El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck: Anàlisi

El Matrimoni Arnolfini

Fitxa Tècnica

• Títol: El matrimoni Arnolfini
• Autor: Jan van Eyck
• Cronologia: 1434
• Tècnica: Oli sobre fusta
• Mides: 84x57 cm
• Estil: Gòtic flamenc
• Tema: Escena costumista o de gènere
• Localització: National Gallery (Londres) (abans al Palau Reial de Madrid)

Context Històric

• Art gòtic (S. XIII-XV): Desenvolupat a l’Europa occidental durant els últims segles de l’Edat Mitjana, coincidint amb la plenitud i la crisi de la mateixa.
• Màxim desenvolupament de la cultura urbana, on apareixen la burgesia i les universitats, entre d’altres, així com l’accentuació de conflictes (revoltes populars).
• Art gòtic flamenc: Originat a les terres de Flandes (actual Bèlgica) al segle XV (finals de l’art gòtic). En aquell moment, Flandes vivia un auge econòmic a causa de la desenvolupada indústria tèxtil. Aquest comerç va produir l’enriquiment de la burgesia, que es convertí en principal demandant d’obres d’art.

Característiques Generals

1. Recerca del naturalisme, que duu els pintors flamencs a tenir preferència per la representació detallista i minuciosa dels objectes.
2. Gran importància als colors.
3. Interès per la bellesa material de les coses.
4. Representen retrats, molt realistes i sobretot de personatges burgesos, paisatges i temes religiosos.
5. En general, els quadres no eren de grans mides, ja que la seva funció era decorar les parets de les vivendes.
6. Els germans Van Eyck introdueixen una novetat: es tracta d’un vernís d’assecada ràpida, que s’aplica sobre la pintura per tal que aquesta brilli i es mantingui millor.
7. La llum entra per una porta o una finestra i il·lumina l’estança, sobretot els rostres.
8. L’estil gòtic flamenc introdueix la tècnica de la pintura a l’oli, que fa que els colors es vegin més brillants i permetia fer detalls.

Anàlisi Formal

És un quadre pintat a l’oli sobre taula, de dimensions reduïdes. En ell veiem una parella dins d’una habitació amb la finestra oberta per on entra la llum i el mobiliari típic d’un dormitori. La llum entra pel finestral i modela els personatges, sobretot ressaltant els rostres, creant una atmosfera brillant, natural i lluminosa. Pel que fa als colors, destaca el predomini de marrons (vestit del nuvi), verds (vestit de la núvia) i vermells (cobrellit). Tot el quadre en conjunt està dotat d’una minuciositat i un detallisme extrems. Les figures (agafades de la mà) estan ben modelades, amb volum, i són d’un realisme molt superior a estils anteriors. Tot i així, són figures sense moviment. La utilització de la tècnica a l'oli permet el grau d'escrupolositat que s'observa en cada objecte representat, des de les vestidures dels personatges fins al reflex del mirall. L’eix de simetria és clar en la composició i podem veure un intent de crear perspectiva, tot i que el resultat encara no és clar. Tot i així, l’efecte de profunditat i espai està ben aconseguit, en part gràcies al mirall de la paret del fons, que aporta tridimensionalitat a l’obra. És curiós, a més, com aquesta representació carregada de simbolisme ha servit d'inspiració a altres pintors, com és el cas de Velázquez en Las Meninas, o de Goya en el retrat de La família de Carles IV. Jan Van Eyck pertany a l'anomenada "Escola de Primitius Flamencs", dedicada majorment a la representació de pintures religioses i al desenvolupament del retrat i el paisatge.

Anàlisi del Contingut

Tema: El quadre representa les noces entre Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià, i la seva promesa, Jeanne Cenami. L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte (el sagrament del matrimoni), a la fidelitat, al compromís, a la fertilitat, etc. La riquesa dels vestits d’ambdós personatges demostra que pertanyen a una posició social elevada. La mà que té aixecada el mercader italià és un símbol fet servir per beneir l’acte. Per crear profunditat, l’autor modela les bigues del sostre i el terra.

Significat: L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics:

• En primer lloc, la representació dels esposos, que és antagònica i revela els diferents papers que compleix cadascú en el matrimoni.
• Hi ha, en segon lloc, multitud de detalls i objectes que apareixen sense justificació aparent, com si manqués d'importància.
• Tot el que conté el quadre proclama la riquesa de la jove parella, des de la roba i els mobles fins a la fruita a l'ampit de la finestra.
• En definitiva, la veritat és que tots tenen un gran simbolisme:
• Les taronges, importades del sud, eren un luxe al nord d'Europa. També simbolitzen el pecat original, i amb el matrimoni el que es fa és superar aquest pecat.
• El llit té relació, sobretot en la reialesa i la noblesa, amb la continuïtat del llinatge i del cognom. Representa el lloc on es neix i es mor.
• Els teixits vermells simbolitzen la passió.
• La catifa que hi ha al costat del llit és molt luxosa i cara, procedent d'Anatòlia, una altra mostra de la seva fortuna i posició.
• El llum/ciri només té una vela, que simbolitza la flama de l'amor, però també representa la vida, ja que, com es veu al costat de la dona, l’espelma està mig fosa i això vol dir que li queda poca vida. En un futur, la dona morirà al part.
• Els esclops escampats pel sòl —ells van descalços— representen el vincle amb el sòl sagrat de la llar i també són senyal que s'estava celebrant una cerimònia religiosa. En aquella època s’assegurava que trepitjar el sòl descalç era un símbol de fertilitat.
• Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura esposa.
• L’espelma representa la presència de Déu.
• El gos representa la fidelitat, ja que acompanya i està als peus del matrimoni.

La funció d’aquest quadre, com la gran majoria de la mateixa època, era decorativa. Però també és commemorativa i simbòlica (ja que està plena de símbols).

Models i Influències

Va recollir el gust pel detall i el treball minuciós present en l’art de la miniatura, una tècnica pictòrica que va tenir un gran reconeixement pels volts de l’any 1400 al nord de França gràcies al treball d’un gran nombre d’artistes flamencs. La influència de Van Eyck va ser molt àmplia i la seva tècnica realista depurada va ser acceptada com a model en bona part de la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i el segle XVI. A més, també va influir, a través de Lluís Dalmau, en l’última pintura gòtica i els primers exemples del Renaixement català al segle XVI. També s’ha apuntat que la figura del gos en primer pla i el mirall al fons, que reflecteix els personatges, van inspirar Velázquez en la realització de Las Meninas. Finalment, també influeix en l’art gòtic català. (L’art gòtic flamenc introdueix la tècnica de la pintura a l’oli; aquesta tècnica permetia que els colors es veiessin més brillants i també permetia fer més detalls).