Mercat Laboral a Espanya: Anàlisi, Reformes i Reptes

Mercat de Treball (II)

Immigració i Mercat de Treball

1. Increment dels Fluxos d'Immigració Laboral i Augment de la Força de Treball

Fins a l'any 2022, els fluxos d'immigració laboral van créixer significativament, fins a representar el 16% de la població. Aquest increment ha contribuït a un augment de la força laboral, reflectit en una taxa d'activitat superior entre la població immigrant.

2. Taxa d'Ocupació i Tipus de Treball Ocupat

Progressivament, la taxa d'ocupació dels immigrants s'ha anat acostant a la dels nadius espanyols. No obstant això, una gran part dels immigrants ha ocupat llocs de treball amb menor especialització i qualificació professional, malgrat tenir sovint una formació superior (fenomen de sobrequalificació).

3. Salaris i Impacte en la Població Nadiua

Els salaris per a ocupacions similars han tendit a igualar-se entre immigrants i nadius. L'impacte de l'arribada d'immigrants sobre els salaris dels espanyols ha estat reduït, ja que, en general, ambdós col·lectius han ocupat llocs de treball diferents. Hi ha hagut, però, un lleuger efecte en la taxa d'ocupació i atur de les dones amb baix nivell de qualificació, probablement degut a una relació de complementarietat en el mercat laboral.

4. Flexibilitat Laboral i Taxa d'Atur d'Equilibri

L'elevada mobilitat geogràfica de la població immigrant ha ajudat a reduir l'escassetat de mà d'obra en certs territoris, contribuint així a una moderació salarial. Això, alhora, ha afavorit una reducció de la taxa d'atur d'equilibri, millorant la flexibilitat del mercat laboral.

5. Contribució al Creixement de l'Ocupació

La població immigrant ha estat un factor clau en el creixement més recent de l'ocupació, ajudant a cobrir necessitats laborals en sectors i regions específics. Aquesta aportació ha estat decisiva per a l'estabilitat i l'equilibri del mercat laboral.

Impacte de la COVID i Nova Reforma Laboral

Impacte de la COVID l'any 2020

1. Caiguda de l'ocupació i atur:
   • L'ocupació disminueix un 2,9% (600.000 llocs de treball perduts).
   • La taxa d'atur arriba al 15,5%.
2. Paper dels ERTO:
   • L'impacte real de la pandèmia queda amagat gràcies als ERTO.
   • A la primavera de 2020, 3,6 milions de treballadors es trobaven en ERTO.
3. Autònoms i teletreball:
   • Molts autònoms s'acullen a la prestació per cessament involuntari de l'activitat.
   • La població activa disminueix perquè moltes persones no poden buscar feina.
   • Augmenta el teletreball com a mesura alternativa.
4. Hores treballades i PIB:
   • Les hores treballades cauen un 11%, mentre que el PIB disminueix un 11,3%.
   • La taxa d'atur ampliada, que inclou ERTO i inactivitat, arriba al 24%.
5. Desigualtats sectorials i poblacionals:
   • L'impacte no és igual per a tothom: alguns sectors i grups poblacionals es veuen més afectats, la qual cosa augmenta les desigualtats.
6. Recuperació parcial post-pandèmia:
   • A mesura que la pandèmia remet, es torna a crear ocupació.
   • No obstant, la temporalitat segueix sent un problema estructural al mercat laboral espanyol.

Nova Reforma Laboral (2021)

1. Acord entre agents socials:
   • La reforma es pacta entre govern, sindicats i patronals, mantenint gran part de la flexibilitat introduïda el 2012.
2. Mesures clau:
   • Limitació de la temporalitat: Es reforma la contractació per reduir l'abús dels contractes temporals.
   • Noves modalitats d'ERTO: S'introdueixen opcions més flexibles per fer front a crisis econòmiques.
3. Conseqüències fins al 2023:
   • Reducció de la temporalitat: La taxa baixa fins al 17,3%.
   • Menys destrucció d'ocupació: Davant dificultats econòmiques, les empreses opten més per reduccions de jornada o suspensions temporals.
   • Augments salarials continguts: Tot i la inflació elevada, els increments salarials han estat moderats.
   • Persistència de la precarietat: Alguns col·lectius continuen experimentant una elevada precarietat laboral.
   • Comparació internacional: La estabilitat laboral a Espanya segueix sent inferior a la de la majoria de països europeus.

