Mecanismes de Transmissió: Corretges, Cadenes i Engranatges

Transmissió Mitjançant Elements Flexibles

Aquests tipus d’unions s’utilitzen quan s’ha de transmetre el moviment d’un eix a un altre que es troba a una certa distància del primer. Estan representades per les transmissions per corretja i per cadena.

Transmissió per Corretja

Formada per dues politges unides mitjançant una corretja (element flexible). Aquesta pot treballar amb distàncies força llargues entre els eixos. Un inconvenient és quan la corretja llisca i no assegura l'arrossegament de la politja.

Tipus de Corretges

• Corretja trapezial: Les més utilitzades (ex. màquina de serrar).
• Corretja plana.
• Corretja dentada: S’utilitzen quan s’ha de treballar amb velocitats elevades i precisió de moviments.

Usos Habituals

• Electrodomèstics de cuina.
• Impressora.
• Motor de cotxe.
• Màquines industrials.

Avantatges

• Més silenciosos que altres mecanismes.
• Necessiten poc manteniment.
• Absorbeixen xocs en la transmissió a causa de l'elasticitat de la corretja.

Transmissió per Cadena

Es fa entre dues rodes dentades unides mitjançant una cadena. Amb això s’elimina la possibilitat d'un lliscament. Es pot treballar amb distàncies relativament llargues entre els eixos (ex. bicicleta: plat i pinyó units).

Les cadenes permeten transmetre grans esforços en distàncies grans, però la velocitat de transmissió no pot ser molt elevada.

Factors Clau

El moviment i la força depenen de:

• La distància entre els eixos.
• La precisió de transmissió del moviment.
• El cost.
• El tipus de manteniment del sistema.

Transmissió Mitjançant Engranatges

Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades.

Aquest tipus d’unions s’utilitza per transmetre el moviment entre dos eixos relativament propers. Poden transmetre grans esforços i grans velocitats, però el seu ús queda limitat a distàncies curtes entre eixos.

Tipus d'Engranatges

• Engranatges rectes: Transmeten moviment rotatori entre eixos paral·lels situats a poca distància. S’utilitzen quan es treballa a velocitat de gir baixa i els esforços que transmeten són bastant petits.
• Engranatges helicoïdals: S’utilitzen per transmetre moviment giratori entre eixos paral·lels i perpendiculars. Tenen contacte amb més d’una dent al mateix temps, per això poden transmetre esforços més grans i les seves velocitats de gir poden ser més elevades.
• Engranatges cònics: Transmeten moviment entre dos eixos que es tallen. Els més usuals són els de dents rectes. També existeixen engranatges cònics helicoïdals.
• Engranatges interiors: Tenen les dents a l’interior, en contacte amb un altre engranatge. Per tant, els dos eixos es troben situats al mateix costat i giren normalment en el mateix sentit.
• Pinyó-cremallera: És una cremallera que engrana amb una roda dentada (pinyó). S’utilitza quan cal transformar un Moviment Circular (MC) en un Moviment Rectilini (MR) o a l’inrevés.
• Cargols sense fi: És l'acoblament d'una rosca i un engranatge. Amb això, podem obtenir relacions de transmissió molt grans. Un dels elements ha de ser de coure o un material més tou que l’altre, ja que pateixen un gran desgast a causa del fregament. Només pot transmetre el moviment en un sentit.

Sistemes de Frenada: Frens

Són dispositius que permeten desaccelerar i reduir fins a aturar un mecanisme o una màquina. Hi ha dos tipus principals:

Frens Mecànics

Basen el seu efecte en dispositius de fricció.

• Frens de cinta: Una cinta recoberta interiorment de material resistent al desgast abraça exteriorment la roda el moviment de la qual es vol aturar. S’utilitza en grues o ascensors.
• Frens de sabata: Dues peces anomenades sabates, recobertes de ferodo, són accionades per una lleva que les separa i les obliga a fer pressió contra la part interior d’un tambor amb l’eix que es vol frenar. S’utilitza en automòbils.
• Frens de disc: L’element que s’ha de frenar duu un disc solidari, sobre el qual exerceixen una forta pressió dues pastilles recobertes de ferodo col·locades en una mordassa. Són els elements més utilitzats en vehicles automòbils.

Frens Elèctrics

Utilitzen elements electromagnètics per a la frenada.

Es col·loca un disc metàl·lic a l’arbre de transmissió del vehicle que es vol frenar. Davant del disc es posen electroimants que, quan es connecten, generen un camp magnètic que indueix corrents paràsits al disc. Això fa que la velocitat disminueixi. S’utilitza als ferrocarrils.