El Matrimoni i la Família a l'Antiga Roma: Drets i Costums

El Matrimoni a Roma i la Definició de Família

El mot família es referia als pares, fills solters i casats, filles solteres (les casades pertanyien a la família del marit) i esclaus. També tot el conjunt de béns constituïa el patrimoni. Per formar una família així s'havia de partir del matrimoni.

Tipus de Matrimoni i el 'Ius Connubium'

Al principi, els pares triaven la núvia o nuvi dels fills sense tenir en compte les seves opinions, i els començaven a casar a la pubertat (noies 12 anys / nois 14 o 16).

El ius connubium (dret de matrimoni) era indispensable; el tenien els homes lliures amb dret de ciutadania. Els esclaus no tenien aquest dret; l'amo ho havia d'acceptar i els fills eren esclaus de naixement.

Des del punt de vista legal, hi havia dos tipus de matrimoni:

• Cum manu: La dona passava a formar part de la família del marit i era considerada com una filla (loco filiae).
• Sine manu: L'esposa romania sota l'autoritat del seu pare i mantenia els drets de successió de la família d'origen.

La Ceremonia de Noces Romanes

Els Preliminars: 'Sponsalia' i Auspicis

El casament era un esdeveniment important per a la família, precedit per les esposalles (sponsalia), per les quals el pater familias es comprometia a lliurar la seva filla a un altre cap de família.

• Els promesos s'intercanviaven regals i un anell (al dit anular de la mà esquerra).
• El dia no s'escollia a l'atzar; es consultava als auspicis. Normalment, es casaven la segona meitat de juny.

L'esposa consagrava a una divinitat familiar les seves joguines d'infantesa (simbolitzant l'acabament d'una etapa i el començament d'una altra). També deixava la vestimenta que havia portat i es posava el vestit de la vigília.

Vestimenta Nupcial i Rituals

El dia del casament, la casa de la núvia estava plena de flors. L'esposa es posava el vestit nupcial (tunica recta), blanc, llarg, amb un cinyell que es lligava amb un nus especial (nodus herculeus).

El pentinat consistia en trenats (sex crines) que s'adornaven amb cintes (vittae), i un vel de color ataronjat (flammeum) li cobria el rostre.

La núvia era assistida per la padrina de noces (pronuba), una matrona que acompanyava la núvia i que només podia haver estat casada una vegada (univira). La cerimònia començava amb un sacrifici, considerat un bon senyal.

El Banquet i la 'Deductio'

Després se signava el contracte matrimonial (tabulae nuptiales). La dextrarum iunctio era el moment en què els nuvis posaven les mans juntes.

Quan s'acabava, tenia lloc l'àpat (cena nuptialis) a casa de la núvia. Després venia la deductio, la cerimònia d'acompanyament, que simulava el rapte de la núvia (recordant el rapte de les Sabines).

Anaven a casa del marit cridant “Talassi!” (“per a nosaltres”) i explicant acudits. En arribar, ell li demanava el nom i ella contestava: “Ubi tu Gaius, ego Gaia”, un compromís de lleialtat. Els acompanyants alçaven la núvia, els convidats se n'anaven i la pronuba acompanyava els esposos al llit nupcial.

L'endemà, la dona es vestia com a matrona i se celebrava un altre àpat.

Inestabilitat Familiar i el Divorci

Durant la República, la dona no podia abandonar el matrimoni cum manu. En canvi, en el matrimoni sine manu, el divorci era freqüent.

L'Organització Familiar Romana: La 'Gens'

Els membres de la família nuclear vivien a la mateixa casa. No obstant això, hi havia una altra agrupació social que encara tenia més pes: l'estirp (gens), un grup familiar amb diverses branques, descendent d'un avantpassat comú. Tots els membres de la gens compartien el mateix culte religiós.

Estructura de la Família Romana

La jerarquia familiar s'estructurava de la següent manera:

1. Gens (Estirp)
2. Pater Familias (Cap de Família)
3. Uxor (Esposa)
4. Filii (Fills)
5. Servi (Esclaus)

L'Autoritat Absoluta del 'Pater Familias'

El grup familiar el presidia el pater familias, que gaudia d'una autoritat gairebé absoluta, incloent-hi el dret de vida o mort (patria potestas). Era l'amo del patrimoni familiar (podia comprar o vendre) i l'únic que tenia plena capacitat jurídica.

La família romana era una societat civil i religiosa. El pater era el sacerdot domèstic i cada casa tenia els seus déus, venerats en una petita fornícula (lararium) situada a l'atri:

• Lares: Déus de la llar.
• Penates: Protectors de les provisions familiars.
• Manes: Ànimes dels difunts.
• Genius: Divinitat protectora de cada home.

El Paper de la Dona Romana

Les dones romanes tenien més llibertat que les gregues, però sempre estaven sota el domini de l'home. Depenien del pare i, si es casaven i el marit no tenia pare, tenien un tutor. La dona no gaudia de drets polítics, jurídics ni religiosos. Les seves tasques principals eren:

• Dur la casa.
• Teixir i filar (no feines pesades).
• Aconsellar el marit.

Podien anar a banquets i reunions, tot i que beure vi estava mal vist per a elles.