La ment no pot produir idees espontàniament idees simples i complexes

PLATÓ Descartes Estil

Obra extensa, en forma de diàleg i recorre al mite i la metàfora. //Obra seguint el model científic; vol crear un mètode universal i segur; es tracta de reflexionar sobre veritats evidents.

Realitat (Metafísica)

Dos móns: Intel·ligible i sensible. //Tres substàncies: Déu, Jo i el Món.

Coneixement

Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l’ànima, és record. //Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó.

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. 4 tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé, que és la mare, la causa de la resta d’Idees //Representació mental. 3 classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu.

Antropologia

Dualista: Home compost d’ànima (MI) i cos (MS), una uníó antinatural, el cos és la presó de l’ànima (Carro alat). //Dualista: Home compost per dues substàncies (pensament i extensió) connectades per la glàndula pineal.
Psicologia Ànima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funció social dins de la República (artesans, guerrers o filòsofs reis). //La característica fonamental de l’ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins d’un Estat.

Teologia

El demiürg platònic té la funció d’ordenar, inspirant-se en el MI crea el temps generant el MS sobre la jora (espai). Tot i això la representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé (causa i fonament de la resta d’Idees).// Déu, la res infinita, és la substància més important. Tot i que en l’ordre del coneixement (ordo cognoscendi) la descubreixo en segon lloc, en l’ordre de les essències (ordo essendi) és creadora de les altres dues (jo i el món).

Finalitat

Els temes ètics i polítics són els més importants (la metafísica té la funció de justificar el seu model d’Estat). Tota la seva filosofia està encarada a justificar la República.// Davant de la decadència de la filosofia vigent, ens hem de desprendre del saber tradicional, la idea és fonamentar el coneixement a partir del seu mètode. No té teoria ètica (moral provisional) ni política PLATÓ LOCKE

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàleg i sovint va recórrer al mite i la metàfora //Fa un tractat filósòfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemàtica Realitat (Metafísica)
Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible. //Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees.  

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són dins de l’ànima de l’home, per tant, són d’alguna manera, innates.// Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa” .

Tipologia d’idees

4 tipus: Idees de les coses (cavall, taula), Idees matemàtiques (teorema de pitàgores), Idees de valors (justícia) I Idea de Bé, la causa de la resta d’Idees// Vàries classes: Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió). Complexes: l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus (substànies, relacions o modes)

Coneixement

La raó és la que ens condueix al món vertader. 4 classes: Noesis: intuïció de les idees, Dianoia: raonament a partir d’idees, Pistis: creença razonable i Eikasia: representació, conjectura. //L’experiència és el substrat del nostre coneixement. 3 tipus de coneixement: IntuÏtiu, demostratiu, i sensible Psicologia
L’home és una uníó antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees.// El jo és la consciència, no puc demostrar l’existència de l’ànima. La consciència (la ment que és el subjecte de coneixement) és dinàmica i canvia per l’experiència.

Política

La seva teoria política està vinculada amb l’ètica i fonamentada en la Metafísica. Parteix de la base que només els que coneixen les Idees de justícia i de bé són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral). //La seva filosofia política és independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder polític que té la funció d’actuar en benefici del bé públic i està legitimat per el consens dels ciutadans (no per el coneixement).

Estat ideal

La República. Model d’Estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs han de ser els governants. El coneixement d’allò diví divinitza i els fa competents a l’hora d’assumir el govern (coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat). //Les societat civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria. Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”). Formes de govern
El millor règim polític és l’aristocràcia però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia. //El millor règim polític és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). La monarquia pot ser bona sempre i quant el poder polític no es concentri en el rei sinó en el parlament.

PLATÓ Hume

Coneixement

Els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). //Parteix de l’experiència com a font I límit dels nostres coneixements

. Postura davant dels sentits/raó

La raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el Món intel·ligible, el vertader. Els sentits ens mostren una realitat que és l’aparença per tant, ens proporcionen un coneixement cert.// Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees, que no amplien el coneixement). L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions.

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees. N’hi ha de quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé/bellesa, la idea superior, la causa de la resta d’Idees// Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real).

Innatisme

L’ànima ja posseeix el coneixement de les Idees dins seu, només es tracta de recordar-lo. Per tant, l’ànima, en realitat, ja coneix de forma innata les Idees. //No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc (tabula rasa)

Psicologia

L’home és una uníó antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees.// Critica la idea de jo. No podem parlar d’una substància permanent quan només coneixem un conjunt de percepcions canviants (jo penso, jo camino, jo menjo, etc.)

Món

El món que experimentem és l’aparença, és una mala còpia del món vertader (l’Intel·ligible) i no constitueix cap fonament de realitat ni de coneixement.// No podem estar segurs de l’existència del món perquè l’únic que coneixem són impressions però no sabem d’on venen. Qüestiona l’existència de la realitat física.

Ètica

Intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç de dur-lo a terme. S’han de controlar i reprimir els desitjos, les emocions i els impulsos sensibles.// Emotivisme moral. La bondat o la maldat només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d’aprovació o de reprovació d’una acció. Les qüestions morals no depenen de l’enteniment sinó del sentiment. El plaer i la utilitat són els factors que determinen l’aprovació d’una acció.