Matisse i Picasso: Gegants de l'Art Modern (Fauvisme i Cubisme)

Henri Matisse: Mestre del Fauvisme

Henri Matisse és una de les grans figures de la pintura del segle XX i és el representant més destacat del fauvisme. Es va moure en diferents estils i va fer nombrosos treballs en altres àmbits de l'art, com l'escultura, la litografia, el dibuix i el collage.

Primers Anys i Formació

Matisse va néixer a Le Cateau-Cambrésis, França, el 31 de desembre de 1869 i va morir el 3 de novembre de 1954 a Niça. Era el primer fill d'una família de comerciants. El 1887, va anar a París per estudiar dret, i va treballar com a passant en un tribunal al seu poble natal. El 1889, va començar a pintar a causa d'un període de convalescència. Després de recuperar-se de la malaltia, mentre reprengué els estudis de dret, es va matricular a l'escola de dibuix de Quentin de La Tour per a dissenyadors de la indústria tèxtil.

El 1890, va abandonar els estudis de dret per dedicar-se a la pintura i a l'escultura, tot i que aquesta decisió va decebre profundament el seu pare. L'any següent, el 1891, es va traslladar a París, on va ser admès a l'Académie Julian. Inicialment, pintava natures mortes i paisatges. En aquella època va poder visitar exposicions d'artistes destacats com Corot i Cézanne.

El Fauvisme i Reconeixement

El 1905 va participar amb altres pintors en una exposició al Saló de Tardor, en el qual van rebre el nom de fauvistes, una mena de «salvatges», per la seva manera d'interpretar la realitat. Matisse comença a ser reconegut. Visita Alemanya, Rússia, Espanya i el Marroc, països que deixen la seva empremta en les seves obres. La seva fama fa que comenci a tenir seguidors i crea una escola de 1907 a 1911.

Maduresa Artística

De 1908 a 1913 la seva obra es centra en l'art i la decoració. És el moment de les seves odalisques i dels grans olis de La Dansa i La Música, encàrrec realitzat per a la casa del seu admirador rus, Serguei Shchukin. El seu coneixement de l'obra de Picasso va fer que la seva obra més endavant es decantés pel cubisme, com és El pintor i el seu model.

En els anys vint reprèn el seu estil de serenitat lluminosa. És la dècada en la qual es trasllada al sud de França i més tard s'instal·larà a Niça. Pinta odalisques, interiors lluminosos i radiants, i fruites i flors tropicals, influït per la forta llum del sud que reflecteix en els rics colors.

Darrers Anys i Llegat

El 1941, una malaltia el deixa pràcticament incapacitat i ha d'utilitzar una cadira de rodes. No obstant això, no deixarà de treballar fins al final dels seus dies. En els anys finals de la seva vida també es va embarcar en nous experiments, basats en el paper i el collage: «pintava amb paper» que prèviament acoloria i després retallava, creant treballs més originals sempre en la línia de l'experimentació amb el color. Va morir el 1954, reconegut com un dels grans artistes del segle XX.

Pablo Picasso: Pioner del Cubisme

Pablo Ruiz Picasso és un dels pintors més famosos del món, un dels artistes moderns més importants per la seva influència fonamental en les avantguardes artístiques del segle XX.

Inicis i Formació

Picasso va néixer el 25 d'octubre de 1881 a Màlaga (Espanya), i va morir el 8 d'abril de 1973 a Mougins (França). Era fill del pintor i professor d'art José Ruiz Blasco, que va treballar en diferents escoles d'art d'Espanya (a Màlaga, la Corunya i Barcelona), traslladant amb ell el conjunt de la seva família cada pocs anys. Els viatges i els canvis de domicili també seran una constant en la vida de Picasso.

És precisament de la mà del seu pare que Picasso s'inicia en la pintura des de petit amb un estil acadèmic. El 1895 ingressa a la mateixa escola d'art de Barcelona en què treballa el seu pare com a professor. A Barcelona Picasso s'endinsa en el grup de l'avantguarda intel·lectual de la ciutat que es reuneix a la cerveseria Els Quatre Gats, local en el qual té lloc la seva primera exposició individual.

Períodes Artístics Clau

Picasso viatja per primera vegada a París l'any 1900, començant una nova etapa de viatges entre Barcelona, París, Madrid i Màlaga.

• Període Blau (1901-1904): L'any següent, 1901, se suïcida a París el seu amic Carles Casagemas, causant una empremta trista i profunda en Picasso que afecta el seu estil pictòric i marca l'inici d'aquest període, amb obres com La Vida (1903).
• Període Rosa (1904-1907): El 1904, vivia en el barri bohemi de París de Montmartre i era assidu a les tertúlies intel·lectuals dels germans Stein. Picasso coneix Fernande Olivier: musa, model, amant i companya sentimental. El seu nou estat emocional canvia radicalment l'estil i els temes de la seva obra, anomenat aquest nou treball Període Rosa, amb obres com La família de l'acròbata (1905).
• Període Negre (1907-1909): Entre 1907 i 1909 es dona en la seva obra aquest període; s'encamina cap a l'origen del cubisme amb la seva obra Les Demoiselles d'Avignon (1907). És durant aquest període que mostra la influència de les màscares africanes cap al cubisme.
• Període Cubista (1909-1919): Amb obres com Els tres músics (1921).

Evolució Posterior i Compromís

Després de la fi del cubisme com a moviment i amb la mort d'Eva Gouel (segona musa de Picasso), Picasso es distancia de la pintura temporalment i col·labora com a dissenyador en diversos projectes dels Ballets Russos. A mitjans dels anys vint manté un estret contacte amb figures importants del surrealisme com Salvador Dalí.

Al llarg de la seva obra passarà per altres períodes com el Neoclassicisme (1917-1927), el Surrealisme (1925-1935), fins a arribar al període de l'Expressionisme (1937-1947), on realitzarà una de les seves obres més destacades, El Guernica (1937).

Amb l'impacte de la guerra, augmenta el seu compromís polític: es posiciona amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Pinta en aquest moment El Guernica, obra que realitza per ser exposada al Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Internacional de París de 1937.

Darreres Etapes

Les dècades següents es dedica a rendibilitzar la seva popularitat amb pintures generalment considerades de menor qualitat i dedica més temps al gravat, l'escultura i la ceràmica, període anomenat Període de Vallauris (1947-1954). Al final de la seva obra, fins a la seva mort als 92 anys, realitza una sèrie de quadres en els quals aporta una Revisió dels Clàssics (1954-1973), on representa obres com la seva versió de Las Meninas (1957).