Mecanismes de l'Aprenentatge i la Motivació: Teories i Estratègies

Mecanismes de l'Aprenentatge i la Motivació

Mecanismes que intervenen en l'aprenentatge

L'aprenentatge és un procés complex influenciat per diversos mecanismes interrelacionats. Aquests inclouen aspectes lligats al subjecte, a la tasca i a la interacció entre ensenyament i aprenentatge.

El Subjecte: Motivació i Activació

• Motivació i nivell d'activació: Crear expectatives, mantenir un grau òptim d'ansietat i considerar el nivell de la tasca.
• Grau òptim d'ansietat: No ha de ser ni excessivament baix ("com que ja ho sé fer") ni excessivament alt ("no me'n sortiré mai"), ja que ambdós extrems poden reduir la motivació.

Coneixements Previs i Transferència

• Coneixements previs: Són fonamentals per a la transferència de l'aprenentatge.
• Diagnòstic inicial: Permet identificar els coneixements existents.
• Tipus de transferència:
  • Proactiva
  • Retroactiva
  • Positiva
  • Negativa

La Tasca: Percepció, Decisió i Execució

La tasca està lligada a tres aspectes clau:

• Aspectes perceptius:
  • Nombre d'estímuls.
  • Estímuls ambientals (ex: en el tennis).
  • Estímuls curts són més difícils.
  • Grau de confusió.
• Aspectes de decisió:
  • Nombre i diversitat de situacions.
  • Temps disponible.
  • Grau d'incertesa.
  • Grau de risc (ex: un penal amb 0-0 en una final és diferent que si guanyes de tres).
• Aspectes d'execució:
  • Grau de diferenciació segmentària.
  • Nivell de precisió i velocitat requerida.
  • Grau d'intervenció de les qualitats físiques bàsiques.

  Com més diversitat, més difícil és l'execució (ex: en el tennis, la sacada i la volea).

Ensenyament-Aprenentatge i Demostració

• Transmissió de la informació: Ha de ser breu, clara, sense tecnicismes, ha d'arribar a tots i ha de passar poca estona entre l'explicació i l'execució.
• Demostració:
  • Evitar la saturació.
  • Utilitzar un model eficaç.
  • Fomentar la millor exploració.

  La demostració està lligada a l'aspecte d'execució.

• Durada i distribució de la pràctica:
  • A més edat, més llarg si la tasca és complexa.
  • Pràctiques curtes.
  • L'aprenentatge assolit es tolera millor.
  • Sessions curtes i diàries (període d'adaptació).

La Motivació en l'Aprenentatge

Definició i Factors Clau

La motivació és un mecanisme intern o extern que activa i dirigeix la conducta o l'estat d'atenció i activació.

Segons Robert, els factors que influeixen en la motivació inclouen:

• Mostrar un domini tècnic de les habilitats esportives.
• Considerar-se competents.
• Merèixer l'aprovació de persones que ells consideren importants.

Altres factors relatius a la motivació són:

• Els alumnes.
• Els professors.
• El tipus de tasca.
• Els materials.

Estratègies per Afavorir la Motivació

Per potenciar la motivació en l'aprenentatge, es poden aplicar les següents estratègies:

1. La definició de les tasques i la seva estructuració (novetat, complexitat).
2. La valoració de l'esforç i el coneixement dels resultats.
3. Les experiències anteriors de l'activitat.
4. La família pot ajudar a motivar.
5. Participar del plantejament.
6. Incentivar.
7. Reforç positiu o negatiu.
8. Manifestar expectatives.
9. La pràctica extrínseca.

Repercussions de la Motivació

Una motivació adequada repercuteix positivament en:

• Augment de la vigilància.
• Augment de la disponibilitat cognitiva:
  • Atenció selectiva.
  • Comprensió d'objectius.
• Disponibilitat motriu:
  • Augment del nivell d'activitat física.
  • Augment de la capacitat d'esforç.
  • Augment del nivell de persistència.

Tipus de Motivació

• Motivació intrínseca: Es realitza l'activitat per plaer o interès propi (ex: fer esport al col·legi).
• Motivació extrínseca: Es realitza l'activitat per obtenir una recompensa externa (ex: et fitxa un club, pots guanyar medalles).

Principals Teories de l'Aprenentatge

Diverses teories han intentat explicar com es produeix l'aprenentatge:

• Associacionisme / Conductisme (Pavlov, Watson):
  • Basat en el model Estímul-Resposta (E-R).
  • Importància del feedback amb premi, la tècnica, la instrucció i la disciplina.
• Teoria Cognitiva (Köhler):
  • Centrada en la percepció personal de l'ambient.
  • Resolució de problemes.
  • Té en compte l'individu i els seus processos mentals.
• Processament d'Informació (Newell, Simon):
  • Interès per la forma de presentar les informacions.
  • Èmfasi en l'atenció i la memòria.
  • Els alumnes aprenen a detectar els seus propis errors.
• Teoria Cibernètica (Wiener, Smith, Ruiz):
  • Influència del feedback sobre l'autoregulació.
  • Instrucció i control.
  • Busca un equilibri entre el desordre.
  • Concep les persones com a sistemes que processen informació.
• Control Jeràrquic (Singer):
  • Estudia el procés central i el seu control sobre l'acció.
  • Anàlisi de les tasques.
  • Ensenyar a un nivell apropiat per a un bon desenvolupament.