La Memòria Humana: Oblits, Distorsions i Errors Cognitius

L'Oblit: Incapacitat i Mecanisme de Defensa

L'oblit és la incapacitat de recordar noms, dates, fets o coneixements. Es produeix per una saturació d’informació o per errors en la recuperació. L’oblit és un mecanisme psicològic de defensa, ja que la ment oblida les coses doloroses o desagradables.

Causes de l'Oblit

• Lesió o degeneració cerebral: Malalties com l'Alzheimer o lesions cerebrals.
• Repressió: Inconscientment, la persona oblida informació pertorbadora o dolorosa.
• Interferència: Competència entre les experiències que una persona viu (proactiva o retroactiva).
• Falta de processament: Els records s’obliden amb el temps si no es fan servir.
• Context inadequat: Els records adquirits en un estat específic (per exemple, ebri o sobri) només són accessibles quan la persona es troba en aquell mateix estat, i no estan disponibles en un altre.

Les Distorsions de la Memòria: Fallades Comunes

Les distorsions de la memòria són fallades habituals i normals (oblidar noms, dates, fets). Les alteracions poden ser greus i traumàtiques. Perdre la memòria implica perdre la identitat.

Tipus de Distorsions de la Memòria

• Transitorietat: Debilitament dels records amb el temps; noves experiències difuminen les antigues.
• Distracció: Falta d’atenció que provoca oblits per estar pendent d’altres assumptes.
• Bloqueig: Incapacitat d'accedir a la informació en un moment concret (ex: oblit d’un nom).
• Atribució errònia: Assignar un record a una font incorrecta (ex: confondre fantasia amb realitat).
• Sugestionabilitat: Incorporació d’informació falsa externa (TV, internet, persones), que pot generar falses memòries.
• Propensió: Records modificats segons les creences i necessitats actuals; la memòria s’adapta al present.
• Persistència: Records no desitjats que no s’eliminen (dol, traumes, fracassos); el record pot ser dolorós però inevitable.

Alteracions de la Memòria: Trastorns Quantitatius i Qualitatius

Trastorns Quantitatius de la Memòria

1. Hipermnèsia

   Augment exagerat de la capacitat per recordar.

2. Amnèsia

   Pèrdua total o parcial de la memòria:

   • Amnèsia anterògrada

     Incapacitat de formar nous records després d’una lesió cerebral o malaltia com l'Alzheimer.

   • Amnèsia retrògrada

     Incapacitat de recordar el passat abans de la lesió cerebral (però sí que pot aprendre coses noves).

   • Amnèsies orgàniques

     • Demència senil

       Deteriorament progressiu de la memòria i de l’intel·lecte. Comú en persones grans.

     • Amnèsia global transitòria

       Episodi sobtat i temporal de pèrdua de memòria. El pacient no recorda on és ni com hi ha arribat.

     • Amnèsia posttraumàtica

       Provocada per un cop al cap o traumatisme.

   • Amnèsies psicògenes

     • Amnèsia psicògena

       Provocada per traumes greus. L’ansietat bloqueja el record de l’experiència viscuda.

     • Fuga psicògena

       La persona abandona la seva vida i pateix una pèrdua temporal del record de la seva identitat.

     • Amnèsia selectiva

       S’obliden només alguns fets del passat, especialment els carregats d’emocions negatives. Mecanisme de defensa.

Trastorns Qualitatius de la Memòria

1. Paramnèsies

   Distorsions o errors de la memòria:

   • Paramnèsia del record

     La persona relata fets que no han ocorregut o els desfigura (confabulació).

   • Paramnèsia del reconeixement

     Sensació de ja haver viscut, vist o sentit una experiència nova (déjà vu).

Fal·làcies: Raonaments Incorrectes i Enganyosos

Fal·làcies Formals

Errors en la manera de raonar, no en el contingut. Es fan deduccions incorrectes perquè no segueixen les regles de la lògica, però aquestes regles permeten detectar l’error.

