Medicalització, dependència i promoció de la salut comunitària

L4. Concepte 'medicalització'

Concepte 'medicalització': Procés mitjançant el qual situacions, experiències o problemes de la vida quotidiana passen a ser definits i tractats com a problemes mèdics. Emocions com la tristesa o el dol es patologitzen i es transformen en diagnòstics amb intervenció mèdica. La medicalització construeix una visió materialista i orgànica de les persones.

Influència de la indústria farmacèutica

Influència de la indústria farmacèutica: Paper en l'expansió de la medicalització. Es promou la idea que la gent està malalta com a font de negoci. La influència del màrqueting farmacèutic, dels mitjans de comunicació i d'interessos econòmics contribueix a crear noves necessitats.

L5. 5 paradoxes de la promoció de la salut

5 paradoxes de la promoció de la salut:

• Pacient vs persona: enfocament centrat en aspectes biopatològics; el professional té poder i responsabilitat, i no es garanteix una atenció integral i compartida.
• Individual vs col·lectiu: la salut en teoria és un bé col·lectiu, però a la pràctica predominen les intervencions individuals i sanitàries sense coordinació ni participació ciutadana suficient.
• Professionals de la malaltia vs professionals de la salut: especialització i fragmentació en l'abordatge de la malaltia, manca de treball comunitari i de presa de decisions compartida.
• Indicadors de malaltia vs indicadors de salut: avaluació centrada en la mesura de la malaltia, el risc, el dèficit, la morbiditat i la mortalitat, i no en les capacitats, la resiliència, l'autonomia o l'empoderament.
• Salut com a despesa vs salut com a inversió: invertir en promoció de la salut contribueix a la sostenibilitat del sistema sanitari, al benestar social i al desenvolupament econòmic, però sovint no es prioritza la inversió en promoció.

Aportacions per superar les paradoxes

Aportacions per superar les paradoxes: integrar realment el concepte de 'persona'; adoptar una visió col·lectiva de la salut; reorientar els rols dels professionals; desenvolupar i utilitzar indicadors positius de salut; concebre la promoció de la salut com una inversió.

L6. Concepte i visió negativa de la 'dependència'

Caràcter negatiu del concepte 'dependència' en l'imaginari social: sovint s'associa a fragilitat, incapacitat, passivitat i manca d'autonomia. Les persones són definides pels seus dèficits, no com a part d'una condició universal i cíclica. Aquesta visió es veu reforçada per polítiques socials que consideren les persones com a objectes de protecció, caritat o beneficència, i no com a ciutadans amb drets.

Resemantització i polítiques participatives

Fer front a la visió negativa de 'dependència': ressemantització del concepte 'dependència' i universalització del mateix. Totes les persones som interdependents; és una condició inherent a la vida i no ha de servir per excloure. Les polítiques socials haurien de ser coproduïdes amb les persones directament afectades.

'Tot sobre nosaltres però sense nosaltres'

'Tot sobre nosaltres però sense nosaltres': manca de participació real de les persones amb discapacitat o en situació de dependència en les polítiques públiques. Es prioritza sovint el coneixement expert (professionals) per sobre del coneixement experiencial de les persones afectades.

LISMI i moviment d'insurgència

LISMI: Llei d'Integració de Minusvàlids (1982). Va suposar que les persones passen de ser objectes de caritat a subjectes de dret. Tot i això, encara existeix llenguatge discriminatori, moltes mesures no s'han aplicat del tot i la llei ha estat interpretada en ocasions com a segregadora.

Període 1975-1981: 'insurgència de la discapacitat': hi va haver una ruptura radical amb el model paternalista i assistencial. Les persones amb discapacitat s'organitzen i fan mobilitzacions directes, que van culminar amb la 'rebel·lió dels coixos'. Reclamaven justícia, drets i ciutadania plena, i això va marcar les lluites posteriors per la diversitat funcional.

L7. Model de promoció de la salut (PS)

Model de Promoció de la Salut (PS): enfocament participatiu i comunitari per reduir les desigualtats socials en salut en barris amb vulnerabilitat. Se centra en el desenvolupament de capacitats personals i col·lectives perquè les persones siguin protagonistes actives de la seva pròpia salut. Principis clau: participació social, empoderament, models actius per a la salut, educació entre iguals i investigació-acció participativa.

Agents de salut del projecte

'Agents de salut' del projecte: dones del mateix entorn comunitari, principalment de contextos culturals diversos i en situació de vulnerabilitat social. La primera edició va incloure dones immigrants marroquines. Reben formació participativa intensiva que les capacita per actuar com a referents comunitaris, transmetent informació sobre salut, fent tasques de mediació cultural i lingüística, facilitant l'accés als serveis de salut i desenvolupant activitats educatives.

Què es vol aconseguir?

Objectius: Promoure la salut i millorar l'accés i l'ús dels serveis sanitaris en barris amb alta vulnerabilitat social. Reduir desigualtats en salut per factors socials, culturals i econòmics. Empoderar les persones participants, augmentant les capacitats i l'autoestima, fomentant canvis en l'autocura i afavorint la relació entre la població i els professionals de la salut.

Resultats

Resultats: els agents de salut adquireixen nous coneixements sobre salut, anticoncepció, embaràs, autocura i serveis sanitaris. S'observen canvis reals en comportaments i una millor utilització dels serveis de salut. Hi ha millores en habilitats socials, lideratge, autoestima i empoderament de les dones, així com una millor aproximació entre la població i els serveis sanitaris.

Metodologia emprada

Metodologia emprada: cicle de formació-acció participativa d'aproximadament 9 mesos. Selecció de participants → formació de 80 h (conjuntament amb professionals) + accions educatives pràctiques → avaluació amb mètodes qualitatius (entrevistes i observació) + devolució dels resultats als participants i professionals implicats.