Altres autors s'hi van quedar (Enric Valor, Carles Salvador, Josep Maria de Sagarra, Llorenç Vilallonga) i van haver de lluitar contra la censura o les prohibicions de la dictadura.

La narrativa de postguerra es mou entre la repetició de models estètics anteriors i l'exploració de nous. És el temps de la novel·la psicològica que incorpora símbols i el monòleg interior, amb una marcada influència de Marcel Proust i James Joyce (per exemple, en Mercè Rodoreda). També continua vigent la novel·la realista, conreada per Enric Valor, arrelada en un temps i una terra concrets. Pere Calders, en canvi, es decanta per la ironia i la fantasia. Un tema reiterat, en moltes obres de l'època, és la guerra.

3. Context Històric de La plaça del Diamant (1962)

En quin context vital i històric va escriure Mercè Rodoreda La plaça del Diamant?

Mercè Rodoreda va publicar La plaça del Diamant el 1962. És l'època de la postguerra en què la dictadura franquista comença una certa obertura: es permet publicar en la resta de llengües de l'Estat i es relaxa la censura. Això fa possible la creació d'una mínima infraestructura editorial (revistes, editorials, premis) que s'ampliarà durant els 60 i 70.

Un exemple és que Rodoreda, després de molts anys sense publicar i de viure a l'exili de Suïssa, acabada la Guerra Civil i la Mundial, guanya el premi Víctor Català amb el recull La meva Cristina i altres contes. A més, presenta La plaça del Diamant al premi Sant Jordi. Encara que no guanya, la publica en l'editorial de Joan Sales. L'obra va tenir un gran èxit i la va consagrar, després del parèntesi de les dues guerres, com una de les grans novel·listes del segle XX.

Pel que fa a la narrativa, els tres corrents de postguerra són:

• La novel·la psicològica, que Rodoreda segueix en les seves obres de maduresa, per exemple en La plaça del Diamant, Mirall trencat i El carrer de les camèlies.
• El realisme objectivista (en una altra línia distinta de Rodoreda).
• La literatura fantàstica, l'humor i la ironia.

4. Autors Clau en el Context de l'Obra de Rodoreda

Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra (dins del gènere de la novel·la)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

Autors Internacionals

En l'àmbit internacional, la producció narrativa està dominada per figures com:

• Marcel Proust: (A la recerca del temps perdut) i la importància del record en el caràcter dels personatges.
• Franz Kafka: (La Metamorfosi) i el paper dels somnis, de la vida sense sentit aparent.
• Virginia Woolf: (Una habitació pròpia) i la novel·la psicològica.
• James Joyce: (Ulisses) i el monòleg interior.

Autors Catalans

En l'àmbit de la literatura catalana, destaquen:

• Pere Calders: (Conte, fantasia).
• El grup de Sabadell: Amb narradors com Francesc Trabal (novel·la i periodisme) i Pere Quart (conte, fantasia). Un grup amb el qual Rodoreda va mantenir relació en l'etapa de joventut. Defensen l'humor, lúdic o àcid, la fantasia i la força dels elements irracionals en la vida quotidiana.
• Carles Soldevila: Amb obres com Fanny.
• Miquel Llor: Amb Laura a la ciutat dels Sants.

Durant la postguerra, l'autor que més conrearà la novel·la psicològica serà Llorenç Vilallonga (Bearn o la sala de les nines).

5. La Presència Femenina en la Literatura Catalana

És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica almenys 4 autores de dos gèneres diferents (novel·listes, poetes, assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat.

Són moltes les escriptores que, des del segle XIX, han abordat la condició de la dona en la societat. Les escriptores que escriuen sota la dictadura franquista critiquen la moral repressora imposada pel règim i l'Església catòlica. Les autores de la generació dels 70 també jutgen el model femení defensat per la dictadura: l'àmbit domèstic a què la dona està relegada, la monotonia del matrimoni, la maternitat imposada i les actituds de submissió i passivitat.

Narradores (Novel·la Psicològica i Actual)

• Anys 60 i 70 (Model psicologista): Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Isabel-Clara Simó.
• Anys 80 i Actuals: Maria Barbal, Maria Mercè Roca, Imma Monsó, Empar Moliner, Irene Solà.

Altres Gèneres Literaris

En altres gèneres literaris també hi ha autores amb una obra sòlida:

• Poetes: Clementina Arderiu, Maria Beneyto, Maria Mercè Marçal, Marta Pessarrodona.
• Assagistes: M. Aurèlia Capmany, Marina Garcés.

6. Evolució de la Narrativa Catalana (Dels 70 a l'Actualitat)

Quins autors o autores destaquen en la narrativa amb posterioritat al context d'escriptura de La plaça del Diamant? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores?

Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat

A banda de les tècniques transgressores de l'experimentalisme, la generació dels 70 (amb figures com Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Josep Lozano o Isabel-Clara Simó) manifesta la influència de la cultura de masses (televisió, cinema, pop-rock, publicitat). Les seves obres també es fan ressò dels moviments socials que sorgeixen al llarg dels anys 60 i 70: pacifisme, feminisme, antimilitarisme, ecologisme.

L'etapa actual està marcada per la incorporació de la cultura catalana al mercat. Una altra característica és l'eclecticisme: es cultiven tots els gèneres narratius (novel·la eròtica, fantàstica, negra i policíaca, ciència-ficció, històrica) i els corrents literaris més clàssics (realisme) combinen amb els més experimentals.

El postmodernisme seria, en tot cas, el corrent estètic que més destaca; algunes característiques són:

• Desaparició de la frontera entre alta cultura i cultura de masses.
• Fort caràcter intertextual (barreja de gèneres, codis i llenguatges).
• Metaficció: Ruptura de la barrera entre ficció i realitat; es tracta de novel·les que deixen clar que allò que llegim és pura ficció, un artifici.
• Autoficció: Moltes novel·les narren la presumpta vida real de l'autora o l'autor, de manera que s'esborra la frontera entre fets i ficció.

7. La Trajectòria Literària de Mercè Rodoreda

Situa La plaça del Diamant en la trajectòria de l'autora i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

Podem dividir l'obra de Rodoreda en tres etapes diferents:

a) Obres de Joventut (1932-1936)

Escriu cinc novel·les que avancen alguns dels temes i tècniques posteriors. Introdueixen els nous corrents europeus, en concret, la novel·la psicològica, d'ambients i personatges urbans. La millor novel·la d'aquesta etapa és Aloma (1938), en què introduirà dos trets que l'acompanyaran sempre: poeticitat i simbolisme. Aloma és la història d'una adolescent solitària i somniadora que surt malparada de l'amor. És una novel·la:

• Psicològica (anàlisi de la vida d'un personatge).
• Sociològica (document de l'època).
• Urbana (ambientada a Barcelona).

b) Obres de Maduresa (1958-1974)

La trajectòria novel·lística es veu truncada per la Guerra Civil, l'exili i la Segona Guerra Mundial. Després d'Aloma, trigarà vint anys a poder tornar a publicar. Les obres més destacades són Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974). Són novel·les més complexes que les de la primera etapa. En elles combina diferents tipus de narradors i l'escriptura parlada.

c) Obres de Vellesa (1974-1983)

Amb el pas del temps, les obres de Rodoreda es fan més simbolistes i fantàstiques, amb una realitat pròpia. S'allunya de les temàtiques anteriors al voltant del paper de la dona, incompresa i marginada en la societat. Crea un món interior molt ric, amb símbols i somnis, marcat per la presència de la mort. Obres destacades són Viatges i flors (1980), La mort i la primavera (1986) i Quanta, quanta guerra (1989).