El Matrimoni Arnolfini: Anàlisi i Significació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB
Documentació
Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Jan van Eyck (Maaseyck, 1390-1441)
Cronologia: c. 1434
Tècnica: oli sobre fusta
Mides: 84 x 57 cm
Estil: Gòtic flamenc
Tema: Escena costumista o de gènere
Localització: National Gallery (Londres)
Context Històric
Es tracta d’una societat basada en el comerç dels productes tèxtils de luxe i de comerç per on passaven les grans rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. La burgesia va esdevenir habitual clientela dels pintors als quals encarregava retrats o tríptics religiosos destinats als seus oratoris o com motiu decoratiu de cases particulars. Això explica el format més petit. Aquestes obres reflecteixen els gustos de les noves classes social burgesa de l’època i va propiciar l’aparició del retrat.
Descripció/ Anàlisi Formal
Composició (tancada, oberta; estàtica o dinàmica; unitària o no unitària): Ve delimitada per els taulons de fusta del terra, les bigues del sostre, fet que té com a resultat un efecte tridimensional que dóna la sensació que podríem entrar a formar part de l’escena. Composició estàtica.
Tipus de perspectiva: La distribució de l’espai presenta un efecte tridimensional que produeix la impressió que qualsevol podria formar part de l’escena.
Recursos tècnics: L’augment de l’ús de més quantitat d’oli en fines capes unes sobre d’altres humides feia un efecte que donava més lluminositat a l’obra a més de colors més intensos i l’efecte de major profunditat. Com tardava més en assecar-se es podia retocar i afegir més detalls que donaven més sensació de relleu.
Línia i factura: Primacia o no de la línia: Perfeccionen la tècnica de l’oli que oferia moltes possibilitats i els permet entretenir-se amb els detalls tota mena de matisos que donaven més sensació de relleu.
Pinzellada: Extremadament precís i minucios, des del detall més gran al més minuciós.
Primacia o no del color: gamma utilitzada: verd, vermell i marró. La composició cromàtica del quadre consta de tres colors: el vermell que representa la roba que cobreix els mobles, el verd intens del vestit de núvia i el marró de la túnica del mercader.
Llum; tipus de llum: L’escena és il·luminada per una finestra oberta situada a l’esquerra que fa ressaltar la figura de la dona alhora que crea una penombra al voltant de l’home.
Elements formals que es poden considerar definitoris de l’estil:
Naturalisme: Van Eyck es preocupava molt per representar la realitat amb la més gran exactitud possible, tot i que a l'ull modern la imatge sembli escassament realista per l'actitud hieràtica dels retratats i també del gos. El moviment és nul a la imatge; les formes tenen una solidesa escultòrica i l'escena, en general, és rígida, teatral i poc espontània.
Simbolisme: va interpretar com una al·legoria del matrimoni i de la maternitat.
Temàtica i Iconografia
El quadre representa les noces de un ric mercader italià Giovanni Arnolfini i la seva promesa Giovanna Cenami. L’escena té lloc a la seva cambra nupcial plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte (el sagrament del matrimoni) a la fidelitat, compromís i fertilitat.
Significació
Funció: Principalment commemorativa amb els protagonistes de l’escena amb el desig d’immortalitzar amb un retrat el moment de la seva unió, a més d’una evident funció decorativa.
Descripció dels elements iconogràfics:
Aquest quadre fa l’efecte d’un document notarial ja que el pintor col·loca la inscripció «Johannes van Eyck fuhthi» i la data 1434 per remarcar que va estar allí.
Interpretació icònica:
Simbolisme: Les taronges vingudes d’altre país; la catifa procedent d’Anatòlia, els vidres de color a les finestres que mostren la seva fortuna; els esclops al terra, mentre que ells estan descalços; els rosaris reflecteixen religiositat; el llum només té una espelma que simbolitza la flama de l’amor, el vermell del llit la passió; el vestit verd color de la fertilitat que es suggereix amb una pronunciada corba al ventre per la seva suposada voluntat de fertilitat. El detallisme de la pell del gos, símbol de fidelitat.