Mecanismes de Defensa, Afectivitat i Estrès

1. Mecanismes de Defensa davant la Frustració

Acceptar la frustració pot ferir de forma important la nostra autoimatge. Molt sovint ens autoenganyem o desviem l'agressivitat generada cap a fora. Els mecanismes de defensa del jo són aquestes estratègies habitualment inconscients que utilitzem de forma quotidiana per negar, evitar o distorsionar les fonts d'amenaça i d'ansietat.

• Repressió: mecanisme consistent a rebutjar fora de la consciència tot allò que resulta dolorós o inacceptable pel subjecte.
• Racionalització: justificació racional enganyosa d'un fracàs o d'una conducta reprovable, per la qual el jo queda absolt de culpa i s'allibera de la seva ansietat o del seu sentiment de culpabilitat.
• Identificació: mecanisme pel qual un subjecte tendeix a comportar-se, pensar i sentir com un altre que és el seu model.
• Projecció: mecanisme consistent a projectar qualitats, desigs o sentiments que produeixen ansietat fora d'un mateix, dirigint-los cap a quelcom o cap a algú a qui s'atribueixen totalment.
• Regressió: tornada psíquica, en moments de certa tensió, a períodes anteriors del desenvolupament o a comportaments antics, que eren més satisfactoris.
• Introjecció: mecanisme pel qual un subjecte tendeix a atribuir-se a si mateix les qualitats valuoses d'un altre.
• Desplaçament: Substitució de l'objecte al qual s'adreça una conducta agressiva.
• Sublimació: canalització de l'energia pulsional i dels desigs de difícil realització social (sexuals), emprant-la en activitats considerades de caràcter superior o cultural, que socialment estan més ben acceptades.

2. L'Afectivitat i les Emocions

L'afectivitat és el conjunt de sentiments, emocions i passions que els individus experimenten interiorment, de forma involuntària, davant successos o pensaments al llarg de la vida. Es parla d'intel·ligència emocional, la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, d'automotivar-nos i manejar les emocions respecte a nosaltres i els altres.

• Sentiments: estats afectius complexos de caràcter difús, estables, duradors i persistents i menys intensos que les emocions: orgull, vergonya...
• Emocions: estats afectius que sorgeixen de forma brusca i produeixen cert trastorn psíquic que acostumen a comportar certa commoció somàtica: ira, por, rialla, plor, excitació sexual... i produeixen llàgrimes, sudoració...
• Passions: estats afectius intensos i duradors. Absorbeixen gran part de l'energia psíquica d'un individu: avarícia o passió pels diners, amor, gelosia, ambició de poder, odi...

3. Funcions de les Emocions

• Funció adaptativa biològica: moltes emocions permeten adaptar-se al medi i afavoreixen la supervivència.
• Funcions socials: serveixen per adaptar-se al medi social al qual es viu, perquè comuniquen el nostre estat d'ànim als altres i permeten una interacció més adequada amb ells.

4. Classificació de les Emocions

Complexitat:

• Emocions primàries: derivades de l'apreciació d'una situació sota un sol aspecte: (alegria - tristesa, ira - por, expectativa - sorpresa, grat o plaer - rebuig o fàstic).
• Emocions secundàries o complexes: sorgides a partir de la combinació de les primàries: (amor, eufòria, admiració, menyspreu, culpa, ressentiment, enveja).

Valor vital:

• Positives: amor, interès, alegria, eufòria, diversió, gaudi.
• Neutres: sorpresa.
• Negatives: odi, por, ràbia, ira, fàstic, angoixa, ansietat, menyspreu, culpa, vergonya, aversió.

• Alegria: sentiment agradable davant una situació.
• Tristesa: sentiment desagradable davant una situació.
• Ira: reacció d'irritació i ràbia causada per la percepció d'una ofensa.
• Por: reacció emocional davant del perill percebut.
• Sorpresa: reacció emocional davant una situació inesperada.
• Fàstic o rebuig: reacció emocional davant una situació desagradable o repugnant.
• Ansietat: emoció anticipatòria.

