Mecanismes del sistema immunitari: limfòcits, antígens i anticossos

Mecanismes defensius específics del sistema immunitari

El sistema immunitari (SI) actua i s'activa quan els microorganismes passen les barreres primàries i secundàries. El sistema immunitari és el conjunt de teixits, cèl·lules i molècules que reconeixen i destrueixen específicament microorganismes i molècules alienes. Reconeix i no ataca molècules pròpies.

Immunitat cel·lular i humoral

Immunitat cel·lular: resposta del SI produïda per cèl·lules (limfòcits i altres).
Immunitat humoral: resposta mediada per molècules (anticossos).

6.1 Limfòcits

20–40% dels leucòcits sanguinis són limfòcits; no fagociten en general. Són responsables de la immunitat cel·lular i humoral perquè produeixen els anticossos.

Limfòcits B

Limf B: quan entren en contacte amb una molècula aliena (antigen) es transformen en cèl·lules plasmàtiques, les quals sintetitzen i alliberen anticossos específics contra l'antigen.

Limfòcits T

Limf T: no produeixen anticossos; intervenen en la immunitat cel·lular.

• T citotòxics: alliberen perforines i altres proteïnes que perforen la membrana de les cèl·lules infectades per virus i bacteris.
• T col·laboradors: secreten interleucines que actuen i fan madurar els limfòcits B perquè produeixin anticossos.

Limfòcits NK

Limf NK: maten cèl·lules infectades per virus i alguns tipus de cèl·lules cancerígenes. S'ignora exactament com els T citotòxics i les NK diferencien les cèl·lules sanes de les infectades i cancerígenes.

Limf B de memòria

Limf B de memòria: limfòcits B que han après a fabricar anticossos específics contra un microorganisme i que poden respondre ràpidament en contactes posteriors.

6.2 Cèl·lules presentadores d'antígens

Són cèl·lules com ara els macròfags i d'altres capaces d'activar limfòcits T col·laboradors, que al seu torn activen els limfòcits B perquè produïxin anticossos.

6.4 Els antígens

Qualsevol molècula capaç de desencadenar la resposta immunitària (la producció d'anticossos). En general són macromolècules (proteïnes, polisacàrids).

Heteroantigen: antígens situats a la superfície de microorganismes i, en general, d'una espècie diferent de la nostra.
Isoantigen: antígen d'una superfície cel·lular d'individus de la mateixa espècie; difereix entre persones: pot provocar rebuig.
Autoantigen: antígen de la superfície de les pròpies cèl·lules. Són reconeguts com a propis pel SI i no són atacats en condicions normals. En les malalties autoimmunes, el SI ataca els seus propis autoantígens.
Haptens: petites molècules que, unides a proteïnes, poden unir-se als anticossos però per si soles no estimulen la producció d'anticossos.

6.5 Anticossos

Anticossos (glicoproteïnes) produïdes per limfòcits B madurs (cèl·lules plasmàtiques), especialment dissenyades per unir-se específicament a un antigen (clau- pany). Els anticossos poden estar a la superfície dels limfòcits B o ser secretats i circular lliures en la sang.

Estructura: glicoproteïnes de la família de les immunoglobulines formades per quatre cadenes polipeptídiques.

Tipus:

• IgG i IgE: representen aproximadament el 75% dels anticossos; IgE: al·lèrgies; IgG: travessen la placenta i arriben al fetus.
• IgM: ~10% dels anticossos; actuen contra microorganismes i són importants en fases inicials de la resposta.
• IgA: ~10% dels anticossos; col·laboren amb les barreres primàries (secrecions).

Mecanismes d'acció del sistema immunitari

7.1 Resposta immunitària

Es produeix la proliferació i maduració de les cèl·lules immunocompetents i la producció d'anticossos i altres molècules (immunitat humoral). S'inicia quan hi ha el primer contacte amb un antigen. Hi ha dos tipus de resposta: primària i secundària.

7.3 El sistema del complement

Conjunt de proteïnes sanguínies que complementen, ajuden i col·laboren en l'acció dels anticossos. Es troben a la sang i són factors serics que actuen de manera conjunta amb els anticossos. Quan un organisme està opsonitzat és atacat per aquestes proteïnes i destruït (perforen les cobertes dels microorganismes).

7.4 Interferó

Quan una cèl·lula és infectada per un virus sintetitza i secreta interferó, que actua com a senyal d'alarma (alerta) per a cèl·lules veïnes i contribueix a la resistència antiviral.