Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret

Matrimoni a Roma: La Família Romana

La família feia referència a tots els membres que vivien en una mateixa casa: pares, fills solters i casats, filles solteres i esclaus.

Tipus de Matrimoni Romà

Durant el temps de la República, els pares acostumaven a ser els qui triaven la núvia o el nuvi per als seus fills o filles, sense tenir en compte els desitjos dels joves. Calia que els nuvis haguessin arribat a la pubertat; la llei establia que les noies podien casar-se als 12 anys i els homes als 16.

L'altra condició indispensable era estar en possessió del ius connubii (dret al matrimoni), dret que només tenien els homes lliures. Als esclaus els calia el permís de l'amo, i els fills que tenien eren considerats esclaus de naixement.

Matrimoni Cum Manu i Sine Manu

Existien dos tipus principals de matrimoni:

• Cum manu: Amb aquest tipus, la dona passava a formar part de la família del marit, del qual depenia com si en fos una filla.
• Sine manu: Amb aquest tipus, l'esposa romania sota l'autoritat del pare i mantenia els drets de successió de la seva família d'origen, el seu dot i els seus béns.

La Cerimònia de Noces Romanes

El casament anava precedit de les esponsalles (sponsalia), per les quals el pater familias es comprometia a lliurar la seva filla a un altre cap de família. En la formalitat de les esponsalles, els promesos s'intercanviaven regals i un anell, que duien al dit anular de la mà esquerra.

El dia del casament, la casa de la núvia s'engalanava amb flors i cintes de colors. La futura esposa es vestia amb el vestit nupcial: una túnica blanca (tunica recta), llarga fins als peus, amb un cinyell que es lligava amb un nus especial (nodus herculeus). La frase «Ubi tu Gaius, ego Gaia» implicava un compromís de lleialtat entre els nous esposos.

L'Organització Familiar Romana

La gens era la unitat familiar més àmplia. Els membres principals de la família romana incloïen:

Pater familias

El cap de família, amb autoritat absoluta.

Uxor

L'esposa.

Filii

Els fills.

Servi

Els esclaus.

L'Autoritat del Pater Familias

El pater familias tenia una autoritat absoluta, que arribava fins i tot al dret de vida o mort. Aquesta autoritat rebia el nom de patria potestas, segons la qual el pare era l'únic que podia acceptar o rebutjar una filla o un fill acabat de néixer.

El Paper de la Dona Romana

Les dones romanes disposaven de més llibertat d'acció i podien sortir i participar en la vida pública i social. No obstant això, sempre estaven sota el control d'un home: abans de casar-se depenien del pare; un cop casades, del marit; i en cas de no tenir pare ni espòs, d'un tutor. La dona tampoc no gaudia de la major part de drets polítics, religiosos i jurídics, que eren tot un privilegi dels homes.

Els Fills i la Pàtria Potestas

Després del naixement, si el pare prenia el nadó en braços, volia dir que el reconeixia i que el posava sota la seva patria potestas. Si no l'agafava i es girava d'esquena, volia dir que no l'acceptava i el nadó podia ser abandonat, venut com a esclau o fins i tot degollat.