Mecanismes Industrials: Transmissió i Transformació del Moviment
Què és un Mecanisme?
Un mecanisme és un conjunt de peces acoblades que permeten la transmissió o transformació del moviment. És una part fonamental de qualsevol màquina.
Classificació dels Mecanismes
Els mecanismes es poden classificar principalment en dos grans grups:
- Mecanismes que realitzen la transmissió del moviment.
- Mecanismes que realitzen la transformació del moviment.
Definicions Clau en Mecànica
Velocitat de Rotació (n)
És la velocitat de gir d'una politja, roda o engranatge, expressada en el nombre de voltes que realitza cada minut.- Unitats: rpm (revolucions per minut) o min-1.
Relació de Transmissió (rt)
És la relació entre la velocitat de rotació (n) de la politja o engranatge conduït (n2) i la velocitat de rotació de la politja o engranatge conductor (n1).rt = n2 / n1
- Unitats: La relació de transmissió no té unitats.
- Si
rt > 1, el mecanisme és un multiplicador de velocitat. - Si
rt < 1, el mecanisme és un reductor de velocitat.
1. Mecanismes de Transmissió del Moviment
Aquests mecanismes tenen com a funció principal transmetre el moviment d'un punt a un altre, mantenint la naturalesa del moviment (generalment circular).
1.1. Politges
Definició de Politja
Una politja és una peça rodona i plana amb una ranura al seu perímetre, on s'hi col·loca una corretja o una corda. Sempre hi ha una politja conductora (la que inicia el moviment) i una politja conduïda (la que rep el moviment).
Característiques de les Politges
- Diàmetre (D): Normalment expressat en mil·límetres [mm] o centímetres [cm].
- Velocitat de Rotació (n): La velocitat de gir de la politja, expressada en nombre de voltes o revolucions per minut [rpm] o [min-1].
Càlcul de Velocitats i Diàmetres
La relació entre els diàmetres i les velocitats de rotació de les politges es regeix per la següent fórmula:
D1 · n1 = D2 · n2
n= velocitat de rotació; unitats: [rpm]D= diàmetre; unitats: [mm]
Càlcul de la Relació de Transmissió (Politges)
La relació de transmissió per a les politges es calcula com:
rt = D1 / D2 = n2 / n1
n= velocitat de rotació; unitats: [rpm]D= diàmetre; unitats: [mm]rt= no té unitats
Propietats de les Politges
Avantatges
- És un sistema de transmissió senzill.
- Permet la transmissió del moviment a distàncies relativament grans.
Inconvenients
- Pot haver-hi lliscament, especialment si els diàmetres són molt diferents o la distància entre eixos és petita.
Les Corretges
Les corretges són elements essencials en els sistemes de politges:
- Materials: Fabricades de cautxú o goma sintètica, sovint reforçades interiorment amb fils de niló o acer.
- Forma: Generalment de forma trapezoïdal per adaptar-se a la ranura del perímetre de la politja.
1.2. Engranatges
Definició d'Engranatge
Un engranatge és un mecanisme format, com a mínim, per dues rodes dentades. Les seves dents encaixen quan roden, transmetent així el moviment circular i la potència de manera directa, sense necessitat de corretges ni cadenes (en la majoria dels casos). Sempre hi ha un engranatge conductor i un engranatge conduït.
Característiques dels Engranatges
- Nombre de Dents (Z): És el nombre de dents que té l'engranatge. Unitats: [dents].
- Velocitat de Rotació (n): La velocitat de gir de l'engranatge, expressada en nombre de voltes o revolucions per minut [rpm] o [min-1].
Càlcul de Velocitats i Dents
La relació entre el nombre de dents i les velocitats de rotació dels engranatges es regeix per la següent fórmula:
Z1 · n1 = Z2 · n2
Z= nombre de dents; unitats: [dents]n= velocitat de rotació; unitats: [rpm]
Càlcul de la Relació de Transmissió (Engranatges)
La relació de transmissió per als engranatges es calcula com:
rt = Z1 / Z2 = n2 / n1
Z= nombre de dents; unitats: [dents]n= velocitat de rotació; unitats: [rpm]rt= no té unitats
Propietats dels Engranatges
- No hi ha lliscament, la qual cosa garanteix una transmissió exacta.
- Ofereixen molta fiabilitat.
- Permeten una sincronització precisa (per això s'utilitzen en rellotges).
