El Menjador Escolar: Hàbits Alimentaris i Autonomia Infantil

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,01 KB

El Menjador com a Espai Educatiu i Disposició del Mobiliari

Molts centres l’han incorporat com un espai educatiu més on els nens i nenes aprenen els hàbits alimentaris per tenir una alimentació saludable i gustosa en companyia d’altres persones.

L’aprenentatge dels hàbits s’ha d’iniciar des del primer dia de vida, ja que són els aprenentatges que serveixen per ser més autònoms i independents. Això vol dir que és en la família on s’inicia aquest aprenentatge i que continua a l’escola i retorna a la família.

L’escola ha d’aprofitar el menjador per establir un vincle amb els pares que tingui influència recíproca i incrementi les exigències mútues respecte l’alimentació dels nens i nenes. Per això, els hàbits alimentaris estan inclosos dins el currículum d’EI i estan recollits en continguts de diferents àrees.

El Menjador Dins el Projecte de l’Escola

Pel bon funcionament del menjador a l’escola infantil hi ha d’haver un projecte d’escola amb els 5 aspectes següents:

  1. Coordinació entre tots els professionals que intervenen en l’hora del menjador tant al que fa referència als objectius com als mitjans d’aconseguir-los.
  2. Necessitat d’una relació afectiva entre els adults implicats i els nens i nenes per reforçar l’aspecte relacional.
  3. Necessitat d’establir una autonomia progressiva en tots els infants segons les etapes evolutives.
  4. Treballar els hàbits socials relacionats amb l’alimentació de forma conjunta amb les famílies per tal que les famílies sàpiguen què menja el nen i viceversa.
  5. Resposta adequada a les demandes dels infants que tenen unes necessitats educatives especials tant al que fa referència a les característiques del menú com al procés d’aprenentatge.

Disposició del Mobiliari

Està regulat per llei.

Adaptacions:

  1. Plàstics antilliscants per evitar el desplaçament de plats i gots i així els nens se senten més segurs.
  2. Plats tèrmics per mantenir calents els aliments.
  3. Plats de vora alta, per facilitar la càrrega de l’aliment en el cobert.
  4. Coberts adaptats amb mànecs més gruixuts.
  5. Gots adaptats: nanses que es puguin manipular, palletes.

Normativa en Seguretat i Higiene

Aquesta normativa és Europea i està recollida en el que es diu Codex Alimentarius: Recull 30 regles d’obligat compliment per tots els països de la unió i serveixen per minimitzar el risc en el consum.

OMS

L’OMS ha establert 5 claus que ajuden a millorar la innocuïtat dels aliments:

  1. Mantenir les mínimes condicions de neteja i higiene.
  2. No barrejar els aliments crus amb els cuits per evitar contaminacions creuades.
  3. Assegurar que l'aigua i ingredients que s'utilitzen són innocus.
  4. Cuinar bé els aliments.
  5. No trencar la cadena del fred i mantenir els productes a la temperatura adequada.

Mètodes de Cocció, Additius i Conservació dels Aliments

Hi ha diferents formes de preparar i coure els aliments:

  1. Bullir: pasta, arròs, verdures i llegums.
  2. Planxa: la carn i el peix.
  3. Fregir: carn, peix, ous.
  4. Al vapor: tots els aliments.
  5. Rebossar: carns, peix i algunes verdures. Amb farina i ou, pa ratllat i ou, preparat per rebossar calamars...
  6. Brasa: escalivada, tot tipus de carn i peix, patates...

Additius

Els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen intencionadament a les begudes i als aliments elaborats per mantenir les propietats o canviar-les.

Conservació en Fred

L'aplicació del fred és un dels mètodes més estesos per a la conservació dels aliments. El fred inhibeix els agents alterants d'una forma total o parcial. Els avantatges són nombrosos, d'una banda permeten conservar els aliments a llarg termini, principalment a través de la congelació.

Refrigeració: És un mètode que permet conservar els aliments durant un temps de dies o setmanes. La temperatura de la refrigeració redueix la velocitat de creixement dels microorganismes termòfils i molts dels mesòfils, en canvi els de tipus psicotròfics poden multiplicar-se.

Conservació per Calor

Les tècniques que s'utilitzen són:

  • Pasteurització: Consisteix a escalfar l'aliment a 72°C durant 15 o 20 segons, i refredar-lo. S'utilitza sobretot en la llet i en begudes aromàtiques com sucs de fruites, cerveses, i algunes pastes de formatge.
  • Esterilització: Consisteix a col·locar l'aliment en un recipient tancat i sotmetre'l a una elevada temperatura durant bastant temps, per a assegurar la destrucció dels gèrmens.
  • Uperització o UHT: En aquest procés la temperatura puja fins a 150°C per saturat o sec durant 1 o 2 segons produint la destrucció total d'espores. Després passa per un procés de fort refredament a 4°C.

Conservació per Pèrdua d’Aigua

Liofilització: És un mètode de conservació en el qual es deseca mitjançant el buit, els aliments. S'utilitza sobretot en llet infantil, sopes, cafè, infusió.

Enllaunat

Aquest mètode d'envasat genera productes segurs i amb una vida perllongada, ja que es poden emmagatzemar a temperatura ambient.

Conservació en Buit

Retirar el màxim d'aire de dintre de l’envàs inhibeix el creixement dels bacteris, floridures, ferments, etc. ja que aquests i altres microorganismes necessiten de l'aire per a créixer. Quan el màxim d'aire és extret i la llanda és tancada, els nivells d'oxigen segueixen baixant mentre pugen els de diòxid de carboni.

Etiquetatge Nutricional

Productes envasats, Informació mínima obligatòria:

  • Denominació de venda
  • Llista d’ingredients en ordre decreixent dels seus pesos
  • Percentatge d’alcohol, si el seu volum supera l’1,2%
  • Data de duració mínima o data de caducitat dels productes molt peribles
  • Pes o quantitat neta (unitat de volum o massa)
  • Condicions especials d’obtenció i de tractament (si conté ingredients modificats genèticament o irradiats, productes envasats en atmosfera protectora...)
  • Condicions especials de conservació i utilització quan sigui necessari per tal que no s’alteri el producte
  • La manera de consumir el producte
  • Identificació del lot
  • País d’origen, quan sigui de fora de la Unió Europea (UE)
  • Identificació de l’empresa - nom, raó social o denominació del fabricant o envasadora- o el d’un venedor establert a la UE - incloent el seu domicili
  • Els additius, indicats en la llista d’ingredients amb el codi corresponent
  • Data de caducitat: en productes microbiològicament molt peribles. Ha de constar el dia i el mes (eventualment l’any) i les condicions de conservació.
  • Lot: és el conjunt d’unitats de venda d’un producte alimentari produït, fabricat o envasat en circumstàncies pràcticament idèntiques. Si la data de consum preferent o caducitat porta clarament i en ordre, dia i mes no és imprescindible el lot.

Materials i Instal·lacions Necessàries per l’Alimentació

Les que heu de tenir presents en EI són:

  1. Els espais on es preparen purés i biberons han de ser zones exclusives per això i han de ser adequats en materials i instal·lacions.
  2. Cal higienitzar les superfícies i recipients que han d’estar en contacte amb els aliments després de cada ús.
  3. Els equips que s’utilitzin (batedores, exprimidores, esterilitzador) han de ser adequats a l’ús que es faci i fàcils de desmuntar i netejar.
  4. S’han d’utilitzar espàtules, ganivets, coberts fets amb els materials autoritzats i perfectament conservats. Els ganivets: acer inoxidable i el suport ha de ser de material plàstic perquè no quedin restes de menjar després de tallar.

Les Rutines en l’Organització del Temps

Per desenvolupar l’autonomia els educadors utilitzem les rutines.

  1. Les rutines són moments de la vida quotidiana, que es repeteixen de manera ordenada cada dia i que són molt significatives pels nens, ja que estan relacionats amb la satisfacció de les seves necessitats.
  2. La successió ordenada i seqüenciada de situacions quotidianes permet als nens anticipar el que passarà i també ajuda a que el nen faci relacions de causalitat i ordre, és a dir el nen pot saber el que ve després a conseqüència del que està passant ara.
  3. Les rutines organitzen el temps segons les necessitats dels nens i els donen autonomia i seguretat evitant l’angoixa de no saber què passarà.
  4. Són repeticions i no monotonia, perquè estan planificades. La planificació possibilita que les necessitats del nen estiguin cobertes amb diferents activitats.
  5. El món es percep inicialment com un seguit d’estímuls i per entendre’l cal organitzar-lo.

Els hàbits s’adquireixen quan hi ha: Capacitats bàsiques, Espais i instrument, Relació afectiva, quotidianitat interrelació família i escola, els hàbits i la cultura.

Finalitat de les Rutines

Estructurar el temps, fixar-se en la successió d’accions, Ordenar les activitats, Crear relacions d’ordre, Crear relacions de causalitat, Comunicar-se amb l’entorn, Interioritzar les normes, Donar seguretat, Crear hàbits, Fomentar l’autonomia, Augmentar l'autoestima, Facilitar el desenvolupament cognitiu, afectiu i social.

Els Ajuts Tècnics per la Vida Quotidiana

Els ajuts tècnics són totes aquelles eines i instruments que ajuden a la mobilitat, en les activitats de la vida diària i els diferents sistemes per comunicar-nos (LSC, braille, plafons, quaderns...).

L’Alimentació com a Fet Social

Fa referència a unes conductes a l’hora de menjar perquè són una eina de comunicació social.

Consideracions al Treballar l’Alimentació

  1. No prendre la iniciativa per acabar abans.
  2. Realitzar uns rituals, per motivar el nen/a a menjar.
  3. Procurar prendre’s amb calma el moment de menjar i entendre que dins d’uns límits cada u té el seu ritme.
  4. Cal avaluar en quina situació madurativa i de creixement es troba cada nen/a.
  5. Tenir en compte, que, durant aquest període es duen a terme canvis molt importants.

Adquisició d’Hàbits Relacionats amb l’Alimentació

El procés de l’alimentació suposa l’adquisició d’uns hàbits diferents i variats i cal analitzar-los a partir de 5 blocs que són:

  1. El comportament a taula.
  2. Utilització de coberts.
  3. Correcció amb la beguda.
  4. Preparació d’aliments.
  5. Participació en la preparació de l’entorn.

Assoliment dels Blocs

1 a 3 anys

El comportament a taula:

  1. Ha de menjar assegut en una taula adequada.
  2. Al final d’aquesta etapa ja ha de menjar sol, si bé en alguns moments pot necessitar ajuda.
  3. En la seva dieta s’han d’introduir progressivament tots els aliments sense triturar.
  4. Necessita pitet i pot vessar o tirar aliments líquids.
  5. Ha de gaudir de la companyia dels altres.

Utilització de coberts: Al final de l’etapa ha d’utilitzar amb una certa precisió la forquilla i cullera tot i que encara tingui problemes amb els aliments més líquids.

Correcció amb la beguda: Passa de beure en biberó a beure en vasos especials, per després agafar el got normal amb totes dues mans, si bé de vegades es pot mullar. El biberó ha de quedar limitat a la nit i finalment s’ha d’utilitzar de manera esporàdica.

Preparació d’aliments: A aquesta edat val més que estigui fora de la cuina encara que comença a agafar aliments que té a l’abast per menjar-se’ls.

Participació en la preparació de l’entorn: Al final d’aquest període pot posar objectes a la taula i treure’ls un per un, sempre que se’l supervisi el transport i la manipulació, especialment si poden suposar un risc per a la seva salut i seguretat.

Objectius a Assolir a partir dels 5 Blocs

  1. Fer servir la cullera pels líquids o sòlids-líquids.
  2. Utilitzar la forquilla.
  3. Fer servir el got per veure.
  4. Deixar la taula i l’entorn nets.
  5. Mastegar i empassar bé amb la boca tancada.
  6. Dur plats i gots plens o buits.
  7. Esperar el torn per ser servit.
  8. Menjar de tot.
  9. Demanar la quantitat que vol consumir.
  10. Recollir la taula.
  11. Fer servir el tovalló.
  12. Rentar-se les mans abans i després de menjar.

Entradas relacionadas: