Mecanismes de Defensa del Sistema Immunitari

a. Febre

Mecanisme que millora la resposta defensiva de l'organisme. Augment d'1-4 ºC de la temperatura que disminueix el creixement bacterià.
Unes substàncies (pirògens) produïdes per cèl·lules sanguínies o per alguns microorganismes, actuen sobre l'hipotàlem per elevar la temperatura. El desencadenant pot ser infecciós.

b. Inflamació

Mecanisme de resposta inespecífica de l'organisme. La inflamació comporta una dilatació dels vasos sanguinis de la zona infectada, la qual cosa afavoreix l'arribada de cèl·lules fagocítiques, com els neutròfils, així com diverses molècules del sistema immunitari, com els anticossos.

c. Memòria Immunològica

Es basa en els anticossos i les cèl·lules de memòria que queden després del primer contacte amb l'antigen. Permet una resposta secundària molt efectiva. És la base del sistema de vacunació.

d. Vacuna

L'acció de la vacuna es basa en generar una resposta primària antigen-anticòs, de manera que la persona vacunada contra un virus o bacteri determinat adquireix la memòria immunitària necessària per respondre eficaçment a una infecció causada per aquest patogen. La vacuna porta el patogen sense capacitat infectiva (sense replicar-se) però amb els mateixos antígens que l'original.

e. Al·lèrgia

És una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior. Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica es coneixen com al·lergèniques o al·lergògens. És l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme. Intervenen:

• Mastòcits
• IgE
• Histamina

Els efectes es manifesten en el segon contacte amb l'al·lergogen. Provoca:

• Constricció de les vies respiratòries.
• Dil·latació dels capil·lars sanguinis
• Inflamació dels teixits.

Tractaments:

• Antihistamínics
• Preventiu per vacunació
• Evitar l'exposició a l'al·lergogen

f. Immunodeficiència

Són malalties que es caracteritzen per la falta física o funcional d'algun component del sistema immune. Poden ser:

• Inespecífiques: si els afectats són els macròfags o els components
• Específiques: quan les anomalies afecten els limfòcits.

Es poden classificar en:

• Immunodeficiències primàries: estan determinades genèticament, són congènites, com la immunodeficiència dels nens bombolla.
• Immunodeficiències secundaries o adquirides: causades per factors externs com infeccions víriques, irradiació o contaminació química. P.ex: virus de la sida.

En tots els casos està compromesa la capacitat defensiva d'aquestes persones i presenten determinats símptomes, com infeccions freqüents, alteració de les cèl·lules sanguínies en els òrgans limfoides...

g. Rebuig de Trasplantaments (complex major d'histocompatibilitat)

Quan es fa un trasplantament, les molècules MHC dels teixits transplantats actuen d'antígens provocant una resposta immunitària al receptor. Aquesta resposta actua a diferents nivells:

• Fagocitosi pels macròfags
• Formació de trombes per les plaquetes
• Limfòcits T
• Cèl·lules NK

Per evitar el rebuig es tracta al pacient amb immunosupressors.

h. Infecció pel Virus del SIDA (VIH)

Aquest virus és format per una càpside, a dins de la qual es troba el genoma del virus, constituït per RNA i diversos enzims específics, entre els quals hi ha la transcriptasa inversa. Sense aquest enzim no es podria reproduir. La funció de la transcriptasa inversa és sintetitzar una molècula de DNA a partir de la informació del RNA. Per tant, sense aquest enzim no es podria reproduir, ja que la cèl·lula hoste no té cap enzim que pugui copiar una cadena de RNA en una altra cadena de RNA. En canvi, sí té polimerasa de RNA, que transcriu el DNA en cadenes de RNA.

La sida, redueix el recompte de limfòcits T CD⁴⁺ per sota de 200 cèl·lules per microlitre i genera l'aparició d'infeccions de diferents tipus.