Mediació Literària: Claus per a Fomentar la Lectura

Sobre la Mediació Literària (Roser Ros)

Què és la Mediació Literària?

La mediació literària és l'acció o accions que, generades de manera espontània o organitzada, posen en contacte els individus amb la literatura (de l'oral a la visual, escrita o en imatges). La mediació literària és una situació comunicativa en què intervenen missatges, canals, codis, emissors i receptors. Mitjançant la mediació literària ajudem a desenvolupar el gust per la llengua i la literatura, ens introduïm en el vastíssim món cultural. L'acció d'aquesta intermediació pot apropar al públic l'assaboriment literari, els diferents gèneres i estils, augmentant la sensibilitat de l'individu, del grup, fins a fer-los avinent que la cultura és tan necessària com l'aire que es respira. Sigui quina sigui la durada de la mediació literària, llarga i persistent, o curta i d'impacte, el seu efecte sempre és positiu si es fa amb seny i coneixement.

Tipus de Mediadors Literaris

Hi ha, com sabem, diferents menes de mediadors literaris:

• A casa: la família possibilita (conscientment o no) el primer contacte amb la literatura i la llengua. Cal fer conscients els membres adults del nucli familiar de la importància de la seva tasca.
• A l'escola: els mestres (especialment a l'aula) malden per fer que l'infant es converteixi en un coneixedor de la literatura en els seus aspectes més diversos.

És important que els mediadors literaris coneguin la seva matèria i les eines necessàries per acostar-la de manera innovadora i amb una mirada renovadora. Els mediadors literaris han d'ésser ben formats i tenir un bon coneixement del que duen entre mans, que en definitiva no és altra cosa que llengua, literatura, sense oblidar la cultura que l'ha feta possible.

Els 6 Eixos Primordials de la Mediació Literària

1. Escoltar: Una de les primeres vivències literàries que experimentem la major part de les persones és haver crescut escoltant.
2. Mirar: Mirem cap a endins quan imaginem allò que escoltem i llegim.
3. Parlar: Si no escoltéssim no parlaríem i, encara menys, no sabríem fer ús del llenguatge articulat que ens caracteritza com a humans.
4. Tocar: Tenint en compte que bona part de la literatura que consumim reposa damunt d'un suport que anomenem principalment llibre o tauleta.
5. Llegir: Quan llegim reconeixem, identifiquem i imaginem en col·laboració amb les orelles i els ulls, a més de tots els altres sentits.
6. Escriure: Escriure, com dibuixar, és deixar empremta damunt d'algun suport de manera més o menys permanent.
7. Crear: És la suma, el resultat dels verbs descrits més amunt, demostrant la seva existència.

Objectius de la Mediació Literària

Així doncs, cal que els diferents mediadors literaris en el camp de la literatura infantil i juvenil estiguin avesats a llegir, discutir, reflexionar… i que sàpiguen comunicar-se amb altres llenguatges expressius per arribar a adquirir:

• Saber i reflexió literària
• Eines corporals
• Creació artística
• Cultura digital i literatura

Des de l'escola cal estar disposats a fer-ne una eina que sigui font de saber, de gaudi de la llengua i de la cultura a través del seu vessant artístic.

Escriure és Participar en una Societat Alfabetitzada

Reflexions d'Anna Camps

1. Crear un entorn que integri l'escriptura en les activitats habituals a l'escola: Hi ha escoles on els alumnes escolten i callen, resolen exercicis del llibre de text o escriuen dictats. Podem veure com existeix una poca diversitat de gèneres discursius.
2. Parlar per escriure: Escriure implica parlar, de vegades molt, sobre el que s'escriu. És bo que els alumnes, a l'hora d'escriure algun text, no tinguin simplement un sol lector.
3. Llegir per escriure, escriure per llegir: L'escriptura com a diàleg entre textos. Quan algú escriu, és important saber que en el seu cap tindrà les possibles reaccions que els hi pot provocar als lectors quan ho llegeixin. Aprendre a escriure no es basa simplement en la gramàtica i l'ortografia, sinó que engloba una gran diversitat de situacions.

Conclusió: Escriure és participar en la comunicació verbal humana en una societat.