Mecanismes de Transmissió de Malalties Infeccioses i Patologies Pediàtriques Comunes

Mecanismes de Transmissió de les Malalties Infeccioses

Les malalties infeccioses són causades per microorganismes: bacteris, virus, paràsits i fongs. La seva transmissió s’explica mitjançant la cadena epidemiològica.

Font d’infecció

És l’organisme o substància que origina la infecció.

• Tipus:
• Font homòloga: l’ésser humà.
• Fonts heteròlogues: animals o substàncies inanimades.

Mecanismes de transmissió

Conjunt de procediments mitjançant els quals el microorganisme arriba a l’hoste.

Transmissió directa

No intervenen intermediaris. Pròpia de gèrmens poc resistents al medi exterior. Pot produir-se:

• Per contacte directe: transmissió sexual, mans, ungles, mossegades, ferides, placenta o part.
• Sense contacte directe: via aèria mitjançant gotes expulsades en parlar, tossir o esternudar (molt freqüent).

Transmissió indirecta

Es produeix mitjançant intermediaris. Poden ser animals o substàncies inanimades (aire, pols, aigua, aliments, terra). Pot tenir lloc tot i existir distància i temps entre la font d’infecció i l’hoste.

Hoste susceptible

És la persona sana que pot adquirir la infecció. La susceptibilitat depèn de diversos factors: edat, sexe, professió, lloc de treball o estudi i lloc de residència.

Patologies Comunes

Icterícia neonatal

Coloració groguenca de la pell i les mucoses. Es produeix per un excés de bilirubina, derivada de la degradació de l’hemoglobina. Les causes són per una destrucció excessiva de glòbuls rojos o pel funcionament immadur o alterat del fetge.

• Icterícia fisiològica: deguda a l’excés de glòbuls rojos i a la immaduresa del fetge. Apareix als 2–3 dies de vida i desapareix aproximadament en una setmana.
• Icterícia patològica: pot ser causada per incompatibilitat sanguínia amb la mare, reacció a la llet materna, infeccions o malalties hepàtiques. Pot aparèixer en les primeres 24 hores o a partir de la primera setmana. És més greu i requereix tractament immediat per evitar seqüeles.

El tractament de la icterícia es basa en la fototeràpia (llum...). En casos greus, pot ser necessària una transfusió de sang.

Reflux gastroesofàgic

Retorn del contingut de l’estómac cap a l’esòfag i, a vegades, fins a la boca. Degut a la immaduresa de l’esfínter esofàgic inferior.

Manifestacions: regurgitacions després de la presa, vòmits persistents i plor, tos o ennuegament després de menjar. Sol desaparèixer amb el creixement, quan l’esfínter s’enforteix.

Prevenció:

1. Mantenir el nadó incorporat durant la presa.
2. Continuar en posició dreta durant 30 minuts després.
3. Evitar introduir aire.

Meningitis

Infecció molt greu de les meninges, membranes que recobreixen l’encèfal. Pot arribar a ser mortal. Les causes són principalment bacteriana, procedent d’infeccions de les vies respiratòries, i també pot ser vírica (grip, varicel·la). El microorganisme passa de les fosses nasals o la faringe a la sang i a les meninges.

Signes i símptomes: febre alta, vòmits, somnolència i irritabilitat, mal de cap intens, rigidesa de nuca, intolerància a la llum i erupcions cutànies.

Quan hi ha una meningitis requereix assistència mèdica urgent i ingrés hospitalari amb tractament específic segons el microorganisme. A l’escola caldrà seguir les indicacions de les autoritats sanitàries, informar, facilitar reu, suspendre. Les possibles seqüeles són: pèrdua d’audició o visió...

Prevenció: no existeixen vacunes per a tots els tipus de meningitis; el calendari vacunal inclou algunes vacunes protectores.

Tètanus

És una infecció bacteriana molt greu. Pot provocar insuficiència respiratòria, renal, infarts i pot ser mortal si no es tracta. El bacteri viu a la terra i en objectes contaminats. Entra al cos a través de talls. Genera una toxina que causa símptomes entre 4 i 20 dies després de la ferida.

Prevenció:

• Vacunar.
• Netejar i desinfectar.
• Rentar-se les mans després del contacte amb terra o objectes contaminats.
• Utilitzar guants.
• Evitar l’ús d’objectes.
• Si el nen no està vacunat, consultar el pediatre davant una situació de risc.

Parotiditis

Infecció vírica de les glàndules salivals, sobretot la paròtida. Provoca inflamació a la zona de les galtes. La transmissió és per via aèria. Els símptomes apareixen entre 2 i 3 setmanes després del contagi.

Símptomes: malestar general, febre, mal de cap o d’orella, inflamació de la glàndula paròtida, inflamació de la galta i dificultat per empassar.

Els nens que pateixen parotiditis poden tenir complicacions greus, que en 1 de cada 15–20 casos pot requerir hospitalització. Les complicacions més freqüents són: meningitis i pancreatitis.

Bronquitis i bronquiolitis

Són infeccions de les vies respiratòries inferiors. La bronquitis és una inflamació... Les causes de la bronquitis són per virus, bacteris o... i bronquiolitis... Es transmeten per l’aire o per objectes contaminats. Els símptomes són febre, tos, expectoració i dificultat respi.

Pneumònia

Infecció dels pulmons. Pot ser vírica, bacteriana o fúngica. Sovint és una complicació d’una infecció respiratòria superior. Es transmet per inhalació de gotes.

Símptomes: febre, malestar general, tos amb mucositat, dificultat respiratòria, vòmits, pèrdua de la gana i dolor al pi.