Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga: Vides i Obres

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, l’any 1908. La seva infantesa va ser solitària; era filla única i no va relacionar-se amb infants de la seva edat perquè només va anar a escola entre els set i els deu anys. Va créixer en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor dels seus pares i, sobretot, del seu avi, que li va saber inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra literària. La mort de l'avi, quan ella tenia dotze anys, va marcar la seva adolescència. El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i en va tornar amb una certa fortuna econòmica. Aquest matrimoni i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, es converteixen per a l'autora en una experiència traumàtica i, encara més, al final de la seva vida, quan ella mateixa es culpabilitza de la malaltia mental que afectaria el seu fill, a partir dels quaranta anys, i que el va obligar a ser internat a un psiquiàtric. Va ser a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que havia patit. Va iniciar la seva carrera literària a partir de les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, en forma de contes i, també, amb la publicació de novel·les que, exceptuant l'última, l'autora acabaria rebutjant en bloc i que no va incloure en les seves Obres Completes: Sóc una dona honrada (1932), Aloma (1938). El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres escriptors catalans. La duresa de la situació i la precarietat econòmica li impediren gaudir de la tranquil·litat necessària per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literària. Rodoreda trenca el silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958) i les novel·les Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La Mort i la Primavera. Amb la mort sobtada, el 1971, d'Armand Obiols s'accentua la seva solitud a Ginebra i el 1972 decideix construir un xalet a Romanyà de la Selva i retornar a Catalunya. Hi acabarà la novel·la Mirall trencat (1974), considerada per molts la més sòlida de la seva producció. Afectada d'un càncer, va morir el 1983. Va deixar com a hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans. Des de 1998 es convoca el premi "Mercè Rodoreda" de contes i narracions, en homenatge a l’autora. El conjunt de la seva obra es continua reeditant i traduint constantment.

Llorenç Villalonga neix a Palma el 1897. Després de cursar el batxillerat a l'Institut Balear de Mallorca, es decanta per la carrera de medicina. Comença a escriure al diari El Día de Palma diversos articles sobre política i sobre cultura —anticatalanista—. Aquests primers escrits els signa amb el pseudònim de Dhey. S'estrena com a narrador amb la novel·la Mort de dama (1931), llibre considerat un clàssic de la literatura catalana contemporània—, rep, crítiques airades de l'entorn regionalista de l'illa i dels poetes de l'Escola Mallorquina, que se senten al·ludits en la sàtira i la paròdia. L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola, la qual cosa es reflecteix en els seus escrits propagandístics. I al cap de poc temps es casa amb Teresa Gelabert. En acabar la Segona Guerra Mundial, Villalonga inicia una nova etapa literària en què es decanta per una major reflexió, i els seus escrits s'omplen de nostàlgia i de rememoració d'un món perdut. A partir dels anys cinquanta, fruit de la reflexió entorn de les conseqüències devastadores de la guerra civil, el pensament de Villalonga pren un marcat caràcter escepticista, i això propicia un acostament al món cultural mallorquí. Bearn, que si bé havia estat escrita en català, finalment veurà la llum en castellà, i passarà desapercebuda. Bearn converteix en mite les seves experiències de joventut i la societat mallorquina en transformació, temes que apareixen de nou en altres novel·les posteriors, tot configurant, el que s'ha anomenat "mite de Bearn". A partir d'aleshores es dedica a fer una literatura més autobiogràfica. Són d'aquesta època L'àngel rebel (1961), Falses memòries de Salvador Orlan (1967), Les Fures (1967) i El misantrop (1972).

OBRA: Les novel·les i contes de Villalonga segueixen el model psicològic, en obres menors. Però la major part de la seva narrativa s'inscriu al model de la novel·la ideològica, que dona major importància a l'ideari dels protagonistes que no a l'evolució psicològica. De fet, en les obres reivindica el pensament liberal, racionalista, escèptic i elitista. Mort de dama: La protagonista, D. Obdúlia de Montcada, agonitza esperant la mort i serveix de pretext per satiritzar alguns sectors de la societat illenca. Bearn és la seva novel·la més destacada: partint d'un fons autobiogràfic, ens proporciona una visió mitificada de l'aristocràcia rural mallorquina i la seva decadència en una societat en canvi.