Mecanismes i Engranatges: Tipus i Funcionament

Els engranatges i la transmissió del moviment

Els engranatges són peces dentades que transmeten el moviment circular entre eixos propers per mitjà de l'espenta que exerceixen les dents d'unes peces sobre altres.

Els engranatges són peces dentades que transmeten el moviment circular entre eixos propers per mitjà de l'espenta que exerceixen les dents d'unes peces sobre altres.

3.3.1. Engranatges amb cadena

Els engranatges amb cadena es caracteritzen perquè transmeten el moviment entre dos eixos que estan units solidàriament a sengles engranatges. Una cadena enllaça els engranatges.

• L'exemple és la bicicleta: un engranatge gran mogut pels pedals transmet el moviment a l'eix de la roda posterior de la bici que està unit a un pinyó.
• Identifica en la fotografia la cadena i algun dels engranatges.

3.4. Engranatge caragol sense fi

B- Transformació del moviment: El mecanisme de caragol sense fi està constituït per un caragol que engrana en una roda dentada l'eix de la qual és perpendicular al caragol. És un conjunt que, a més de transformar el moviment, és capaç de multiplicar l'esforç que sobre ell es transmet.

Un exemple de caragol sense fi el pots trobar en una guitarra espanyola.

3.3.1. Engranatges amb cadena (continuació)

Els engranatges amb cadena es caracteritzen perquè transmeten el moviment entre dos eixos que estan units solidàriament a sengles engranatges. Una cadena enllaça els engranatges.

• L'exemple és la bicicleta: un engranatge gran mogut pels pedals transmet el moviment a l'eix de la roda posterior de la bici que està unit a un pinyó.
• Identifica en la fotografia la cadena i algun dels engranatges.

3.4. Engranatge caragol sense fi (detalls)

B- Transformació del moviment: Constituït per un caragol que engrana en una roda dentada l'eix de la qual és perpendicular al caragol. És un conjunt que, a més de transformar el moviment, és capaç de multiplicar l'esforç que sobre ell es transmet.

Un exemple de caragol sense fi el pots trobar en una guitarra espanyola.

3.6. El mecanisme pinyó-cremallera

El mecanisme pinyó-cremallera és un operador en què el moviment circular del pinyó actua directament sobre una cremallera, provocant que en aquesta es produeixi un moviment rectilini respecte a l'engranatge. Alguns funiculars de muntanya utilitzen aquest sistema: el motor fa girar la roda sobre la barra dentada obligant el tren a avançar.

3.7. La biela-manovella

El mecanisme biela-manovella transforma un moviment giratori de la maneta en un rectilini alternatiu o de vaivé. Pot funcionar al revés, és a dir, el moviment de vaivé de l'èmbol pot provocar el gir de la maneta. Aquest sistema s'utilitza en els motors, en les màquines de cosir i s'emprava en els antics trens.

3.8. Lleva

Permet transformar el moviment circular de l'eix en moviments alternatius, tant continus com discontinus, de velocitat constant o variable. La lleva té forma d'una roda amb un ressalt. Quan gira, el ressalt espenta una peça anomenada seguidor que es mou en línia cap amunt (1, 5 i 6) i cap avall (3). Durant el tram sense ressalt, el seguidor es para, com pots identificar en les posicions 3, 4 i 5.

3.9. Excèntrica

L'excèntrica transforma un moviment circular en un lineal. El centre de gir de l'excèntrica no coincideix amb el centre de la roda.