Memòries del Proletariat Català: Condicions Laborals al Segle XIX

Memòries del Proletariat: "Viver de Revolucionaris"

El document tracta sobre unes memòries escrites per Emili Salut anomenades Viver de revolucionaris (1938). Tot i que va ser publicada el 1938, és una font primària (contemporània als fets). El tema principal són les dures condicions laborals i de vida del proletariat. És de caràcter social.

Orígens de la Classe Obrera a Catalunya (Segle XIX)

Industrialització i Creixement Demogràfic Obrer

A la primera meitat del segle XIX, el nombre d’obrers era encara molt reduït a Espanya, i la gran majoria treballaven en la indústria tèxtil catalana. Per tant, els orígens de la classe obrera van indissolublement lligats al procés d’industrialització que es va produir a Catalunya al llarg del segle XIX.

La nova indústria va comportar una organització del treball que, a diferència de la de l’antic sistema gremial, es va caracteritzar per la utilització de mà d’obra assalariada. Així, la indústria cotonera catalana va passar de donar feina a 10.000 persones el 1760 a donar-ne a 100.000 a la primera meitat del segle XIX. Aquest nou proletariat, format per antics artesans de les ciutats, així com per jornalers i artesans procedents de la seva rodalia, es va anar concentrant als nuclis industrials, en concret Barcelona, que comptava ja, l’any 1856, amb més de 54.200 obrers industrials.

Condicions Laborals Extremes del Segle XIX

Les regles que regulaven les noves formes de treball no tenien res a veure amb les conegudes fins aleshores en el treball artesà. El patró, propietari d’un establiment industrial, ocupava els obrers a canvi d’un salari escàs que a penes arribava per a la manutenció d’una família. La jornada laboral, que no estava regulada, era de 12 a 14 hores diàries durant sis dies a la setmana, i es cobrava per dia treballat. Una fèrria disciplina laboral impedia qualsevol contestació, i la més mínima protesta significava l’acomiadament.

A més, no hi havia protecció de cap mena en cas d’atur, de malaltia i d’accident, ni tampoc en la vellesa. Les dones i els infants que havien fet els set anys també treballaven a les fàbriques i cobraven salaris molt inferiors als homes.

Vida Quotidiana i Malalties en Barris Obrers

Les condicions de vida dels obrers industrials eren també dolentes. Les cases eren petites i situades en barris on els carrers no estaven asfaltats i els mancaven els serveis d’enllumenat, d’aigua corrent i de clavegueram. Les malalties infeccioses, com la tuberculosi i el còlera, es propagaven ràpidament i afectaven una població molt vulnerable com a conseqüència de la mala alimentació i del treball esgotador.

Expansió Industrial i Uniformitat de Condicions

Amb el decurs del segle, els obrers fabrils van augmentar a Astúries i al País Basc de resultes del creixement de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica, i també en aquelles zones del territori espanyol en què es desenvolupaven activitats industrials, mineres o vinculades a la construcció. Les condicions laborals i salarials dels obrers van ser semblants a tot arreu.

Anàlisi de "Viver de Revolucionaris": Explotació Obrera

El Treball Infantil i la Manca de Normatives

Al primer paràgraf es descriu el treball infantil. Es nomenen les característiques de les condicions laborals i de vida. Els infants, des de petits, estaven obligats a ser obrers. El text explica les dures condicions laborals i l’explotació laboral, comparant-ho amb l’actualitat de 1938. Abans no hi havia normatives i l’empresari feia el que volia. Un exemple esmentat és el forn de vidre (màquina de vapor).

Accidents Laborals i Salaris Miserables

Al segon paràgraf es parla sobre els accidents a la fàbrica de Viella, pels quals els treballadors no rebien ni quotes ni indemnitzacions. També s’explica el baix salari dels nens, relacionant-ho amb el de les dones.