Materials i Processos Industrials: Propietats i Assaigs

Tecnología Industrial6,55 KB

Els materials i els processos industrials

Cal elaborar un projecte abans de dur a terme qualsevol projecte industrial. Per això caldrà triar els materials que seran utilitzats. A l'hora de prendre aquesta decisió, intervenen factors com els criteris de selecció dels materials.

Les propietats

Si s'ha de dissenyar un pot de cuina, caldrà que el material triat resisteixi a temperatures altes sense deformar-se.

Qualitats estètiques

Color, textura, forma... El color té una importància fonamental quan es tracta d'objectes de seguretat, quan han de ser localitzats ràpidament.

Procés de fabricació

Alguns materials només es poden treballar amb uns quants processos; d'altres permeten tècniques de fabricació variades.

Cost

Quan es dissenya un producte, cal tenir en compte la seva qualitat final, el tipus d'usuaris a qui va dirigit, la vida prevista, etc.

La disponibilitat

La vida prevista al mercat també és diferent segons el tipus de producte.

L'impacte ambiental

Les operacions d'extracció i transformació són agressives per al medi ambient. També cal tenir en compte la vida útil de l'objecte i que sigui reutilitzable.

Propietats mecàniques

Descriuen el comportament del material davant de l'aplicació de forces externes. Aquestes forces s'oposen a unes altres internes, anomenades forces de cohesió, que mantenen units els àtoms dels materials i són responsables del seu estat sòlid. Si les forces externes són inferiors, el material resistirà; en canvi, si són superiors, el material es deformarà o trencarà. Per conèixer les seves propietats mecàniques, se sotmeten a assaigs.

La resistència mecànica

És la capacitat que té un material per suportar esforços sense deformar-se o trencar-se:

  • Tracció: quan intentem estirar.
  • Compressió: intentem aixafar.
  • Flexió: intentem doblegar.
  • Torsió: intentem reforçar.
  • Cisellament: intentem tallar.

Els esforços de flexió es poden considerar com la combinació d'una tracció i d'una compressió. La intensitat d'aquests esforços no és igual en totes les zones; augmenta a les zones més allunyades de la línia neutra i disminueix a les properes. Cal tenir en compte que, segons la forma del material, un esforç de flexió pot provocar un vinclament. Això es dóna en materials esvelts, és a dir, que són més llargs en comparació amb la seva secció transversal.

  • Tracció: secció elevada.
  • Compressió: secció elevada i poca longitud.
  • Flexió: secció elevada/cantell gran i poca longitud.
  • Torsió: secció elevada.
  • Cisellament: secció elevada.

Si la deformació és temporal, parlem de deformació elàstica; si és permanent, parlem de deformació plàstica. Hi ha materials que es trenquen sense experimentar cap deformació, tenen un comportament fràgil (vidre o ceràmica). En canvi, hi ha altres materials que es deformen considerablement abans del trencament, tenen un comportament dúctil.

Diagrama de tracció

S'utilitza per a expressar les característiques mecàniques dels materials i es realitza a partir dels assaigs de tracció.

  • Zona elàstica (o-a): les deformacions produïdes són del tipus elàstic, desapareixen en deixar de fer l'esforç.
  • Límit elàstic (a-b): comencen les deformacions permanents.
  • Fluència (b-c): el material s'allarga gairebé sense incrementar l'esforç.
  • Enduriment (c-d): l'enduriment del material provocat per la deformació fa que calgui augmentar l'esforç o tensió per continuar deformant el material.
  • Estricció i trencament (d-e): quan s'arriba al punt D, comença el trencament de la proveta. Es coneix com a esforç de trencament.

La duresa

És la resistència o oposició que presenta un material a ser ratllat per un altre material.

Assaig de duresa de Brinell

Utilitza un penetrador molt dur en forma d'esfera que se situa damunt del material que s'ha d'assajar. S'aplica una càrrega damunt de l'esfera i, després, es retiren la càrrega i l'esfera i es mesura el diàmetre de la marca. Brinell: 3'45 HBW.

Tenacitat

Es defineix com la capacitat de resistència al xoc. Fràgil -> dur.

Resiliència

L'energia necessària per a trencar un material amb un sol cop. Es denomina també assaig de resiliència al xoc.

Assaig de Charpy

Màquina de pèndol de 22 kg (h-h0).

Assaigs de fatiga

Els esforços que alternen el seu sentit d'aplicació (tracció, compressió, torsió, flexió) de manera repetitiva o cíclica en el temps s'anomenen esforços de fatiga.

Assaigs no destructius

S'apliquen a peces per a determinar la presència de defectes interns no observables a simple vista (fissures, esquerdes, porus, inclusions, escòries...).

Assaigs magnètics

Aplicació d'un camp magnètic a la peça que es vol assajar. Si aquesta no té defectes, l'estructura interna serà homogènia. La permeabilitat magnètica és una característica pròpia de cada material (materials ferromagnètics).

Assaigs per raigs X i gamma

Quan no és ferromagnètic o el defecte pot estar allunyat de la superfície (peça gruixuda). Consisteix a fer una radiació a través de la peça que es vol assajar. L'absorció de la radiació ha de ser uniforme.

Assaigs per ultrasons

On és de pressió, es refracten o es disparen davant de canvis (gruixut).

Conductivitat tèrmica

És la facilitat d'un material per permetre el flux d'energia tèrmica a través seu.

Dilatació tèrmica

És el fenomen que provoca l'augment de les dimensions d'un material, especialment els metalls, quan augmenta la temperatura. La dilatació s'aprofita per a la mesura de temperatures.

Descargar

PDF Word HTML