Materials Biodegradables i la seva Importància per al Medi Ambient

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB

Biodegradables format per diferents materials naturals que són extrets de la biomassa, producció per microorganismes, producció química per monòmers biològics. Els avantatges i propietats dels plàstics convencionals. No contaminen el medi ambient, són compostables. Els inconvenients són que són molt cars que els convencionals, duren poc, i són produïts a partir de productes alimentaris, en condicions molt específiques perquè es biodegradin.


El 56% són polímers com ara els plàstics de les carcases com l'ABS.
El 25% són els metalls de bateries i components, vidres i polímers de solici de les pantalles.
Els plàstics que s'utilitzen en la fabricació de telèfons són els ABS perquè ofereixen una alta resistència tèrmica i les propietats aïllants són les més valorades com a material retardant de flames.
El tantal és un metall superconductor que ens permet aconseguir la miniaturització d'aquests condensadors i augmentar-ne la fiabilitat i l'estabilitat dels components en un marge de temperatura entre -55 i 125.


Una bateria de liti és una cel·la galvànica primària (un sol ús o no recarregable) que té l'ànode de metall de liti o compostos de liti. Es distingeix d'altres bateries per la seva alta densitat de càrrega (llarga vida) i l'alt cost per unitat. Depenent dels compostos de disseny i químics utilitzats, les cèl·lules de liti poden produir voltatges de 1,5 V.
Una bateria pot provocar fatiga, mal de cap i dolor muscular. El cadmi s'acumula als ronyons i pot produir hipertensió arterial i arteriosclerosi. El mercuri en intoxicació pot produir fatiga, anorèxia, dolors gastrointestinals, trastorns visuals i tremolors.
Generalment, es crema, es soterra o es porten a uns abocadors. Malauradament, aquests sistemes no sempre són prou segurs, ja que els residus tòxics es poden filtrar a la terra, o poden desprendre gasos perillosos si s'incineren. Les deixalles que traiem de casa no desapareixen pel fet de llençar-les. Una casa normal a Europa omple 100 cubells grans d'escombraries l'any. La majoria d'escombraries s'enterren en abocadors enormes, on triguen molts anys a podrir-se. En algunes ciutats, els munts d'escombraries dels abocadors són tan alts com els grans edificis.


Reduir el consum de substàncies contaminants i d'articles innecessaris. Reutilitzar tot allò que sigui possible, en lloc de destruir-lo. Podem reparar les sabates en lloc de llençar-les, vendre o intercanviar mobles, llibres, roba i altres articles, utilitzar les bosses fins que es trenquin, etc. Fer una recollida selectiva dels residus i reciclar-los. Cal dipositar els diferents residus (vidre, paper, llaunes, plàstic) al contenidor corresponent per tal que puguin ésser reciclats. Els residus que no es puguin dipositar en els contenidors dels carrers, cal portar-los a la deixalleria més propera. Allà s'encarreguen de reciclar o reutilitzar tots els residus que hi arriben. Comprar productes que portin el mínim envàs possible. Portar la roba que no fem servir als mercats de segona mà o als centres de beneficència. Comprar les begudes i la llet en ampolles retornables. Portar a la botiga un cistell i rebutjar les bosses de plàstic. Utilitzar paper i altres productes reciclats. No comprar productes que perjudiquen el medi ambient. Acabar totalment els pots de pintura o dissolvents, en lloc de llençar-los mig buits. Comprar objectes que funcionin sense piles, o bé utilitzar piles que es puguin carregar.

Entradas relacionadas: