Les Menines de Velázquez: anàlisi i interpretacions

L'escena se situa, segurament, en una estança de l'Alcázar de Madrid, on el pintor tenia el seu taller. Al centre hi ha la infanta Margarita, filla dels reis d'Espanya, i les seves menines o dames de companyia. A l'esquerra es troba Maria Agustina Sarmiento que li ofereix aigua i, a la dreta, Isabel de Velasco que fa una reverència. A la dreta del quadre se situen els nans María Bárbola i Nicolasito Pertusato amb un gran mastí que reposa tranquil·lament a terra.

• Infanta Margarita — centre de l'escena
• Menines i dames de companyia
• Maria Agustina Sarmiento — ofereix aigua
• Isabel de Velasco — fa una reverència
• María Bárbola i Nicolasito Pertusato — nans
• Mastí — reposa al terra
• Marcela d'Ulloa i Diego Martín d'Ulloa — figures al segon pla
• Velázquez — autorretrat, davant del llenç
• Felip IV i Mariana d'Àustria — reflectits al mirall
• José Nieto Velázquez — a la porta del fons

En un segon pla, conversen dues figures dempeus: la serventa de les dames Marcela d'Ulloa i un guardadames, Diego Martín d'Ulloa. A la banda esquerra es situa el propi artista en un autorretrat, davant d'un gran llenç, amb la paleta i els pinzells a les mans. La creu vermella de l'Ordre de Santiago que duu al pit se li va afegir després de la seva mort, per ordre del rei, com a símbol d'ennobliment. La imatge dels reis Felip IV i Mariana d'Àustria, que l'artista està pintant, surt reflectida al mirall del fons. Finalment, a la porta del fons es situa José Nieto Velázquez, familiar de Velázquez i aposentador de palau. Penjades a la paret hi ha diversos quadres: dos amb escenes mitològiques, còpies d'un Rubens i d'un Jordaens.

Interpretacions i significat

El tema de l'obra ha suscitat nombroses interpretacions. La més acceptada considera que representa la irrupció a la cambra del pintor de la infanta Margarita i el seu seguici per contemplar el retrat que està fent dels seus pares, els reis, la imatge dels quals es reflexa en el mirall del fons.

A primera vista sembla un retrat col·lectiu de la infanta Margarita i dels seus acompanyants, però també podria ser un intent de retratar el rei Felip IV, que en els seus darrers anys no es deixava retratar, o un joc de miralls com el del «Matrimoni Arnolfini» de Van Eyck.

Alguns estudiosos l'han interpretat com un al·legat de l'artista a favor de la noblesa de la pintura, equiparant-la a la poesia i, per tant, considerant-la art i no artesania. També s'ha entès com una reflexió sobre la pròpia naturalesa de la pintura com a art representatiu, una reivindicació del reconeixement social de l'artista que reclamava ser considerat noble i no un artesà.

Amb això es pot explicar la presència de l'artista en l'obra (autorretrat), fent de pintor; també el fet que llueixi la creu de l'Ordre de Santiago, aconseguida tres anys després i, per tant, repintada després de la mort de l'artista (es diu que per ordre del rei, com a homenatge i reconeixement a la noblesa de l'artista).

Les Menines van ser un dels quadres més estimats pel rei Felip IV, que el va penjar al seu despatx, lloc al qual només tenia accés el rei. En origen, el nom de l'obra apareix catalogat com «El quadre de la família». Al segle XIX, el pintor Madrazo la va rebatejar com a «Las Meninas», paraula d'origen portuguès que significa «dama de honor». És, sens dubte, un dels quadres més estudiats i admirats de la història de la pintura.