Materials i tècniques per a models dentals: guix i impressió 3D

Materials de confecció de models

1. Model de guix dental: alginat, silicones, polièters, polisulfurs + buidat. 2. Model de resina acrílica: impressió digital i obtenció d'impressió en format 3D.

Buidat

Impressions convencionals: consisteix en l'abocament d'un material fluid sobre la impressió per a que es reompli i s'adapti totalment. Quan aquest material passa de fluid a sòlid obtenim el model de la boca del pacient.

Impressions digitals: proporcionen un model virtual sobre el qual es pot treballar directament o es pot imprimir amb resines d'alta precisió per a obtenir un model físic.

Propietats del guix

Fraguat inicial: es produeix una reacció exotèrmica del guix, que provoca que el material entri en calor i s'evapori l'excés d'aigua.

Fraguat final (45 min–1 h): és el temps que triga el material a desenvolupar les propietats adequades per manipular el model; el material ha aconseguit el seu estat de duresa més gran, ja no hi ha excés d'aigua i l'expansió de fraguat ha acabat.

Tipus de guix

• Guix per impressió / tipus I: impressions en pacients desdentats (no s'utilitza habitualment).
• Guix per motlles / tipus II: models d'estudi (clínica).
• Ciment-pedra / tipus III: és el més fort i resistent a l'abrasió; s'utilitza en models de treball, buidatges desdentats i protectors bucals (molt utilitzat a la clínica).
• Ciment-pedra de gran resistència / tipus IV (lab): restauracions d'or, incrustacions, corones i ponts (pròtesi fixa).
• Ciment-pedra de gran resistència / expansió tipus V (lab).

Tècnica per a l'obtenció de models de guix

El buidatge pot ser a la clínica o al laboratori. Impressions d'alginat: buidat durant la primera hora; aquestes impressions només es poden buidar una vegada. Impressions de silicona: buidar abans d'una setmana; es poden tornar a buidar vàries vegades.

Si s'afegeix més aigua al guix: la consistència és més fluida, més manipulable, però de qualitat inferior i més dèbil.
Si s'afegeix menys aigua: la consistència és més espessa, difícil de manipular i atrapa més bombolles.

Preparació de la impressió

Tot i que la impressió ja hagi estat netejada i desinfectada prèviament, abans del buidatge definitiu es pot abocar un primer raig fi de guix fluid sobre tota la superfície de la impressió. Aquest primer guix entra en contacte amb possibles restes d'alginats solubles i s'elimina immediatament, actuant com una capa de sacrifici que ajuda a prevenir la reacció algínica i millora la qualitat superficial del model.

Tècnica per a l'obtenció de models digitals

Amb la impressió digital podem fer qualsevol pròtesi a través de software; en alguns casos, però, cal imprimir el model en format físic.

Tipus de models: arcada completa, hemiarcada, unitari.
Objectiu: obtenir els models digitals i físics.

Recursos materials / Safata

1. Escàner intraoral
2. Software de disseny dental
3. Impressora 3D dental

Passos

1. Preparació del material: preparar l'escàner corresponent. Hi ha diversos models però a tots cal preparar: el pacient (dades personals necessàries: nom, cognoms, data de naixement...), el laboratori on s'envia (pot ser que només vulguem el format .stl per manipular-ho/treballar-ho en un software de disseny dental), la feina que s'ha de fer (corona d'una dent amb color específic, pròtesi completa, férula de descàrrega...), i la data d'entrega (coincideix amb la cita del pacient o un dia abans). Utilitzar capçal estèril reutilitzable o bossa d'un sol ús col·locada sobre el capçal no esterilitzable.
2. Escaneig / captura de la impressió digital: amb l'escàner s'escaneja la boca del pacient i s'obté un arxiu digital STL o el format corresponent de cada escàner que conté l'estructura exacta de l'anatomia del pacient.
3. Disseny del model en el software: s'exporta l'arxiu des de l'escàner i s'importa al software dental. S'elimina o es millora l'arxiu eliminant imperfeccions o àrees no escanejades correctament. Es defineix el model que s'ha d'imprimir (arcada completa, hemiarcada o model unitari). S'afegeixen bases i suports per poder imprimir. Es guarda el disseny en STL per enviar a la impressora.
4. Preparació i impressió del model físic: s'envia l'arxiu a la impressora 3D, es selecciona el material adequat i es configura la impressora. Pot trigar entre 1–3 hores depenent de la quantitat de models i de la qualitat de la impressió.
5. Processat del model imprès: s'extreu el model de la impressora, es retiren els suports si n'hi ha. Es submergeix en alcohol isopropílic per eliminar residus de resina líquida.
6. Curat: es sotmet a un curat amb llum ultraviolada per endurir completament el model i s'inspecciona visualment per verificar els detalls i la precisió.
7. Verificació del model.

