El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck: Anàlisi i significat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,63 KB
El matrimoni Arnolfini
Jan van Eyck i la pintura flamenca
El matrimoni Arnolfini, obra mestra de Jan van Eyck, un dels pintors més cèlebres de l'escola dels primitius flamencs, va ser creada el 1434. Aquesta pintura a l'oli sobre fusta, d'estil gòtic flamenc, representa una escena costumista i actualment es troba a la National Gallery de Londres.
El segle XV va ser un període d'expansió demogràfica i econòmica a Europa, gràcies a les millores agrícoles i el contacte amb el món islàmic. Aquest creixement va culminar al segle XIII, donant lloc a una etapa de prosperitat comercial i al sorgiment de la burgesia. Aquesta classe social va impulsar la cultura, que va passar a mans d'ordres mendicants com els franciscans i els dominicans, els quals van fundar escoles i universitats que es van convertir en centres de referència cultural i d'ensenyament.
Composició i simbolisme
L'escena mostra una parella a l'interior d'una habitació. El mirall al fons de la paret marca l'eix de simetria, juntament amb el llum del sostre i el gos. La perspectiva i les línies de fuga atorguen profunditat al llenç. El mirall reflecteix l'escena des d'un punt de vista oposat al de l'espectador, ampliant l'espai pictòric i incloent-hi fins i tot el pintor i possibles testimonis. La composició, rígida i teatral, destaca per la línia sobre el color, perfilant les figures i objectes amb precisió i solidesa. La tècnica de l'oli aplicada amb plomes fines permet plasmar fins al detall més mínim. La llum entra per la finestra, il·luminant l'esposa i deixant en penombra la part esquerra. Els colors principals són el verd del vestit, el vermell dels cortinatges i el marró de la capa.
El quadre és un doble retrat de Giovanni Arnolfini, un comerciant italià resident a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cenami. El cavaller agafa la mà de la dama, fent el vot nupcial. L'espelma encesa i el fet d'estar descalços reforcen el caràcter sagrat de la cerimònia. Altres símbols del matrimoni són el gos (fidelitat), l'escombreta, la talla de santa Margarida (protectora de la fecunditat) i el rosari. Les fruites sobre la taula simbolitzen la fruita prohibida i el pecat original, redimit amb el matrimoni.
Influència i llegat
L'obra reflecteix el detall minuciós de la miniatura, tècnica pictòrica amb gran reconeixement entre els artistes flamencs. La seva influència es va estendre a la pintura flamenca dels segles XV i XVI, i a la pintura gòtica tardana i els primers exemples del Renaixement català. El gos en primer pla i el mirall al fons van influir en Velázquez a Las Meninas.