El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck: Anàlisi i Simbologia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
El Matrimoni Arnolfini
- Autor: Jan van Eyck (1390-1441)
- Cronologia: 1434
- Estil: Gòtic flamenc
- Tècnica: Oli
- Suport: Taula (84 x 57 cm)
- Localització actual: National Gallery, Londres
Estil i tècnica
L'obra s'integra plenament en les característiques de la pintura flamenca, que tendia a representar personatges pertanyents a la burgesia. El domini de la perspectiva i el virtuosisme en les línies ressalten la perfecció d'aquesta composició.
L'assoliment de l'efecte tridimensional, gràcies a la disposició de les línies de fuita i el recurs del mirall per reproduir el punt de vista dels mateixos personatges representats, situa aquesta obra en el pla del realisme més elaborat, si bé no pot amagar un cert subjectivisme. Tot i que les obres de Van Eyck són molt descriptives a causa del seu interès per mostrar el mínim detall de cada escena, no es pot obviar el que tenen d'interpretatives, en la mesura que suggereixen una visió de l'ànima de les figures representades, més enllà de l'aspecte exterior.
Interpretació i simbologia
Una anàlisi superficial de l'obra portaria a la conclusió que es tracta d'un quadre costumista elaborat amb la intenció de representar un moment de la vida quotidiana. No obstant això, una observació més detallada posa de manifest una obra fonamentalment religiosa: és la plasmació del sagrament del matrimoni.
En aquest sentit, la pintura és plena de símbols:
- El gos: fa referència a la fidelitat.
- Les mans agafades: simbolitzen la unió entre home i dona.
- L'espelma encesa: representa la presència de Déu.
- Els peus descalços: indiquen que és un acte sagrat i emulen el gest de Moisès al Sinaí, quan es descalçà per tal de tocar terra sagrada.
- El ventre arrodonit: representa la fertilitat, tot i que alguns autors defensen la teoria que està embarassada.
En un altre pla, el quadre també posa en relleu les conquestes de la pintura, com manifesta R. Genaille: la finestra oberta i el mirall convex que capta en profunditat tot l'espai envers l'espectador, i que alhora anima el microcosmos del quadre amb subtils reflexos, constitueixen, per a aquest autor, la prova que Van Eyck realitzà una presa de posició poètica del món a través de la llum.