Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant

MERCÈ RODOREDA, LA PLAÇA DEL DIAMANT

3A 1. Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant. Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment. El narrador de la Plaça del Diamant és intern i és la mateixa Natàlia, o Colometa, que a vegades són presentades com si foren persones diferents. La novel·la està narrada en primera persona i utilitzant el recurs de l’escriptura parlada, en el que es dona la sensació que Natàlia està contant-nos la seua història. A més, Rodoreda empra sovint el monòleg interior al llarg de l’obra, donant veu al subconscient de la protagonista, a la seua consciència mental i espiritual. Per tant, la història és narrada a través dels seus pensaments i sentiments.

2. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent. La plaça del diamant pertany al corrent de la narrativa psicològica, molt comú durant l’època de la postguerra. La narrativa psicològica mostra un interés per la persona i els seus pensaments, conflictes interns, els seus estats de frustració, la seua memòria, etc. Aquest tipus de novel·la empra sovint la tècnica narrativa del monòleg interior directe i l'acció és mínima però és substituïda per la reflexió dels fets narrats i l'anàlisi dels conflictes interiors dels personatges.

3. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La plaça del Diamant, Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de obra. El simbolisme és un recurs literari especialment característic de l’estil de Mercé Rodoreda, especialment en les seues novel·les. L’utilitzarà per a expressar els món interior dels seus personatges.

Símbols que apareixen en l’obra:

• Els coloms: és el símbol principal de l’obra, i està inclús directament relacionat amb el nom de Colometa. L'evolució dels coloms representa la vida de la protagonista en dues etapes. Una primera etapa pessimista en què en Quimet decideix criar coloms i aquests se senten angoixats, igual que Colometa amb el seu matrimoni. Una segona etapa d'optimisme en la que Natàlia recorda els coloms amb enyorança. En mig d’aquestes etapes, Natàlia s’adonarà que està construint la seua pròpia gàbia i voldrà alliberar-se.
• L’embut: potser no ho pareix, però té un paper molt rellevant. Simbolitza la pitjor etapa durant la vida de la Colometa. La forma de l'embut representa l'angoixa de la Natàlia que va augmentant fins a arribar a plantejar-se el suïcidi i emprar l’embut per a assassinar els seus fills.
• Les balances: quan estan en equilibri la Natàlia les toca, representant el seu enyorament per tindre estabilitat en la seua vida.
• Flors, jardins, parcs i l’aparador de les nines del carrer Gran: són símbols de l’etapa de la infantesa, que representen per a Rodoreda la infància i el temps de felicitat perdut. L’arbre simbolitza la regeneració, el renaixement i la recuperació de la identitat.
• El ganivet: és un símbol de venjança, ja que Natàlia l’agafa en el moment en què planta cara al seu dur passat. Per tal d’assegurar-se d’haver pogut superar els seus records dolents, va a la seua anterior casa a escriure el nom de “Colometa” en la paret amb un ganivet.
• “Pobra Maria”: són les paraules que en Quimet repeteix diverses vegades al començament de l’obra i que representen la virginitat de Colometa i la seua representació mitjançant la Verge Maria. En Quimet també ho diu per a emmarcar la seua superioritat i fer-li ver a Natàlia que havia tingut una altra noia abans d’ella.
• Llaços: representen la victòria de la Natàlia en donar a llum i poder suportar el seu dia a dia.
• Caragol de mar: Representa la pau i la tranquil·litat. Cada volta que la Natàlia neteja es per escoltar-lo com a símbol de necessitar aquesta harmonia.
• Quadre de les llagostes Representa el sexe que mata a la dona, i per tant, el domini masclista. Al llarg de la novel·la es donen diverses situacions d’aquest tipus en la relació amb Quimet.

4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra? El tema principal de l’obra és l’opressió i l’alliberament de la dona. Aquest tema és desenvolupat en la història personal de la protagonista. Durant la relació amb en Quimet Natàlia sofreix una alienació i la perduda de la seua llibertat, però després de casar-se amb Antoni recupera la seua identitat i la seua llibertat. De forma paral·lela, es desenvolupen els temes de la maduració i la pressa de consciència de la protagonista.

Un altre tema present a l’obra és la vida a Barcelona durant un període de la història molt concret. Això es refereix al patiment de la població durant la guerra, no només de la protagonista, sinó també de la resta de personatges, com Antoni, en Quimet... Aquest tema no té a veure amb les relacions entre els personatges, sinó sobre com els afecten els successos que els envolten. També destaca el tema de l'amor, ja que, a banda de què és la causa de la relació entre alguns personatges (Colometa i en Quimet, Colometa i Antoni, Rita i Vicenç...), l’autora mateixa explicà que La Plaça del Diamant és una novel·la d’amor. Altres temes que es desenvolupen són la soledat i el pas del temps.

5. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?  Els personatges principals de l’obra són Natàlia, Quimet, Antoni, Toni, Rita i Enriqueta.   Natàlia és la protagonista, i el personatge que més evoluciona en tota l’obra. Es presenta com una persona que no pot dir que no per no fer mal als altres. És una xica molt innocent i ingènua que empatitza amb les persones. També és prou submisa i després de casar-se amb en Quimet perd la seua identitat i llibertat. És un personatge que evoluciona, ja que passa a ser a una dona llibre i madura. Durant aquest procés Natàlia pateix situacions depressives i estressants, com la misèria de la guerra, a més d'un procés de revelació per tal de recuperar la seua identitat. És un personatge femení que ens transmet força, la força d'una dona que lluita diàriament per continuar endavant.

En Quimet és un personatge pla perquè no evoluciona pràcticament durant l’obra. És el primer marit de Natàlia i un home molt

possessiu, masclista i controlador. Va provocar la pèrdua d’identitat en la protagonista volent que ella tingués els mateixos gustos que ell. En Quimet s’interessa molt pels coloms i va acabar per fer un colomar a la seua casa. Finalment, mor al front de batalla.

Antoni és un personatge pla, no varia en la forma que es presenta. És l’adroguer on la Natàlia sol comprar i, durant la guerra, li ofereix casar-se en ell per tal de tindre una família. Ella, condicionada per la fam que pateix la seua família, accepta. Antoni és un home sensat que deixa llibertat a Natàlia. També fou a la guerra, on va ser ferit del mig i va quedar infèrtil.

Toni, el primer fill d’en Quimet i la Natàlia, és un personatge que evoluciona al llarg de l’obra. De menut era molt mogut, nerviós, i envejós de la seua germana. Amb el pas del temps, el transcurs de la guerra i de la seua estança en la colònia, es fa més gran, madura i no vol allunyar-se de la família. A més, de major vol fer la mili. 

Rita, la filla petita d’en Quimet i la Natàlia, no evoluciona especialment al llarg de l’obra. És molt similar al seu pare i té molt caràcter. Ella volia ser hostessa d’avió, però s’acaba casant amb Vicenç, el propietari del bar de davant de sa casa.

Enriqueta: és una senyora major que Natàlia i es dedica a vendre castanyes, moniatos, cacauets... És la confident de la protagonista, és bona amiga, constantment li dona consells i l'ajuda en tot el que necessita. Com no evoluciona al llarg de la novel·la és un personatge pla.

6. Quins referents o elements de la realitat trobem ... 1’obra (època i espais)? Quant a l’espai, l'obra es desenvolupa a Barcelona, més concretament al barri de Gràcia. A la novel·la hi apareixen tant localitzacions obertes, com la Plaça del Diamant on es coneixen els protagonistes, la platja on anaven abans de nàixer l’Antoni...; així com tancades, la casa de Natàlia, de l’adroguer, etc. Les referències espacials de l’obra que podem trobar en la realitat es recullen en la següent llista:

- Carrer Gran de Gràcia.      - Parc Güell.      - Carrer Montseny.     - Rambla del Prat.      - Cementeri de Sant Gervasi.      - Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu).       - Bar Monumental (Carrer Gran de Gràcia, 25)      - Cinema Smart (Carrer Gran de Gràcia, cantonada amb el Carrer Ros de Olano)       - Rambla de les Flors.      - Carretera de l’Arrabassada.

Amb referència als esdeveniments, l’obra se situa temporalment des dels anys 30 fins als 50, és a dir, entre la Segona República i la postguerra, com es veu reflectit nombroses vegades en l’obra. Per exemple, Quimet i en Cintet anant a la guerra i morint al front d’Aragó, la fam que moltes famílies pateixen a causa de la guerra, els bombardejos o Natàlia buscant treball per tal de poder subsistir.

Respecte als personatges, Natàlia, és al principi de l’obra una jove innocent que va evolucionant i representa a totes les dones d’aquella època, les quals no tenien ni veu ni vot. Elles depenien del seu pare i després del seu marit. Amb això l’obra denúncia la submissió de la dona enfront de l’home i el masclisme de l’època. Referents a persones reals: al·lusió a Gaudí i la Sagrada família, referència a Primo de Rivera i la dictadura.

7. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment... l’estructura de l’obra)   L’obra es divideix en 3 etapes:

La primera etapa o procés d’alienació (capítols 1-24): comença amb el canvi de nom de Natàlia per Colometa, a voluntat d’en Quimet. En aquesta part ressalta la submissió de Natàlia al seu marit, acabant ella mateixa perdent la seua identitat, alienant-se. A més, Natàlia també pateix una sèrie de maldecaps petits relacionats amb en Quimet (relació amo-criat). Aquesta etapa de l’obra es caracteritza també per la situació de tensió social que resulta en la segona República.

L'etapa de revolució (capítols 24-35): coincideix amb la Guerra Civil. En aquesta part la protagonista és marcada pels “maldecaps grans”, com la mort d'en Quimet al front d’Aragó. Açò provoca que Colometa perda totalment la seua identitat, ja que sense el seu marit se sent perduda. A això també se li afegeix la pobresa de la seua família. Aquest conflicte quasi culmina en l’assassinat dels seus fills i el seu suïcidi. .

L’última part o etapa d’alliberament (capítols 36-49): és l’època de la postguerra, la protagonista passa a anomenar-se de nou Natàlia, recuperant la seua identitat. A més, amb l’ajuda del record i el somni aconsegueix acceptar la vida present. Un personatge essencial en aquesta etapa és Antoni, amb qui Natàlia és feliç, ja que ell ho fa tot per ella i recupera la possibilitat d’amar a algú. Durant aquest temps els seus fills es fan grans, el Toni fa la mili i la Rita es casa.

      3B     8. Com evoluciona el gènere de la ...  d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?     A la dècada dels 70 va començar la crisi de gèneres novel·lístics com el realisme històric i es va donar una renovació en què es modernitzen les tècniques narratives i l’acció deixa de ser cronològica i amb monòleg dramàtic. A més, es renoven les temàtiques, sent les principals la crítica política, l’anhel de llibertat i la ruptura dels valors tradicionals. Així mateix, sorgeixen nous estils narratius (novel·la històrica, novel·la negra i policíaca, etc.) els quals s’agrupen per gènere.

9. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d'aquesta obra?  L’escriptura d’aquesta obra correspon amb el període de la postguerra, el qual es divideix en dues etapes. La primera, entre les dècades dels 40 i 50, està caracteritzada per la censura a la literatura i, com a conseqüència, la presència d’autors exiliats com Rodoreda. La segona etapa, en canvi, va tindre lloc als anys 60 i 70, i la novel·la catalana va experimentar un canvi fonamental per l'augment de la llibertat i l'obertura de fronteres.

10. És destacada la presència d’autores ...  a dos dels gèneres.]    Al mateix context que Mercè Rodoreda trobem a les poetesses Ana Maria Ibars i Bars (1892-1965) amb l’obra com “Un mar de Paraules” i a Matilde Lloria (1912-2002), amb poemes com “Altíssim negre”. Quant al gènere de la narrativa, trobem a Maria Beneytó i Cuñat (1925-2011) i la seua novel·la “La dona forta” juntament amb Montserrat Roig (1946-1991) i “El camp de les cireres”.

11. Quines característiques generals presenta ... 1’obra?   L’obra s’ubica durant els anys 60 a la postguerra. La narrativa d’aquest període rep el nom de “narrativa experimental”, ja que s’introdueixen noves tècniques com el monòleg interior, la presència de simbologia o l’ús de la segona persona. Quant als temes, trobem un interés per l’individu, els seus records de la guerra, la seua frustració, etc. L’argument passa a un segon plànol   i l’acció sol ser mínima, però se substitueix pels fets narrats i  

l’anàlisi dels conflictes interns del protagonista.

12. Quins altres autors o autores destaquen  ...  o autores).   En primer lloc, destaca Enric Valor, narrador, gramàtic valencià i promotor de la normativització del català. La seua obra més coneguda són “Les rondalles valencianes” i en el gènere narratiu el “Cicle de Cassana”.

D’altra banda, es troba Pere Calders qui, com Mercè Rodoreda, es va exiliar per fugir de la dictadura. Entre les seues obres més destacades es troben “Raspall”, “L’ombra de l’atzavara” o també “Taula rodona”. El seu estil es caracteritza per la ironia, l’absurd i el component màgic.