Tensions al Mercat Laboral

1. Vacants i falta de mà d'obra:
   • Les empreses detecten falta de treballadors com un fre a la seva activitat productiva.
   • Hi ha escassetat de mà d'obra tant en sectors de baixa qualificació (comerç, hostaleria) com en sectors d'alta qualificació (tecnologia, enginyeria).
2. Factors explicatius:
   • Augment de la demanda d'ocupació per part de les empreses.
   • Major salari de reserva dels treballadors.
   • Desajust entre les vacants disponibles i els treballadors que busquen feina.

Factors Explicatius de l'Ocupació i l'Atur

Els economistes no assoleixen un consens absolut sobre els factors explicatius de l'ocupació i l'atur, ja que hi intervenen nombrosos elements. Estudis específics assenyalen que l'atur és resultat de les institucions del mercat laboral, de xocs o pertorbacions (positives o negatives) que incideixen en l'oferta i la demanda agregades, i de la interacció d'ambdós factors. La idea clau és que els xocs externs poden causar atur persistent quan els mecanismes del mercat laboral converteixen aquest atur inicial en atur estructural.

Existeixen diversos tipus d'atur. L'atur estructural procedeix de rigideses en el mercat laboral i de béns i serveis, i s'associa amb la NAIRU (la taxa d'atur compatible amb una inflació estable). L'atur cíclic depèn de variacions de la demanda agregada. L'atur observat és la suma d'ambdues modalitats, encara que el seu càlcul resulta complicat perquè són conceptes teòrics no observables directament.

Quant a les causes de l'atur estructural, destaquen els factors institucionals. La negociació col·lectiva d'àmbit sectorial afavoreix els treballadors insiders, amb salaris alts i elevats costos d'acomiadament, penalitzant els qui tenen contractes temporals. També es produeixen desajustos o mismatch geogràfics (baixa mobilitat territorial) i de qualificacions (falta de formació i experiència, sobretot entre aturats de llarga durada). A més, la baixa intensitat en la recerca de treball (en joves, aturats de llarga durada o els qui compten amb prestacions generoses) agreuja el problema, unit a una oferta educativa deficient (fins als anys noranta, un 40% dels aturats només tenia estudis primaris o inferiors).

Respecte als xocs d'oferta, poden ser negatius, com l'encariment de les matèries primeres entre 1975 i 1985 que va destruir ocupació, o positius, com en el període 1995-2007, quan la integració a la UEM va reduir els tipus d'interès reals, la liberalització del mercat de béns va abaratir preus, els fluxos migratoris van moderar els salaris i les reformes laborals van flexibilitzar el mercat de treball.

L'evolució històrica de l'atur estructural a Espanya evidencia que entre 1975 i 1984 hi va haver un augment massiu de l'atur, amb un diferencial de 10 punts respecte a Europa, a causa de l'alça del preu del petroli, la desacceleració de la productivitat, l'increment dels salaris reals i la reconversió industrial (sumada a la pèrdua d'ocupació agrícola). Entre 1995 i 2007, diversos xocs positius (migració, reformes laborals) van reduir l'atur estructural, però amb la crisi de 2008-2013 la taxa d'atur estructural va pujar fins al 17% per l'atur de llarga durada (efecte desànim), els desajustos sectorials (sobretot en la construcció), la inadequació de qualificacions i les diferències geogràfiques entre regions.

La reforma laboral de 2012 va introduir major flexibilitat, amb un ajust salarial més ràpid i una rebaixa dels costos d'acomiadament. Els seus resultats inclouen la reducció de la taxa d'atur estructural en 6 punts i la creació d'ocupació en la fase de recuperació econòmica, si bé va persistir la precarietat laboral, reflectida en l'augment del treball a temps parcial no voluntari.

