Mecanismes Gramaticals, Cohesió Textual i Narrativa Catalana

Mecanismes de Referència Gramaticals

L'Anàfora

L'ANÀFORA: És la relació que s’estableix entre un element gramatical d’una oració i un altre de la mateixa oració. Es manifesta amb l’ús d’un pronom personal, un pronom relatiu o adverbial.

L'El·lipsi

EL·LIPSI: Té lloc quan un element no està present explícitament en l'oració, sinó que està elidit (exemple: *Jaime* → *ell*).

La Deixis

DIXI:

• Deixis personal: L’element correspon a l'emissor o al receptor del missatge (pronoms personals, possessius, morfemes de 1a i 2a persona).
• Deixis espacial: L’element fa referència a l'espai en què té lloc l'enunciació (Determinants demostratius: *aquest/eixe*, *aqueix/eixe*, *aquell*; Pronoms demostratius: *açò*, *això*, *allò*; Adverbis de lloc: *ací*, *aquí*, *allí/allà*; Els verbs *venir* i *anar*).
• Deixis temporal: L’element remet al temps en què es produeix l'enunciació (Morfemes verbals present, passat i futur; adverbis de temps).

Mecanismes de Cohesió

Repetició i Reiteració

REPETICIÓ: És la mateixa paraula (exemple: *classe* - *classe*).

REITERACIÓ: En una frase hi ha dues paraules que són sinònimes (*classe* - *aula*).

Associació Semàntica

ASSOCIACIÓ: Les paraules es relacionen semànticament, però tenen diferent forma (*classe* - *pissarra*).

Narrativa

Context Històric de la Narrativa

La narrativa es desenvolupa al segle XX en un context històric de grans transformacions econòmiques i socials. Es van succeir diferents corrents estètics: durant la primera meitat del segle predominen les idees romàntiques, però durant la segona meitat triomfaren el realisme i el naturalisme.

El Romanticisme

El romanticisme va defensar arreu d’Europa la llibertat dels individus i dels pobles. Això va produir el moviment de la Renaixença, que impulsa la recuperació de la literatura culta i la recuperació dels nostres escriptors clàssics medievals.

Realistes i Naturalistes

El realisme i el naturalisme propugnaven la cerca de la veritat i l’objectivitat per sobre de les idees.

Autors Europeus del Segle XIX

A la primera meitat del segle XIX, la manca d’escriptors de novel·la va afavorir la lectura de traduccions d’autors europeus:

• L’anglès Walter Scott: Tenia un estil medievalitzant i conservador; l’acció se situava en moments històrics i descrivia l'època amb objectivitat.
• Els francesos: Víctor Hugo, Balzac, Zola o George Sand. Víctor Hugo i Vigny proclamaven la llibertat de l'escriptor en la història des de la pròpia subjectivitat i pretenien extreure un ensenyament moral.
• L’alemany: Goethe, autor romàntic que conreà poesia, teatre i la novel·la filosòfica.

Antoni de Bofarull

Antoni de Bofarull va ser un dels principals escriptors de la Renaixença, historiador i autor de poesia, novel·la i teatre. Fundà el diari satíric i publicà articles de crítica literària, en els quals reivindicà el restabliment dels Jocs Florals.

Va escriure L’orfeneta de Menarges on explica les dificultats dels novel·listes a causa d’un estàndard literari modern.

Narcís Oller

Narcís Oller va començar escrivint en castellà, però la relació amb escriptors de la Renaixença i amb els crítics el portaren a canviar de llengua. La seua primera novel·la fou La papallona, obra que té elements realistes i naturalistes i li va donar fama a Europa. A L’Escanyapobres desenvolupa el tema de la passió dels diners que condueix el protagonista a una mort tràgica, amb elements del naturalisme i la intenció moral. Descriu la decadència social, política i moral de la vida ciutadana.

La Sol·licitud Administrativa

La sol·licitud és un document administratiu escrit amb què un particular formula una petició a un organisme.

Estructura i Característiques

• Estructura: Identificació del sol·licitant, exposició de motius, nucli de la sol·licitud, signatura, datació i destinació.
• Característiques lingüístiques: Ús de primera persona singular (emissor), construccions impersonals o subjecte en tercera persona, i idees d'exposició i nucli de la sol·licitud.

Cohesió Textual en Documents

Cohesió: És la propietat textual que posa de manifest les relacions que s'estableixen entre les diferents parts del text.

Tipus de Connectors

• Conjunció: *que*, *i*, *però*, *sinó*, *ja que*, *perquè*, *o*, *ni*.
• Matitzadors:
  • Adició: *a més*, *d'una banda*, *per cert*, *en concret*.
  • Disjunció: *és a dir*, *per exemple*, *en resum*, *al capdavall*.
  • Contrast: *no obstant això*, *siga com siga*, *per contra*.
  • Conseqüència: *així doncs*, *per tant*, *en conclusió*, *en definitiva*.

Relacions Sintàctiques i Textuals

• Composició oracional: Uneix dos o més elements en una mateixa frase. Exemple: *Jaume anirà al cinema si vosaltres hi aneu amb ell.*
• Composició textual: No tenen relació sintàctica estructural. Exemple: *Jaume volia anar al cinema. En canvi, vosaltres preferíeu quedar-vos.*

Varietats Diatòpiques

Bloc Occidental

Bloc occidental: Distinció de vocals àtones, vocal *e* tancada (pronunciació), manteniment de la *i*, mode indicatiu primera persona present, mode subjuntiu present en la primera conjugació (dialectes nord-occidental i valencià).

Bloc Oriental

Bloc oriental: Neutralització de vocals àtones, pronunciació de la *e* oberta, emmudiment de la *i*, mode indicatiu primera persona *o*, mode subjuntiu present en *i* primera conjugació (dialectes septentrional o rossellonès, central, balear, alguerès).