Materials: Metalls, Polímers, Ceràmics, Composites i Superconductors

Tecnología Industrial3,91 KB

Metalls

Els metalls són elements químics de baixa electronegativitat i pocs electrons a la capa externa. Són dúctils i maleables, i condueixen la calor i l'electricitat.

Aliatges: barreja de metalls i no metalls. Milloren les propietats mecàniques (resistència a la tracció), però tenen un punt de fusió més baix. Són bons conductors elèctrics i de resistència alta, dúctils i maleables.

Aliatges fèrrics

  • Ferro: preu baix, aliatge. Maleable, tenaç i ferromagnètic.
  • Acer: aliatge de ferro i carboni.

Aliatges no fèrrics

  • Coure: resistent i bon conductor.
  • Níquel i cobalt: superaliatges amb resistència i resistència a la corrosió.
  • Alumini: lleuger.

Polímers

Els polímers tenen origen orgànic, estan formats per carboni i hidrogen, i presenten cadenes amb un pes molecular elevat. Els monòmers són compostos moleculars senzills que s'enllacen per formar llargues cadenes. Són plàstics derivats del petroli, però també es poden obtenir de la fusta i del cotó.

Obtenció:

  • Homopolímer: mateix monòmer.
  • Copolímers: més d'un tipus de monòmer.
  • Policondensació: reacció química entre dos grups funcionals.
  • Poliadició: addició contínua de molècules del mateix tipus.

Tipus

  • Termoplàstics: llargues cadenes de carboni de manera rígida.
  • Termoestables: resistents però fràgils, amb cadenes entrecreuades.
  • Elastòmers: com el cautxú.

Ceràmics

Els ceràmics estan formats per elements metàl·lics i no metàl·lics enllaçats de manera iònica. Són durs i fràgils, amb baixa tenacitat i ductilitat, bons aïllants elèctrics i tèrmics, i suporten altes temperatures de fusió.

Classificació i aplicacions:

  • Vidres: obtinguts a alta temperatura a partir de sílice.
  • Argiles: modelables i refractàries.
  • Materials abrasius: per tallar.
  • Ciments.
  • Ceràmics avançats: alúmina, nitrur d'alumini, carbur de silici i carbur de bor.

Composites

Els composites són l'assemblatge de dos materials no miscibles que formen un nou material a nivell microscòpic, però que romanen separats.

  • Reforç amb partícules: la part més dura és la partícula, que millora les propietats de la matriu.
  • Reforç amb fibra: més resistència i menys densitat.
  • Estructurals: làmines i sandvitx, amb làmines exteriors que protegeixen el nucli.

Tipus de matriu: metàl·lica, ceràmica, polimèrica i flexible.

Nous materials

  • Nanocerâmics: s'obtenen per cocció d'argila i aigua. Tenen un alt punt de fusió, resistència tèrmica i gran rigidesa.
  • Fotònica: transmissió de senyals a grans velocitats gràcies a la transparència.
  • Biomaterials: capaços de reemplaçar la funció d'òrgans o teixits vius, com ara una vàlvula cardíaca.

Superconductors

Els superconductors són materials en els quals desapareix l'efecte Joule (l'oposició al pas del corrent elèctric) quan la temperatura baixa per sota d'un valor crític. L'efecte Meissner és la repulsió entre camps magnètics, que permet la levitació.

Avantatges: mínima pèrdua d'energia.

Inconvenients: la temperatura necessària dificulta la seva aplicació a temperatura ambient.

Aplicacions: hospitals i usos militars.

Descargar

PDF Word HTML