Mecanismes de Defensa en Psicologia: Una Guia Detallada
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,62 KB
Mecanismes de Defensa en Psicologia
Els mecanismes de defensa són estratègies psicològiques inconscients que les persones utilitzen per protegir-se d'emocions, pensaments o situacions que els resulten massa intenses o amenaçadores. Aquests mecanismes ajuden a mantenir l'equilibri emocional i a reduir l'ansietat.
1. Negació
La negació és la incapacitat d'admetre una realitat dolorosa o inacceptable. La persona es nega a reconèixer que una situació ha succeït o que té un problema.
Exemple: Una persona amb problemes d'alcohol o drogues que nega tenir una addicció.
2. Repressió
La repressió consisteix a expulsar de la consciència aquells aspectes que ens produeixen malestar o impulsos inacceptables. Manté aquests elements fora del pensament conscient.
Exemple: Oblidar un esdeveniment traumàtic que va causar ansietat, com ara caure a una piscina i desenvolupar por a l'aigua, o oblidar l'aniversari d'un familiar mort.
3. Projecció
La projecció implica atribuir als altres aquelles qualitats, pensaments o sentiments que ens desagraden o no acceptem en nosaltres mateixos.
Exemple: Pensar que els altres són egoistes quan una part de nosaltres mateixos també ho és.
4. Identificació
La identificació consisteix a assumir conductes, actituds o característiques d'altres persones, sovint admirades o influents.
Exemple: Vestir-se o comportar-se com un cantant o personatge famós que agrada o està de moda.
5. Formació Reactiva
La formació reactiva substitueix comportaments, pensaments o sentiments inacceptables per altres que són totalment oposats. És una manera de neutralitzar impulsos o emocions negatives.
Exemple: Manifestar un afecte exagerat per encobrir sentiments d'odi o ressentiment.
6. Compulsió
La compulsió es manifesta en l'execució reiterada i continuada d'accions per escapar de l'angoixa produïda per certs sentiments o conductes.
Exemples: Comprovar repetidament si s'ha tancat la porta o rentar-se les mans excessivament per alleujar un sentiment de culpa.
7. Racionalització
La racionalització consisteix a trobar una explicació lògica o raonable per a una conducta que en realitat té motivacions inacceptables. La persona arriba a creure en la seva pròpia explicació.
Exemples: Justificar un suspens en un examen dient que les preguntes eren massa difícils, o dir que s'ha dit alguna cosa dolorosa per ser sincer.
8. Desplaçament
El desplaçament implica traslladar un sentiment o afecte difícil, sovint ira o frustració, d'una persona o situació original a una altra més acceptable o menys amenaçant.
Exemple: Enfadarse amb el professor i, en arribar a casa, donar un cop de peu a la porta o cridar a la mare.
9. Sublimació
La sublimació és la substitució d'impulsos o sentiments socialment inacceptables per altres que són valorats positivament per la societat.
Exemple: Una persona amb tendències agressives que canalitza aquesta energia practicant esports de contacte com el boxeo o el taekwondo.
10. Regressió
La regressió consisteix a adoptar conductes o actituds pròpies d'etapes anteriors del desenvolupament, especialment en situacions amenaçadores. Es busca la seguretat o l'atenció rebuda en la infància.
Exemple: Un nen que, davant l'arribada d'un nou germà, torna a fer-se pipí a la nit, regressant a etapes anteriors.