Gestió de residus i protecció ambiental

L'eliminació del guix sense control pot ocasionar problemes a les instal·lacions i al medi natural. El guix és reciclable encara que no és un ús molt estès a la clínica dental. MAI s'han d'abocar restes de guix a l'aigüera, ja que poden obstruir les canalitzacions. Els models digitals de resina s'han d'eliminar a través de gestors de residus autoritzats. És obligatòria la decantadora de guix als laboratoris dentals i recomanable a les clíniques amb retalladora de guix.

Tipus de materials en registres

Els registres d’oclusió són procediments que proporcionen informació de com relacionar els models superior i inferior en una posició determinada, permetent el seu muntatge en l'articulador en aquesta mateixa posició.

Materials: pastes modelables, pastes zinquenòliques, resines acríliques i guixos (no sempre s'utilitzen), ceres, silicones d'adició.

Segons el tipus de relació: estàtics i dinàmics.
Segons el pacient: dentats, desdentats, parcialment desdentats.

En pacients dentats

Registres de cera o ceres de mossegada: són registres intraorals i estàtics.
Longitud: cares oclusals de premolars i molars (4–7).
Amplada: cara oclusal (pot adaptar-se a part de la cara vestibular).
Gruix: 2 espessors en màxima intercuspidació; 3 espessors en balanceig. El model no ha de balancejar. La cera no s'ha de perforar.
Material més comú: cera reutilitzable.

En pacients desdentats

Es realitza una planxa de resina amb uns rodets de cera per a registrar la relació entre els maxil·lars.

En pacients parcialment desdentats

Si tenen suficients premolars i molars: ceres de mossegada. Si no tenen suficients: planxes de resina + rodets de cera. Els rodets de cera substitueixen les cares oclusals de les dents absents. L'alçada del rodet serà un poc major que la cara oclusal de les dents del pacient. Es prenen els registres en màxima intercuspidació quan no es canvia l'oclusió del pacient (model de tractament).

Tipus de registre d'oclusió

Màxima intercuspidació (PIM): màxim nombre de contactes entre les dents superiors i inferiors. Indicada per estudis d'oclusió, pròtesis en pacients parcialment dentats que conserven la dimensió vertical (DV), i per la majoria de férules oclusals i casos d'ortodòncia (mossegada normal).

Relació céntrica (RC): posició més posterior, superior i mitja del còndil mandibular (posició articular, no dental). Indicada en pacients desdentats o parcialment desdentats que han perdut la DV i per les férules de reposicionament mandibular.

Protrusió mandibular: posició més avançada de la mandíbula respecte al maxil·lar superior. També anomenada mossegada constructiva. S'utilitza en alguns casos d'ortodòncia i en férules d'avançament mandibular (oclusió nova).

Arc facial

Arc facial (màx. sup): aparell mecànic que registra la posició del maxil·lar superior del pacient. Serveix per situar el model superior en l'articulador en la mateixa posició en què es troba el maxil·lar superior del pacient respecte al crani, a l'ATM i a les estructures craniofacials. Amb la seva ajuda es col·loca el model de treball del pacient a l'articulador per a realitzar treballs protètics més adaptats. No serveix per situar el model inferior ni per prendre relacions intermaxil·lars.

Tipus:

• Anatòmics: posicionen el pla oclusal prenent com a referència el pla de Frankfurt (punts del cap per registrar la posició del màxim superior; semicontacts; semi ajustable).
• Cinemàtics: registren les trajectòries dels còndils en axiògrafs; reprodueixen millor els moviments mandibulars (totes les posicions de la mandíbula; totalment ajustable).

Articulador

Articulador: instrument mecànic que serveix de suport als models de guix del pacient i reprodueix, de forma més o menys exacta, els moviments mandibulars. Ajuda en procediments diagnòstics i terapèutics. Permeten treballar sense tenir el pacient davant, estalviant temps, però mai són iguals que la boca del pacient. Quant millor sigui l'articulador, menys ajustos caldrà fer a la boca.

Segons el grau d'ajust, programació o capacitat de reproduir els moviments mandibulars:

• No ajustables (més habitual): estàndard per a totes les boques (pròtesis senzilles, intercuspidació).
• Semi ajustables (més utilitzat): s'adapten més o menys a la boca; permeten individualitzar els moviments mandibulars del pacient. Es poden programar mitjançant RC i relacions excèntriques (lateralitats / protrusió). Necessiten arc facial anatòmic (enviar des de la clínica) i muntatge en RC. Menys ajust intraoral. Ús: pròtesis senzilles i complexes.
• Totalment ajustables: totalment adaptables a la boca; reprodueixen millor els moviments mandibulars i permeten ajustar-los totalment a l'articulació del pacient. Són més difícils d'utilitzar i necessiten arc facial cinemàtic. Muntatge en RC. Ús: pròtesis molt complexes (augment de la dimensió vertical), diagnòstics en cas de patologia i investigació (no d'ús habitual).