Melancolia: Causes, Símptomes i Tractaments Efectius

Què és la Melancolia? Causes, Símptomes i Tractaments

Per començar, la melancolia és un sentiment de tristesa vaga, permanent i profunda que pot haver nascut per una causa física o moral i que fa que el subjecte no es trobi a gust i no gaudeixi de la vida. Cal dir que aquesta depressió crònica es relaciona amb un elevat nombre de suïcidis.

Característiques de les Depressions Melancòliques

Seguidament, les depressions melancòliques es caracteritzen per la presència d'una agrupació de símptomes afectius, cognitius, psicomotors i vegetatius. D’altra banda, la depressió melancòlica s'incrementa amb els climes freds i l'escassetat d'hores de sol. Aproximadament un 10% dels pacients amb depressió presenten aquest tipus. Això significa que l’autoestima de les persones quan plou o fa mal temps està més baixa, cosa que porta a la tristesa. En canvi, quan el dia és més càlid, la gent està més animada, amb més alegria i ganes de fer coses.

Orígens de la Melancolia

És important saber que la melancolia pot ser origen d’una disfunció biològica o orgànica, la qual cosa significa que és més probable que l’origen sigui més físic que emocional. Aquest origen el poden conformar errors en el sistema nerviós o hormonal. No obstant, la melancolia també pot ser d’origen emocional a causa de la vivència d’algun trauma emocional, com per exemple un divorci o la mort d’un ésser estimat. També pot ser degut a trastorns emocionals més senzills com nervis, estrès, frustració, falta d'autoestima... No hi ha motius externs causants de la melancolia, les causes són creades per la mateixa persona. Cal destacar que, en alguns casos, hi ha un factor genètic hereditari que fa possible aquesta malaltia dins de l’àmbit familiar, els quals es senten molt tristos i incapaços de reaccionar emocionalment.

Símptomes de la Melancolia

És fàcil reconèixer una persona melancòlica quan presenta els següents símptomes:

• La pèrdua d’interès per la vida
• El fort sentiment de culpabilitat, fins i tot de culpabilitat per estar viu
• Els trastorns de son i descans
• Sentiment de debilitat

Formes Clíniques de la Melancolia

Seguidament, els estats melancòlics adquireixen diverses formes clíniques en funció de l’edat d’inici, els antecedents personals i la càrrega afectiva familiar com és el context cultural i el consum d’alcohol o drogues. Les principals formes clíniques són:

• Depressió melancòlica bipolar: on apareixen canvis cíclics en l’estat d’ànim (estat d’ànim eufòric-estat d’ànim baix).
• Melancolia delirant: com són les idees de culpabilitat, calamitat i hipocondria.
• Melancolia ansiosa: caracteritzada per pànic, moviment desesperat i sovint intencions de suïcidi.
• Melancolia no delirant: caracteritzada principalment per cansament i esgotament.
• Melancolia crònica: és deguda a la manca de resolució melancòlica que es manté durant anys.

Tractaments per a la Melancolia

Per acabar, és important saber que hi ha dos vies de tractament melancòlic: la psicoteràpia i la medicació. La psicoteràpia (cognitiu-conductual, interpersonal) és important per canviar els estils negatius de pensament i comportament i per entendre i resoldre les relacions personals que poden causar la melancolia. Tot i això, en els casos més greus, sempre es pot recórrer als medicaments, que ajuden a equilibrar les substàncies químiques neurotransmisores. Hi ha tres classes de medicaments antidepressius:

• Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina
• Inhibidors de la recaptació de serotonina i norepinefrina
• Inhibidors de la monoamino oxidada