- Serveixen per transmetre esforços elevats (per exemple, en la caixa de canvis dels cotxes).
- Ocupen poc volum.
Tren d'Engranatges
Un tren d'engranatges és un mecanisme compost per diversos engranatges connectats en sèrie.
La relació de transmissió total (rttotal) es pot determinar de diverses maneres:
- Per passos: Considerant parelles d'engranatges (motriu – conduït) fins a arribar a la darrera roda dentada. Cal recordar que els engranatges que giren al voltant del mateix eix tenen la mateixa velocitat de rotació (n) i, per tant, una relació de transmissió (rt) d'1.
rttotal = rt12 * rt23 * rt34 * ... - Relació global de velocitats:
rttotal = núltima roda / nprimera roda - Relació global de dents:
rttotal = (producte del nombre de dents de les rodes motrius) / (producte del nombre de dents de les rodes conduïdes)
Tipus d'Engranatges
Els engranatges es classifiquen segons la forma de les seves dents i la disposició dels eixos:
- Rectes
- Cònics
- Helicoïdals
- En corona
També és possible que la transmissió es faci a distància mitjançant una cadena, com per exemple, en una bicicleta, que utilitza plat, pinyó i cadena.
1.3. El Cargol Sense Fi
Aquest mecanisme és l'acoblament d'un cargol (o rosca o vis sense fi) i un engranatge.
- Sempre redueix la velocitat amb relacions de transmissió molt petites.
- Es calcula de manera similar als engranatges, però el nombre de dents (Z) del cargol es considera igual a 1.
- El cargol sempre actua com a element motriu.
- Transmeten un moviment circular entre eixos que formen un angle de 90º.
2. Mecanismes de Transformació del Moviment
Aquests mecanismes tenen la funció de transformar un tipus de moviment en un altre, per exemple, de circular a rectilini o viceversa.
2.1. Pinyó-Cremallera
El mecanisme pinyó-cremallera transforma el moviment circular en moviment rectilini (i és reversible).
- Pinyó: És una roda dentada que actua com a element motriu i descriu un moviment circular.
- Cremallera: És un element dentat lineal de llargada considerable.
El pinyó engranarà amb la cremallera i provocarà un moviment rectilini de l'objecte que conté el pinyó. Un exemple clar és el tren-cremallera, utilitzat en trens d'alta muntanya per superar pendents molt forts.
2.2. Lleves i Excèntriques
Aquest mecanisme transforma el moviment circular continu en moviment rectilini alternatiu (no és reversible).
- Lleva: Peça ovalada o de forma irregular solidària a un eix, que realitza el moviment circular.
- Seguidor: Peça que acompanya la lleva i realitza el moviment rectilini alternatiu.
Un exemple típic és l'arbre de lleves que obre i tanca les vàlvules dels cilindres d'un motor d'explosió.
Una excèntrica és un disc l'eix de gir del qual no coincideix amb el centre geomètric de la peça, generant també un moviment alternatiu.
2.3. Biela-Manovella
El mecanisme biela-manovella transforma el moviment rectilini alternatiu en moviment circular continu, i viceversa. És fonamental en molts motors.
El mecanisme està format per:
- Èmbol (o pistó): Peça massissa cilíndrica que es mou dins d'un cilindre amb moviment rectilini alternatiu.
- Biela: Peça rígida i allargada que uneix l'èmbol i la manovella mitjançant articulacions.
- Manovella (o cigonyal): Peça fixada a l'extrem de la biela que, sovint amb un contrapès, converteix el moviment alternatiu en circular continu per inèrcia.
Un exemple clàssic és el seu ús en el motor d'explosió.
3. Elements Auxiliars en Mecanismes
Aquests elements són crucials per al correcte funcionament i muntatge dels mecanismes.
3.1. Eixos
- Elements cilíndrics que giren i sobre els quals es munten rodes, engranatges i altres mecanismes.
- El muntatge pot ser solidari (giren junts) o lliure (un gira independentment de l'altre).
3.2. Coixinets
- Poden ser de boles o de rodets.
- Permeten que les peces del mecanisme girin lliurement amb la mínima fricció. En cas contrari, les peces serien solidàries a l'eix.
3.3. Cadell
- Element mecànic mòbil (gràcies a una molla) que s'encaixa entre les dents d'un engranatge.
- Per la seva forma, només permet el gir de la roda en un sol sentit, actuant com un mecanisme antiretorn.