El Medi Físic i l'Impacte Humà: Sistemes Ambientals i Crisi Global

El Medi Físic i els Sistemes Ambientals

El medi físic és un element central per a l’evolució de les societats humanes. Per entendre el medi físic, s’han de tenir en compte els diferents condicionaments.

La Terra funciona com un sistema, amb una sèrie de components o parts interrelacionades, lligades o coordinades per unes lleis de funcionament que tenen lògica interna i que s’anomenen processos. Aquest sistema s'anomena sistema ambiental, que és el conjunt de components del medi natural units per algun tipus d’interacció.

Components i Cicles del Sistema Terra

Els components principals del sistema són:

• Terra: Sistema en continu moviment que determina gran part del conjunt de successos del món.
• Aigua: Variable segons com interactua i de la manera que s’utilitza.
• Aire: Composició determinada (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni).
• Éssers vius (Biosfera): Composició on es donen la Terra, l’aigua i l’aire, i és l’hàbitat dels éssers vius.

Els cicles biogeoquímics essencials són:

• Cicle de l’aigua: El seu procés possibilita la vida.
• Cicle de l’oxigen: L’oxigen a l’atmosfera és important per a la respiració dels éssers vius. La fotosíntesi és un tema important, ja que aporta oxigen a l’atmosfera absorbint CO₂.
• Cicle del carboni: Inclou l’emissió important de CO₂ per part dels volcans.
• Cicle del nitrogen.

Conceptes Clau de l'Ecologia

Ecosistema:

Conjunt format pels éssers vius i l’àmbit territorial en el qual viuen, on s’estableixen les relacions entre ells.

Bioma:

Agrupació d’ecosistemes dins d’una mateixa regió geogràfica, amb les mateixes condicions climàtiques, que comparteixen organismes amb un cicle de vida, unes adaptacions i una estructura física similars.

Efecte hivernacle:

Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar i dificultant l’emissió de calor des del planeta.

L'Evolució de les Societats i l'Impacte Ambiental

Els sistemes naturals físics condicionen els sistemes humans i a la inversa. Des de mitjan segle XX fins a l’actualitat, ens trobem en un moment clau en la relació entre la natura i les societats humanes.

Hi ha hagut canvis ambientals des que la societat humana ha interactuat amb el medi. Des de fa 700.000 anys, la població creixia a poc a poc. A partir de la Revolució Industrial, el creixement de la població augmenta considerablement. La tècnica i l’evolució demogràfica estan molt lligades.

Societats Caçadores i Recol·lectores (500.000 - 10.000 a.)

Aquest període es produeix entre 500.000 i 10.000 anys. La base de la societat era la caça i la recol·lecció. No hi havia una transformació profunda del planeta ni agricultura. Requeria coneixement per a la subsistència. Va comportar la crema de boscos i l’extinció d’espècies. La capacitat de consumir sempre va relacionada amb la capacitat de reproduir.

Societats Agrícoles i Ramaderes (10.000 - 700 a.)

S’inicia des que tenim un control de les plantes i els animals, i som capaços de manipular les plantes i domesticar els animals. S’inicia l’artificialització del medi. Trobem els primers impactes ambientals:

• Agricultura: Simplificació del sistema de producció d’aliments i desforestació.
• Ramaderia: Erosió del sòl i desforestació.
• Mineria i fundició: Desforestació.

Societats Urbanes i Industrials (S. XIII/XIV - Actualitat)

Quatre factors expliquen les transformacions del medi en aquesta etapa:

1. La població es multiplica, i això fa que l’economia augmenti.
2. Diferència en la distribució dels ingressos entre uns països i d’altres.
3. Creixement econòmic que ha vingut de l’extracció de combustibles fòssils, aigua, fusta, minerals i altres recursos naturals.

Petjada ecològica: Terreny que es necessita per realitzar les activitats pròpies.

Problemes Ambientals a Escala Planetària

Alguns problemes tenen repercussions a tot el territori, d’altres són més localitzats:

• Alteracions dels cicles biogeoquímics (carboni, nitrogen, fòsfor, sofre i elements traça).
• Pluja àcida: Habitual quan el sofre i el nitrogen entren en contacte amb el vapor d’aigua.
• Augment del forat de la capa d’ozó, causat per l’emissió de clorofluorocarburs. (L’ozó és un gas que existeix de forma natural a l’atmosfera i protegeix dels raigs ultraviolats).
• Desforestació tropical i destrucció d’hàbitats naturals.
• Descens de la biodiversitat i augment del ritme d’extinció d’espècies (causat pel canvi de temperatures i la contaminació).
• Sobreexplotació i escassetat de recursos (aigua, petroli, etc.).
• Pèrdua de sòls i desertització.
• Increment dels residus (domèstics, tòxics, etc.).
• Canvi climàtic: Resultant de l’emissió de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.