Membrana Plasmàtica i Estructures Cel·lulars

Membrana Plasmàtica: Estructura i Funció

La membrana plasmàtica delimita, envolta, protegeix i separa la cèl·lula del medi. Té permeabilitat selectiva i regula l'entrada i sortida de substàncies. El seu gruix és de 50 a 75 Å. Singer i Nicholson (1972) van proposar un model estructural, acceptat plenament avui dia, format per una doble capa de fosfolípids a la qual s'associen proteïnes, situades a una de les dues capes. Les proteïnes es disposen amb els radicals polars cap a l'exterior i els apolars cap a l'interior, en contacte amb els lípids. Les glicoproteïnes i els glicolípids només estan a la capa externa, fent que la membrana sigui asimètrica.

Funcions:

• Mantenir separats els medis aquosos.
• Endocitosi i exocitosi.
• Entrada de nutrients.
• Funció enzimàtica.
• Transducció de senyals.

Unions Cel·lulars

• Adherents o Desmosomes: Unions puntuals que deixen un espai intercel·lular ample (200 Å).
• Hermètiques: No deixen espai intercel·lular ni permeten el pas de substàncies. Formades per proteïnes transmembranoses.
• GAP: No deixen espai intercel·lular, però sí un espai de comunicació entre les cèl·lules veïnes.

Transport Cel·lular

Pas lliure de substàncies apolars com lípids, O₂, N₂ i de polaritat baixa com glucosa, CO₂ i H₂O.

• Transport passiu:
  • Difusió simple: A favor de gradient, a través de la bicapa o de canals (Na, K, Ca, Cl).
• Transport actiu transmembranós: Bomba sodi-potassi, contra gradient.
• Endocitosi: Entrada de macromolècules gràcies a la formació de vesícules membranoses.
  • Pinocitosi: Ingestió de líquids.
  • Fagocitosi: Ingestió de grans nutrients.
  • Endocitosi específica: Les molècules incorporades s'uneixen a receptors específics.
• Transcitosi: Transport de macromolècules des d'un espai extracel·lular fins a un altre.

Matriu Extracel·lular, Citosol i Citoesquelet

La matriu extracel·lular està composta per una xarxa de fibres proteiques (col·lagen, elastina i fibronectina) immersa en una estructura gelatinosa formada per glicoproteïnes hidratades.

El citosol, anomenat hialoplasma, és un medi aquós en forma de sol o gel depenent de la zona i de les condicions, compost en un 85% per aigua i un 15% de diferents molècules.

El citoesquelet és una xarxa tridimensional de filaments de proteïnes amb funció esquelètica.

• Microfilaments: Actina (cadenes polipeptídiques enrotllades i associades). Mantenen la forma cel·lular, generen pseudopodis, generen i estabilitzen prolongacions, i possibiliten el moviment contràctil.
• Filaments intermedis: Neurofilaments (axons), tonofilaments (cèl·lules epitelials), vimentina (teixit conjuntiu) i filaments de desmina (cèl·lules musculars). Funció estructural.
• Microtúbuls: Tubulina. Estructures estables com els centríols, cilis i flagels. Funcions: moviment cel·lular, base per estructurar el citoesquelet, determinen la forma cel·lular, moviment intern d'estructures, mobilitzen els cromosomes durant la divisió cel·lular.

Centrosoma

El centrosoma pot tenir centríols al seu interior (algues, protozous i cèl·lules animals) o no (fongs i angiospermes). No està ben definit, és una zona del citoplasma. A l'interior del centrosoma hi ha el diplosoma, format per dos centríols disposats de manera perpendicular. Del COM (Centre Organitzador de Microtúbuls) deriven totes les estructures cel·lulars formades per microtúbuls: cilis i flagels (undulipodis) per al moviment, fus acromàtic per a la divisió cel·lular i citoesquelet per mantenir la forma de la cèl·lula.