5. Bases Neurofisiològiques de les Emocions

• Sistema límbic: és una regió del cervell formada per un grup d'estructures com l'hipocamp, l'hipotàlem i l'amígdala, que estan relacionades amb el funcionament de les emocions i la motivació.
  • Amígdala: la part del sistema límbic més directament relacionada amb les emocions.
  • Hipocamp: modula les reaccions de l'amígdala d'acord a les experiències apreses.
  • Hipotàlem: regula el sistema endocrí i també influeix en el sistema simpàtic i parasimpàtic.
• Còrtex prefrontal: regula els sistemes cognitius, també connectat en els humans amb el sistema límbic, de forma que podem dir que les emocions estan íntimament lligades en els humans amb el que anomenem raó i amb la consciència.
• Sistema endocrí: regulat per l'hipotàlem, paper molt important en la segregació de certes neurohormones i neurotransmisors.

6. Diferents Teories sobre les Emocions

• Teoria fisiològica de James i Lange: es tracta d'una concepció que trenca amb la idea tradicional segons la qual les emocions són estats mentals merament interns generats com a reacció a certes situacions.
• Teoria psicofisiològica de Canon i Bard: les emocions no són diferents dels fenòmens psicofisiològics amb els quals se les relaciona, allò que anomenem una emoció és el mateix fenomen entès des d'una vessant fisiològica o corpòria.
• Teoria de la valoració cognitiva de Stanley Schachter i Arnold Singer: les emocions no són un resultat només d'una mera activació psicològica. Per tal que hi hagi una emoció no és suficient que hi hagi un determinat canvi fisiològic.
• Teoria del procés oponent de Solomon: la majoria d'experiències emocionals segueixen un patró estàndard de la dinàmica afectiva: les experiències produeixen una reacció bàsica agradable o desagradable; després una fase d'adaptació.

7. Estrès

L'estrès és l'estat psicosomàtic d'ansietat que sentim davant la pressió del món exterior o de l'interior d'un mateix. Fases: Anticipació · Espera · Resultat · Avaluació cognitiva · Resposta d'afrontament.

8. Causes de l'Estrès

Situacions genèriques: incertesa sobre el que passarà · canvis · manca d'informació, o excés...

9. Deu Factors Específics Més Importants (en ordre d'importància):

Mort del cònjuge (100) · divorci (73) · separació matrimonial (65) · empresonament (63) · mort d'un membre de la família propera (63) · accident personal o malaltia (53) · casament (50) · acomiadament a la feina (47) · jubilació (45) · malaltia sobtada d'un familiar (44).

10. Conseqüències de l'Estrès

• Alteracions fisiològiques: l'estrès suposa una hiperactivitat del sistema nerviós i està relacionat amb la producció de grans quantitats de cortisol (hormones).
• Alteracions emocionals: tristesa, irritabilitat, culpabilitat, sensació d'estar al límit, ansietat, por, apatia, hipervigilància...
• Alteracions cognitives: disminució de l'atenció i la concentració, pensaments intrusius, problemes de memòria...
• Alteracions conductuals: paralització per ansietat.
• Alteracions relacionals: problemes de relació amb els altres.

El control de l'estrès fa referència a la capacitat de mantenir l'estrès en un grau d'intensitat acceptable, que permeti l'activació però no provoqui paralització o distorsions, amb una actitud psicològica realista, mantenir una vida sana...

11. Alguns Trastorns de l'Afectivitat

• Indiferència emocional: inhibició dels afectes davant situacions carregades d'afectivitat.
• Dependència afectiva: ànsia incontrolable d'estimar i ser estimat: gelosia i obsessió.
• Trastorns maniacodepressius: estat afectiu per una alternança entre fases d'hiperactivitat mental i períodes depressius.
• Descontrol emotiu: desproporció (per poc o molt) entre la resposta emotiva de l'individu i l'estímul causant de la mateixa.