13. Quin altres models o  ... s'inscriu l’obra.    En el context d’escriptura de l’obra trobem diferents corrents narratius. D’una banda, la novel·la psicològica (gènere dins del qual trobem la Plaça del Diamant) pretén reflectir el món interior de les persones i els seus sentiments. En canvi, la novel·la existencialista té com a objectiu contestar als dubtes de l’existència com la mort o la soledat. Un altre corrent present al context de l’obra és el realisme, el qual mostra les dificultats durant i després de la guerra de forma explícita.

14.  Quins autors o autores destaquen en el ... o autores respecte a l'autora del fragment?   D’una banda trobem a Montserrat Roig (1946-1991) escriptora compromesa amb el el feminisme i la lluita antifranquista. Com Rodoreda, dona importància als personatges femenins i a la seua consciència. Obres destacades: “El camp de les cireres”

D’altra banda, destaca Ferran Torrent. El seu gènere més habitua és la novel·la negra i entre les més destacades trobem No emprenyeu el comissari i Societat limitada. Un dels aspectes més característics de la seua literatura és l’ús de les variants valencianes.

15. Situa aquesta  ...  o blocs).     La trajectòria de l’autora s’ha dividit en tres blocs. La primera, anterior a la guerra (1932-1938), on va escriure novel·la pessimista, simbolista i psicològica titulada Aloma (1938). La segona, etapa de maduresa, entre l’exili i la tornada (1958-1974), en la qual escriu La plaça del diamant. En aquesta etapa predominen els personatges femenins, els exiliats i gent desfavorida i l’ús de la primera persona i el monòleg interior. La fase final, després del retorn, incorpora personatges masculins i narradors omniscients.

RODOLF SIRERA, EL VERÍ DEL TEATRE

    3.A   1. Analitza les característiques  ... el.lipsi temporal).  L’acció es desenvolupa a un palau rococó de Paris l’any 1784, poc abans de l’esclat de la Revolució Francesa. A més, és dona un únic espai escenogràfic descrit de forma general que va alterant-se a mesura que passa el temps: de la sala on està i espera Gabriel es passa a una mena de teatre, en el moment en el que el Marqués descorre les cortines de l’arc, on hi ha llums i un seient, amb l’aparença d’una presó medieval. 

També, es presenten dues portes: una està tancada i comunica amb el vestíbul i l’altra amaga un armari. En general, l’espai provoca una sensació d’angoixa: que es va tancant a poc a poc i es va fent més fosc (la porta tancada amb clau…). El microespai del teatre també canvia i presenta cada vegada més tancament per a Gabriel, especialment quan el Marqués baixa una gran reixa tancant la boca de l’escenari. Aquest acorralament del comediant suposa que la relació dins-fora siga mínima, fent-se present amb la llum exterior i el soroll d’un rellotge. 

L’acció es presenta sense interrupcions formals explícites. Es dona una interacció continuada, un diàleg entre els dos personatges. També és una acció continuada i lineal amb alguna analepsi, una retrospecció inicial per a justificar la situació actual i esmenta que Gabriel porta una hora esperant el Marqués. I una proplepsi indirecta quan el Marqués anuncia i s’imagina tot el procés de la mort de Gabriel quan aquest ja dorm. 

La major part de l’obra es desenvolupa durant algun moment del vespre i l’acció dura el mateix temps que la representació com que es donen canvis temporals. Com el rellotge no torna a sonar podem intuir que discorre menys d’una hora entre el principi i el final de l’acció. 

Quan es parla del rellotge de sorra, que està contant el temps, també és una referència temporal.

2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu  ...  d'aquesta obra?  Les temàtiques pròpies d’aquesta obra serien, en primer lloc, les tècniques d’interpretació. En segon lloc, la diferència de poder entre classes socials i la dominant posició dels aristòcrates que poden satisfer els seus plans i la idea de “món com a teatre”. També, es tracta el límit entre la ficció i la realitat en la interpretació teatral, els límits de la transgressió… i del terror a la mort. 

Per açò, el tema bàsic de l’obra és el metateatre; una reflexió sobre els límits, entre realitat i ficció, els del plaer, els de l’autenticitat, veritat i objectivitat de la realitat i la mort com a límit no superable.

3. Quines característiques presenta el personatge X  ... llarg de l'obra? Gabriel: un comediant senzill amb un fort sentiment de professionalitat i orgull, ja que se sent ferit quan el marqués menysprea el seu treball. És conscient del seu lloc dins de la societat (mai podrà arribar a ser noble) i per això mostra classisme davant el criat i servilisme davant el Marqués. A més, és poc intel·ligent, ja que és fàcil d’enganyar al estar sotmès a l’orgull i les aparences, i així es mostra des de l’engany del criat. Al llarg de la història es produeix una mena d’evolució en ell però no de forma interna, és més aviat que el personatge va desvelant la seua personalitat, degut a que a l’inici és orgullós i segur i al final té inseguretats i por.

