El Memorial de Greuges: Pilar del Catalanisme Polític (1885)

El Memorial de Greuges: Context i Demandes Clau

El text analitzat correspon a la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, coneguda com a Memorial de Greuges. Aquest document fonamental va ser presentat al rei Alfons XII el març del 1885, complint l'acord pres pels representants de diversos sectors de la societat catalana d'elevar al monarca un text amb les seves demandes. Es tracta d'una font primària, pública i de caràcter políticoreivindicatiu.

Com a tal, és un dels textos més importants del catalanisme polític naixent, que, en aquest cas, rebia el suport dels sectors representatius de la societat civil catalana. S'hi recollien diferents greuges i reivindicacions, com ara:

• La descentralització administrativa.
• La reivindicació de la llengua catalana com a llengua de cultura.
• La defensa del dret civil català.
• El proteccionisme econòmic.

Aquest text va ser redactat en el context històric de l'aparició del catalanisme polític, en el marc de la Primera Restauració Espanyola.

La Visió Regionalista i el Paper de Valentí Almirall

La frase clau «El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals» subratlla la reivindicació de la descentralització política com a base d’una nova concepció de l’organització de l'Estat que permetés la vida regional. Cal insistir que la nova organització reclamada no es limitava a Catalunya, sinó que afectava el conjunt de l'Estat.

Els antecedents d’aquesta concepció regionalitzada de l'Estat s’haurien de buscar en l’antiga organització de la Corona d'Aragó, que ja havia inspirat alguns sectors del federalisme intransigent català, encapçalats per Valentí Almirall, en documents com l’anomenat Pacte de Tortosa. Aquesta aspiració, pròpia del primer catalanisme, va estar present en el Memorial de Greuges, però també en altres textos cabdals d’aquest període, com ara el Missatge a la Reina Regent del 1888 i les Bases de Manresa del 1891.

Valentí Almirall: Ideòleg Clau del Catalanisme

Valentí Almirall va ser el ponent principal del Memorial de Greuges i també el més rellevant dels ideòlegs del primer catalanisme, i una figura destacada del republicanisme federal barceloní. La seva trajectòria inclou:

• Director d’El Federalista (1868), que més endavant va convertir en El Estado Catalán.
• Impulsor principal del Pacte de Tortosa (1869), inspirat en l’organització de l’antiga Corona d’Aragó.
• Co-fundador de La Jove Catalunya (1870).
• Fundador del Diari Català (1879), el primer diari escrit íntegrament en català, després de la seva decepció amb l'experiència federal a l'inici de la Restauració.
• Organitzador del Primer Congrés Catalanista (1880).
• Fundador de la important associació política El Centre Català (1882).
• Paper destacat en el Segon Congrés Catalanista (1883).
• Autor del llibre Lo Catalanisme (1886), considerat la primera formulació doctrinal del catalanisme.

Almirall era partidari d’un catalanisme progressista, laic i democràtic, que basava la unitat dels catalans en la llengua.

Orígens i Antecedents del Catalanisme Polític Modern

Els inicis del catalanisme polític modern se situen en la segona meitat del segle XIX. Aquest primer catalanisme no va participar de les eleccions ni de la política parlamentària, per això podem tancar el període el 1901, amb les primeres eleccions en què un partit catalanista obté representació.

Cal considerar diversos antecedents d’aquest catalanisme inicial:

• El moviment cultural de la Renaixença, que en paral·lel amb el romanticisme europeu, va iniciar la reivindicació de la llengua i la cultura pròpia, i va reinstaurar els Jocs Florals.
• L’existència d’un sentiment particularista entre els carlins i també entre els republicans federals intransigents, molts dels quals, com el mateix Almirall, van evolucionar més tard cap al catalanisme.
• La fundació de l’associació cultural La Jove Catalunya (1870), que va impulsar diverses publicacions en català, com ara La Gramalla (1870) i l’any següent La Renaixensa (1871), que amb el temps va esdevenir una de les publicacions culturals catalanistes principals.
• Figures del món conservador com el jurista i polític Manuel Duran i Bas, i el periodista Joan Mañé i Flaquer, que van impulsar un provincialisme que va anar evolucionant fins al regionalisme.