Mecanismes de Defensa Psicològics: Definició i Exemples Clau

Els Mecanismes de Defensa: Funcionament i Tipus

Els mecanismes de defensa són expressions en forma de conducta o acció que la persona duu a terme sense tenir consciència del motiu pel qual les realitza. Allò inconscient és el perquè, i en alguns casos és preconscient (som conscients del que fem, però el motiu és inconscient o preconscient). A través de la reflexió sobre les nostres accions i els mecanismes, podem detectar quan apareixen.

Per tant, els mecanismes no ajuden a enfrontar la situació, sinó que serveixen per evitar-la.

Els 7 Mecanismes de Defensa Principals

1. La Identificació

Aquest mecanisme es produeix quan algú ens està influint. Funciona com a defensa quan, en comptes de proposar-nos millorar algun aspecte que no ens agrada de nosaltres mateixos, substituïm aquest 'jo ideal' per un altre 'jo ideal' d'una altra persona; és a dir, idealitzem algú.

Per exemple, en lloc de dir conscientment: “No m'agrada com em comunico amb els altres, miraré què faig malament i què podria fer millor” (pensament racional), copiem com parla una altra persona. No ens n'adonem, però estem copiant inconscientment les paraules d'aquella persona a causa de l'admiració que sentim per ella. Darrere de tot mecanisme de defensa sempre hi ha una cosa de la qual ens estem escapant.

2. La Projecció o Transferència

Consisteix en el fet que tenim un sentiment o un pensament que ens sembla tan inacceptable que no l'escoltem ni volem saber-lo. Com que no l'integrem, es manté en l'inconscient i el projectem en l'altre.

Per exemple, pensar: “La mestra em té mania”. Acceptar que odiem la professora és massa dur i no ens interessa. És més fàcil dir que ella ens té mania i que sempre ens està renyant. Això és problemàtic perquè no estem fent res per afrontar el tema i podem sentir-nos víctimes indefinidament. Val la pena preguntar-se: “Això que penso que l'altre em fa a mi, no ho estaré fent jo?”.

3. La Negació o la Elecció Selectiva

Escollim d'una realitat només allò que no és amenaçador, allò que ens va bé o que podem suportar sense tensió. Allò que ens generaria tensió, que no ens agrada i que no podem afrontar, ho ignorem perquè no ens n'adonem.

Per exemple, dir: “En aquest grup tot va bé, no hem patit cap conflicte”, en comptes de veure què podríem millorar. No ens parem a pensar què passa realment al grup. Darrere el “cadàver a l'armari” hi ha un fenomen de negació: neguem el conflicte. També consisteix a negar una cosa que ens està passant fins que algú molt proper ens ho fa veure, tot i que obrir els ulls ens costi molt.

4. Desplaçament

Hi ha dos tipus de desplaçament:

Desplaçament d'un desig o d'un objectiu

El desplaçament implica que inconscientment no assolirem l'objectiu X, tot i que el desitgem amb tota la nostra ànima, perquè creiem que no l'assolirem. Abans de prendre consciència que no aconseguirem l'objectiu, ens enganyem i desplacem el nostre objectiu.

Per exemple, volem treure un 10 en un examen, però no creiem que puguem obtenir-lo. Llavors, desplacem el nostre objectiu i diem que amb un aprovat ja en tenim prou, i a més ens ho creiem. Ho fem per no assumir les conseqüències que comportaria assolir el nostre desig real. Si el nostre desig és socialment inacceptable (per exemple, robar en una botiga), el desplaçament pot ser beneficiós per evitar dur a terme aquest desig.