Marqués de...: un aristòcrata francés amb una posició social elevada que li permet aconseguir tot el que vol, lo qual li provoca plaer. No té ni cognom o nom, tan sols un títol nobiliari és suficient per a donar-li poder. Al principi comença fent-se passar per un criat per a demostrar-li a Gabriel que les aparences són enganyoses, no s’ha de fiar d’elles i el pas de criat a Marqués és degut a un canvi en la veu i en l’aparença (pentinant i vestit de forma elegant). De fet, ell mateix és defineix com un científic que posa per davant de la mateixa vida humana les seues “necessitats” i plaers, que mostra l’actitud de superioritat i domini del Marqués, que justifica el seu comportament inmoral des de una posició estética. 

4. Quins referents o elements de la realitat  ... i espais)?  Persones:  Racine: dramaturg d’origen francès dedicat a la tragèdia barroca francesa amb un estil d’interpretació poc naturalista. Inclós la dedicatòria al principi de l’obra és un fragment d’aquest dramaturg. 

Marqués de Sade: es pot relacionar un personatge amb el marqués. 

Sòcrates: filòsof grec que va ser condemnat a mort per haver expressat opinions contràries a les pròpies d’Atenes. De fet, va beure un verí amb una gran serenitat per a després morir a poc a poc filosofant sobre la mort

de l`ànima. 

Rousseau: va ser un filòsof francés que recolzava la teoría que l’èsser humà és bo de manera innata però la vida en societat el corromp i el fa ser malvat. Açò es veu reflectit a l’obra quan el Marqués el mite “del bon salvatge”. 

Diderot: filòsof i escritor francés del segle XVIII que va participar en l’escriptura de la primera enciclopèdia universal editada a França. Va inspirar l’obra del Verí del teatre, ja que Sirera posa en boca del marqués alguns arguments de la seua obra: Paradoxe sur le comédien. 

Llocs:  París i Xipre.

Conceptes: Enciclopèdia: recopilació de coneixements en francés escrita per d’Alembert i Diderot que recollia el pensament il·lustrat. En ella es defensava la tolerància, la modernització de l’economia i l’interès per la ciència. 

Rococó: moviment artístic que va nàixer a França que caracteriza la decoració el palau del Marqués. És característic del segle XVIII, correspon a la Il·lustració. 

5. Situa o ubica el contingut  ... de l'obra)

1. El Marqués es fa passar per criat: al principi de l’obra Gabriel es queixa del temps que porta esperant al Marqués, ja que va ser ell mateix el que li ha demanat una visita. Mentre que espera, el criat li ofereix un vi de Xipre i es posen a parlar sobre teatre, ja que el troba apassionant. A més, entre altres coses parlen de diferències estamentals a la societat i de les tècniques d’interpretació teatrals.

2. Descobriment del motiu de la trobada: el que es suposa que és el criat confessa que en realitat és el Marqués i que Gabriel no ha sabut adonar-se de la representació que estava fent perquè s’ha deixat enganyar per les aparences. També, parlen de les diferents concepcions de teatre i li explica aleshores que el motiu per el qual li ha cridat perquè vol que represente una obra de teatre que ell mateix ha escrit. De fet, li demana que la represente en aquell mateix instant.

3. Primera representació de Gabriel: malgrat les primeres negatives de Gabriel per no haver-se llegit l’obra, i l’actor la representa. Quan termina, el Marqués no está content amb el seu treball, ja que ell vol una interpretació més realista.

4. Suposat enverinament i segona representació de l’actor: el Marqués i el Gabriel discuteixen per la primera interpretació de l’obra, de fet el Gabriel comença a trobar-se malament. Aleshores, el Marqués li confessa que el vi que havia begut al principi estava enverinat i que si no aconsegueix representar l’escena d’una forma que a ell li agrade no li donarà un antídot i, per tant, morirà.

5. Descobriment de tota la veritat: al terminar de representar el fragment per segona vegada el Marqués li ofereix una altra copa que Gabriel beu de seguida. A l’acabar, el Marqués li confessa l’últim engany: que en eixa copa es troba el vertader verí pel qual no existeix cap antídot i que després d’això morirà mente ell visualiza tot el procés. Per tant, l’objectiu del Marqués no era veure una representació de la mort sinó que volia experimentar una mort real d’un èsser humà.

6. Veiem un engany o un efecte ... presents en l'obra. Podem observar nombrosos enganys:

    ·    El primer d’ells és el Marqués disfressat de criat.

    ·    El segon, l’objectiu de la visita del Gabriel. De fet, el Marqués li explica que volia que representara una obra de teatre escrita per ell mateix quan en realitat volia només presenciar la seua mort.

    ·    En tercer lloc, el del vi suposadament enverinat que beu el Gabriel. Això li fa pensar que va morir i per tal de no morir accedeix a representar altra vegada l’obra perquè el Marqués li done l’antídot.

    ·    Finalment, no hi havia cap antídot i Gabriel havia estat enganyat una altra vegada. De fet, el vi del principi no estava enverinat i la beguda que acaba de beure l’antídot era, en realitat, el vertader verí.

Per tant, les sorpreses són aleshores quan Gabriel s’assabenta de totes aquestes coses, òbviament amb un efecte retardat. Les sorpreses i els enganys es troben molts presents al llarg de l’obra i no tan sols confonen al Gabriel, sinó que també es confon al mateix lector/espectador cada vegada, cosa que fa aumentar la tensió dramàtica. El Marquès, de fet, tan sols deixa d’actuar al final de l’obra.

    3B     7. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?   L’obra es va publicar en 1978, justament quan es va proclamar la Constitució espanyola, per açò es publica en un context de obertura social i canvi a la democràcia deixant enrere la depressió, la dictadura i la censura. A més, en aquesta època es van proclamar diverses autonomies com la nostra Comunitat Valenciana. Per tant, es tracta d’un període d’alliberació i la reivindicació de la memòria històrica; es va incentivar la producció literaria teatral i es va renovar l’escena valenciana.

8. Quines característiques generals  ... 1'obra?  A partir dels 80, el grups de teatre independent van incorporar noves tècniques, i es va modificar la tasca de l’autor teatral, dedicant-se a la construcció espectacular col·lectiva. Va tornar al teatre de text i l’independent va perdre protagonisme. Caracteritzat per pocs personatges, una fragmentació de l’acció, l’ús abundant de monòlegs i acotacions llargues, incorporació d’elements documentals i manipulacions dramàtiques. Tractava del món interior i fa una mirada cap a la creació artística (“metateatre”). També es produeix una simbiosi entre la figura del director i la ‘d'autor.

9. Quines característiques presenta el teatre ... dos períodes?   La censura deguda a la dictadura va limitar molt la creació teatral. Quan s’acaba la II Guerra Mundial s’autoritzen les representacions d’algunes obres en català amb l’objectiu de mostrar al franquisme com un règim més liberal. I és a la decàda dels 60 que el teatre és marcat per influències europees com: el teatre èpic, de l’absurd i el document. A més, sorgiren també en aquesta època les primeres escoles d’art com l’EDAG, sent la base per la formació de dramaturgs i actors.

10. Quins altres autors o autores destaquen ... autores. Josep Maria Benet i Jornet: dramaturg català, influenciat fortament per Àngel Guimerà i Salvador Espriu, amb un teatre realista que es caracteritza per les reflexions sobre la societat i l’individu. I aquest concepte va anar evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials. Una de les seus obres és: Poblenou.

Lluïsa Cunillé: dramaturga catalana que crea un estil propi, centrada en el teatre d'investigació, situant més el conflicte en l’espectador i creant tensió amb els enigmes. Destaca l’obra Accident.

11. Quins autors o autores destaquen ... del fragment? Manuel de Pedrolo: dramaturg amb obres que es centren en la temàtica exclusiva de la llibertat plantejada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilístiques relacionades amb el teatre de l’absurd. Una de les seues obres és Cruma.

Pere Quart: dramaturg que va criticar a la seua pròpia classe social (burguesía) i les convencions socials a les seues obres. Aquestes pertanyen a la comèdia burgesa i destaca Ball robat.

12. Situa aquesta obra en la trajectòria ... o blocs).    La trajectòria de l’autor es pot dividir en quatre etapes i l’obra se situa en la segona d’aquestes (1978-1985). L’escriptura de Sirera es desvincula del grups de teatre i el seu estil és més variat per treballar gèneres diferents. A vegades, trobem propostes com la fragmentació de l’acció amb la manipulació del temps per tal de plantejar salts al passat i al futur. A més, es considera la seua etapa de maduresa teatral. L’evolució el du a la darrera etapa on passa cap al món audiovisual.

JOAN FUSTER, DICCIONARI PER A OCIOSOS

    3A     1. Digues  una  característica o recurs que presenta ...  d'estil destaquen en Diccionari per a ociosos?  Estil:    ✔Ironia, humor, sarcasme per indicar un doble sentit que puga tenir una afirmació.    ✔ Presència d’aforismes.    ✔ Expressions populars, exclamacions, col·loquialismes per semblar més proper al lector.    ✔ Pensament en construcció: sinuós, obert i viu (punts suspensius).    ✔ Argumentació, per exposar les seues idees sobre una base per tal que siguenclares.    ✔  Diàleg, conversacionalisme (fa com si parlara amb una altra persona)     ✔ interpel·lació al lector. Llenguatge àgil, proper al lector.     ✔ Claredat expositiva: incisos, reformulacions (és a dir…), signes de puntuació (parèntesi, punt i coma, etc.)    ✔ Intertextualitat.     ✔ Marques d’oralitat. Abundància de circumloquis: per a evitar la censura.

2. És  aquest  text  un  aforisme?  Justifica  la  teua  resposta.  (Diccionari  per  a ociosos)      Els aforismes són sentències o composicions breus on es desgrana, de forma sintètica i atractiva, alguna idea o plantejament que Fuster explicava de forma més àmplia. Bàsicament, és una sentència breu que expressa un pensament complex. Aquest recurs apareix a:

COVARDIA - Sempre trobarem una raó per excusar les accions d’un covard: la seua covardia.

ESCEPTICISME  a) Diem “idea fixa”. Però aleshores ja no és una idea.     b) No dubta qui vol, sinó qui pot. Esforça’t a dubtar, tanmateix.     c)  Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.    d) Compara, i començaràs a entendre.    e) L’escèptic no serà mai un assassí, tampoc no incorrerà mai en un pecat d’heroisme.

GENT    a) La gent són ells.     b) Pensa - sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.     c) És clar que, com no podem parlar de la gent quan hem deixat de ser gent, ens fem la il·lusió que restem al margé.    d) No hi ha dubte que la gent són els altres, i cadascú de nosaltres.

LECTURA  a) “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”.    b) ¿Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entengui alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me.     c) Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.     d) Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.    e)  Llegir no és fugir, llegir és….i cadascú ho fa a la seua manera.

RELLOTGE   - El rellotge es limita a dir-nos que som temps, i el temps s’esgota.

SER  - Tothom s’imagina ser distint de com és, sinó fora.

XENOFÒBIA - L’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible per a un patriotisme agressiu.

3.  Identifica una de les idees que Fuster ... al voltant de 2-3).

CADIRA  ✔ Parla de la comoditat d’aquest objecte, poc evolucionat fins ara, ja que abans s’ornamentava fins al punt que la comoditat no era l’objectiu principal.    ✔ Es compara amb l’evolució de la concepció de la vida i la qüestió del benestar: d’un sacrifici fins al plaer de viure.

COVARDIA  ✔ És un sentiment comú, del que no hi ha que avergonyir-se. Sempre trobarem una raó per a excusar les seues accions: la seua covardia.     ✔ Tothom és covard per comparació a algú altre. Per això, s’ha d’empatitzar, perquè potser es serà després el covard.    ✔  Per superar la por, hi ha que aguantar-la.

ESCEPTICISME   ✔ Intel·lectual: Els escèptics són persones raonables. Es posen cautelosament al costat de la raó, i per això solen tenir raó. Dubten, i encerten.    ✔ Moral: L’ús del sarcasme i l’escepticisme per evitar el fanatisme.    ✔  Social: L’escèptic no serà mai un assassí, però tampoc heroic.    ✔  Polític: Els escèptics no fan revolucions. De vegades les preparen; de vegades les depuren, res més.     ✔ Tècnic: Les tendències que segueixen són clàssiques.    ✔  Literari: Impossibilitat d’un escèptic per transmetre emocions a la poesia, oratòria i metafísica.

GENT    ✔ No solem referir-nos a nosaltres mateixos quan utilitzem aquesta paraula, actuant com si el concepte no ens englobara, per desentendre’ns d’alguna cosa que no ens agrada.       ✔ La presenta de dues formes: d’una forma pejorativa i d’altra positiva si es forma part d’eixa gent que es parla.

LECTURA     ✔ Critica la gent que considera culta i que defuig dels llibres actuals amb “l’excusa” de que per entendre’ls han d’haver comprés els clàssics, que encara serveixen.      ✔ Llegir no és fugir, sinó comprendre’s un mateix i els altres, per comprendre el present i passat.       ✔  Literatura com a art que vulga dotar-li l’ésser humà.