Fal·làcies Informals

Errors que tenen a veure amb el contingut del que es diu, no amb l’estructura. Si no anem amb compte, poden semblar arguments vàlids i ens poden enganyar fàcilment.

• Ad verecundiam: Apel·lar a una autoritat que no és rellevant per justificar una conclusió. Ex: Alguns metges defensen l’homeopatia, per tant, és efectiva.
• Ad hominem: Atacar la persona en lloc del seu argument. Ex: No escoltis el que diu perquè és un ignorant.
• Ad baculum: Utilitzar amenaces, força o por per establir una conclusió. Ex: Si no estudies, et quedaràs sense vacances.
• Ad ignorantiam: Afirmar que una cosa és certa només perquè no s’ha demostrat el contrari. Ex: L’astrologia funciona perquè ningú no ha provat que sigui falsa.
• Ad populum: Apel·lar a les emocions o a l’opinió majoritària. Ex: Tots els ciutadans volen el canvi, així que és el correcte.
• Fal·làcia de la tradició: Justificar una idea només perquè “sempre s’ha fet així”. Ex: Això és correcte perquè és tradició.
• Tu quoque: Desacreditar algú perquè no actua segons el que diu. Ex: No pots dir-me que no fumi si tu fumes.
• Post hoc ergo propter hoc: Suposar que si una cosa va després d’una altra, n’és la causa. Ex: Va començar a ploure després de ballar la dansa, per tant, la dansa provoca pluja.
• Ad misericordiam: Apel·lar a la compassió per obtenir alguna cosa. Ex: Aprova’m que estic molt trist.
• Ambigüitat: Utilitzar un mateix terme amb més d’un significat. Ex: L’heroïna és dolenta per a la salut. La Maria és una heroïna. Llavors, la Maria és dolenta per a la salut.
• Falsa causa: Atribuir una causa errònia a un fet. Ex: Ha deixat de ploure perquè ha sortit l’arc de Sant Martí.
• Consens universal: Creure que una afirmació és certa perquè molta gent la defensa. Ex: Eurovisió és meravellós perquè ho diu tothom.

Distorsions Cognitives: Errors de Pensament i Emocions Negatives

Definició de Distorsions Cognitives

Errors sistemàtics que cometem en el processament de la informació. Són pensaments automàtics que generen emocions negatives i poden provocar conductes no desitjades.

Tipus de Distorsions Cognitives

• Pensament dicotòmic (tot o res): Veure la realitat de forma extrema, sense matisos. Ex: o triomfo o fracasso. Genera frustració i perfeccionisme.
• Sobregeneralització: Extreure una regla general d’un sol cas negatiu. Ex: si un cop m’han rebutjat, penso que sempre em rebutjaran.
• Abstracció selectiva: Fixar-se només en el negatiu d’una situació i ignorar la resta. Ex: em critiquen un detall i ignoro els elogis.
• Inferència arbitrària: Arribar a conclusions sense proves. Inclou dues formes: lectura del pensament (creure saber què pensen els altres) i endevinar el futur (pensar que tot sortirà malament).
• Raonament emocional: Creure que una cosa és certa només perquè la sentim així. Ex: si em sento inútil, vol dir que ho sóc.
• “Hauries de”: Imposar-se normes rígides i exigents. Ex: hauria de fer-ho tot bé, mai hauria de fallar.
• Personalització: Atribuir-se la culpa d’esdeveniments negatius sense base. Ex: si el meu fill ha tingut un accident, és culpa meva.
• Magnificació o minimització: Exagerar els errors o minimitzar les qualitats pròpies. Ex: donar massa importància a una errada i oblidar els èxits.
• Evasió de control: Pensar que tot depèn del destí o de forces externes. Genera passivitat i evita l’autoresponsabilitat.
• Etiquetatge: Definir-se a un mateix o als altres amb una sola paraula o categoria fixa. Ex: sóc un fracassat. Redueix la complexitat i limita el canvi.