Megalitisme i Calcolític a Europa: Dòlmens, Art Esquemàtic i Cultures Prehistòriques

Introducció al Megalitisme Europeu

Què és el Megalitisme?

El megalitisme consisteix en construccions de pedra de grans dimensions fetes per l'home; no són pedres naturals, sinó treballades. Aquestes estructures poden ser complexes, amb moltes lloses, o senzilles, amb una sola pedra gran. El megalitisme no correspon a cap cultura específica, sinó a un tipus de construcció present en diverses cultures del món.

Ens centrarem en el megalitisme del Neolític a Europa. El megalitisme europeu es va desenvolupar per primera vegada a la façana atlàntica a finals del Neolític Antic i principis del Mitjà. Tot i això, cada regió va desenvolupar les seves particularitats, especialment a les illes mediterrànies, on el megalitisme s'estudia de forma independent.

Manifestacions Megalítiques: Els Dòlmens

Entre les manifestacions megalítiques més comunes hi ha els enterraments, principalment en dòlmens, que són estructures funeràries construïdes per l'home. Hi ha tres tipus principals de dòlmens:

1. Dolmen simple: Lloses de pedra clavades a terra formant una estança, cobertes per un túmul de sorra.
2. Sepulcre de corredor: Amb un corredor d'accés que connecta l'exterior del túmul amb la cambra interior.
3. Galeria coberta: La cambra i el corredor tenen la mateixa planta, permetent l'ampliació de l'estructura.

Exemples Notables de Megalitisme a Europa

• Stonehenge (Anglaterra): Un temple megalític amb una alineació solar durant els solsticis.
• Temples megalítics de Malta: Estructures amb una planta en forma de trèvol.
• Hipogeus de Malta: Necròpolis subterrànies excavades a la roca.

El Neolític Final i el Calcolític (3500-2200 a.C.)

Introducció de la Metal·lúrgia del Coure

Durant el Neolític Final i el Calcolític (3500-2200 a.C.), l'ús del metall es va introduir de manera limitada, inicialment com a ornamentació i més tard per fabricar eines i armes de coure. La metal·lúrgia del coure va arribar a Catalunya des de l'exterior, probablement pel nord o el sud, i estava associada a persones d'alt estatus social.

Ceràmica i Estructures Funeràries

Es van començar a utilitzar grans recipients ceràmics per emmagatzemar, que després es reutilitzaven com a abocadors de deixalles. Els monuments megalítics, sovint en mal estat per l’acidesa de les pluges, inclouen dòlmens, galeries cobertes, sepulcres de corredor i menhirs, alguns amb gravats simbòlics.

Els Hipogeus: Necròpolis Subterrànies

Els hipogeus són espais d'enterrament col·lectiu i successiu, cavitats artificials subterrànies amb entrades megalítiques. Contenen nombrosos cadàvers i aixovars funeraris, indicant possibles conflictes bèl·lics o epidèmies. També es troben abrics sepulcrals, que són llocs protegits per dipositar els cadàvers.

Els Vasos Campaniformes

Els vasos campaniformes, característics d'aquest període, tenen forma de campana i decoracions horitzontals. Aquesta moda es va estendre per Europa Occidental i es troba sovint en enterraments individuals com a aixovar.

L'Art Esquemàtic Rupestre

Característiques i Localització

L'art esquemàtic és una forma d'art rupestre que transmet idees mitjançant imatges simplificades, sovint combinant perspectives diferents i representant figures aïllades o en escenes. Aquest art es troba en tota la península Ibèrica, incloent-hi Galícia, on es presenten petroglifs gravats en roques a l'aire lliure.

Temes i Simbologia

Les representacions inclouen figures humanes en forma d'homes de pal (stick men), animals domèstics, cercles amb línies (sols), i formes abstractes que poden simbolitzar bruixots. Es mostra també la domesticació de cavalls, indicant una cronologia més tardana amb l'arribada de nous pobladors.

Les figures humanes poden estar amb els braços oberts o tancats, sovint interpretades segons el seu gènere. L'art esquemàtic, present durant el Neolític i el Calcolític, es caracteritza per traços gruixuts i estil simplificat, a diferència de l'art llevantí, que és més detallat. Aquest art és tant comunicatiu com narratiu, mostrant escenes de cacera, ball i rituals.

Cultures Clau del Neolític Final i Calcolític

La Cultura de Los Millares (Sud de la Península)

Al sud de la península, es desenvolupa la Cultura de Los Millares (3800-2200 a.C.), destacada per les seves defenses ben organitzades que indiquen la presència de conflictes territorials. Aquestes estructures defensives, incloent-hi muralles i fortins, reflecteixen la importància del control de les mines de coure, una gran font de riquesa. Les cabanes del poblat eren circulars, construïdes amb palla, fang i materials vegetals. S'hi han trobat restes de ceràmica decorada i ídols oculars, símbols de la cultura local.

El Calcolític a l'Atlàntic (Regió del Tajo)

A la regió del Tajo (Extremadura portuguesa), els poblats fortificats com Vila Nova de Sao Pedro i Zambujal (3200-2500 a.C.), amb diverses muralles, es trobaven en zones estratègiques d'intercanvi de coure i altres béns. Els rituals funeraris incloïen sepulcres de corredor tipus tholos i coves artificials. Els ídols-placa, amb decoració geomètrica i rostre gravat, eren comuns als aixovars funeraris.

Consolidació de les Xarxes d'Intercanvi

Des del Neolític, les xarxes comercials van permetre l'intercanvi d'or, coure, ivori i ambre, indicant un creixement dels excedents i la consolidació de la metal·lúrgia i l'orfebreria, així com una jerarquització social que es va consolidar durant el Calcolític.