RELLOTGE     ✔ Compara el rellotge actual amb el de sol i inscripcions antigues, que recordaven la fugacitat del temps i l’anunci de mort.       ✔ La idea clau és la noció del temps, comparant les mesures de control d’aquest dels avantpassats i actuals.       ✔ Després de comparar altres rellotges, diu que el temps és invenció de l’home.

SER   ✔ La persona que es projecta d’alguna forma distinta a com és, és perquè no es suporta, per tant s’imagina amb una concepció distinta per poder aguantar-se.

XENOFÒBIA      ✔ És un sentiment que durarà sempre, ja que tots som “estrangers” (desconeguts) per a tots, i tots adoptem aquesta xenofòbia respecte a altres països i amb el nostre voltant (xenofòbia no sols entre races).     ✔ Encara que el turisme regule la situació, la xenofòbia seguirà present.

     3B     4.  Com   evoluciona   el   gènere   de   l'assaig ... presenta? La diversificació és la característica més important de l’assaig actual, al dividir-se en diversos subgèneres, com periodístics o acadèmics. Destaca la voluntat de creació literària, emprant la paradoxa, ironia, i efectes de ritme. Trobem brevetat, fragmentant-se l’assaig en fragments amb valor autònom. A més, el to de reflexió personal i llibertat a l’analitzar els temes, amb molta modalització, el caràcter persuasiu i l’actitud crítica, són recurrents. Per últim, el caràcter provisional, no es presenten conclusions inamovibles, sinó provisionals i per tant revisables.

5.  En quin context històric ... d'aquesta obra?   L’obra s’elabora a la darrera postguerra. Això és després de la Guerra Civil, en la qual el franquisme havia vençut al republicanisme, i s’havia establert un règim dictatorial franquista, causa de l’exili de molts escriptors i grans prohibicions. L’obra es publica al 1964, quan comença a relaxar-se la censura sobre el contingut i llengües d’estat. Això permet la creació d’una mínima infraestructura editorial i l’entrada als 60 de tendències europees. La producció assagista de la primera postguerra s’havia realitzat a l’exili.

6. Quines característiques generals ... de 1'obra?   La dècada de 1960 fou d’eclosió de noves firmes editorials, algunes de les quals van vehicular les noves propostes polítiques i de pensament, i obriren l’espai a reflexions sobre el passat recent que el franquisme havia sepultat. Es reflectia l’evolució d’idees literàries i atzars de la vida col·lectiva. Hi apareix una prosa d’idees i l’estructura argumentativa. Els textos s’escriuen en primera persona i amb gran subjectivitat, trobant-se molts elements modalitzadors. Són també comuns les referències i citacions d’altres autors, i l’ús de figures literàries.

7. Quins altres autors ... o autores.   Manuel Sanchis i Guarner, fou un filòleg, historiador i assagista valencià. Va participar a la Guerra Civil defensant la República, sent represaliat pel franquisme. Fundà l’institut Interuniversitari de filologia Valenciana. Com a obra destaca La llengua dels valencians. Josep Pla va ser un assagista i periodista que presentà un estil clar, irònic i senzill. Mostrava una visió subjectiva i col·loquial, “antiliterària”. Amb més de 25.000 escrits reflecteix la societat catalana que va viure. Una obra seua és Quadern gris.

8. Quins autors o autores destaquen ... l'autor del text?Joan Francesc Mira: Autor d’estudis i investigacions antropològiques, es basa en la situació lingüística, històrica i cultural valencianes, similitud amb Fuster. Tracta temes com el nacionalisme, la importància de les llengües per a una consciència col·lectiva i les relacions entre cultura i poder. Destaca Els valencians i la terra.

Enric Soria, assagista i poeta valencià, ha treballat, entre d'altres, com a cap de redacció de cultura al semanari El Temps. Tracta, com Fuster, els temes com la societat i la cultura. Destaca l'obra Incitacions. 

9. Situa  aquesta  obra  en  la  trajectòria  ... o blocs).    L'obra de Fuster es pot dividir en tres etapes. La primera és la unitarista, en la qual treballa amb poesia, a més, empra el barceloní per comoditat i per practicitat. La segona és la policèntrica, en aquesta es dedica sobretot al periodisme i siguent quan utilitza la variant occidental. Finalment, eclecticisme geogràfic, (la seua etapa d'assajos), és l'etapa quan escriu Diccionari per a ociosos, i que va començar amb la publicació de Nosaltres, els valencians. En aquesta combina el valencià amb el barceloní.