Per últim, l'atur cíclic depèn de les fluctuacions en la demanda agregada. Històricament, entre 1985 i 1994 l'elasticitat de l'ocupació respecte al PIB va ser molt alta, en part per la reforma de 1984 que va facilitar la contractació i l'acomiadament. De 1995 a 2007 es van crear molts llocs de treball en sectors intensius en mà d'obra, situant l'atur cíclic per sota del 9%. La crisi financera de 2008-2013 va destruir 3,4 milions de llocs de treball (majoritàriament temporals), mentre que la recuperació de 2014-2020 va generar 2,6 milions de llocs de treball, de nou en gran part temporals.

Marc Institucional i Reformes del Mercat Laboral

El mercat laboral espanyol es caracteritza per un marc institucional determinat per diversos aspectes clau: l'estructura de la negociació col·lectiva, la regulació de l'acomiadament, les modalitats de contractació, la intermediació en el mercat laboral, les prestacions d'atur i les polítiques actives de mercat de treball. Històricament, durant les dècades de 1960 i 1970, la il·legalitat de sindicats i associacions empresarials va donar lloc a una negociació desvirtuada, amb gran flexibilitat salarial però costos d'acomiadament alts. El 1977 es van legalitzar els sindicats i, el 1980, l'Estatut dels Treballadors va establir la normativa bàsica, va impulsar la negociació col·lectiva i va introduir les prestacions d'atur. Entre 1984 i 2021 es van succeir nombroses reformes per corregir disfuncions del mercat laboral. Pel que fa a la negociació col·lectiva, predominen els convenis sectorials en l'àmbit provincial o regional, amb una cobertura elevada (al voltant del 80% dels assalariats) però una afiliació sindical reduïda (20%). Els convenis tenen ultractivitat il·limitada fins a ser substituïts i conviuen convenis sectorials i d'empresa, amb els primers fixant mínims. El 2012 es va introduir flexibilització interna, donant prioritat als convenis d'empresa per sobre dels sectorials en matèria salarial, limitant la ultractivitat a un any, permetent la desvinculació salarial per raons econòmiques i facilitant la modificació unilateral de condicions laborals. L'any 2021 es van revertir alguns aspectes d'aquesta reforma, suprimint la prioritat dels convenis d'empresa sobre els sectorials pel que fa a salaris, recuperant la ultractivitat sense límit i potenciant l'ús dels ERTO mitjançant el mecanisme RED. Quant a la regulació de l'acomiadament, la tradició espanyola ha estat la d'establir costos alts i fortes restriccions, fet que ha propiciat la dualitat entre insiders (contractes indefinits amb alta protecció) i outsiders (contractes temporals amb baixa protecció i alta rotació). Entre 1994 i 2010 es van aprovar reformes que van ampliar les causes per justificar acomiadaments, van crear contractes indefinits amb costos reduïts d'acomiadament i van introduir bonificacions per fomentar la contractació indefinida. El 2012 es van reduir costos per ajustar-los a la mitjana europea i es va suprimir l'autorització administrativa prèvia als ERO.

En relació amb les modalitats de contractació, el 1984 es van crear diverses formes de contracte temporal, així com els de formació i en pràctiques, fet que va fer incrementar la taxa de temporalitat fins al 35% el 1995. El 2021 es va reduir el nombre de modalitats a tres: contracte indefinit (opció per defecte), contracte temporal només per causes justificades i contractes de formació, a més de potenciar els fixos-discontinus per tal de permetre que els treballadors mantinguin l'antiguitat encara que no treballin de manera contínua. Respecte a la intermediació en el mercat laboral, el 1994 es va autoritzar l'entrada d'empreses privades d'ocupació, trencant el monopoli de l'INEM (actual SEPE), i es van regular les Empreses de Treball Temporal (ETT), que des del 2010 poden actuar com a agències de col·locació en col·laboració amb l'Administració. Les prestacions d'atur van ser inicialment molt generoses quant a accés i quantia, especialment durant la dècada de 1980, però van patir successives restriccions, sobretot el 1992 i el 2012, reduint-ne la quantia i la durada. Finalment, pel que fa a les polítiques actives de mercat de treball, tot i tenir com a objectiu millorar l'ocupabilitat i incentivar la recerca activa d'ocupació, a Espanya s'hi han destinat tradicionalment menys recursos que a la mitjana europea. El 2012 es va produir un abandonament parcial d'aquestes polítiques, i el 2014 es van introduir indicadors d'avaluació i un sistema de finançament per resultats.