Materialisme Històric: Teoria de Marx sobre les transformacions socials

MATERIALISME HISTÒRIC:

La teoria del materialisme històric és una teoria sociològica que pretén explicar les transformacions socials per mitjà de la distinció, en tota societat, d'una INFRAESTRUCTURA (o base econòmica) i una SUPERESTRUCTURA (ideològica, jurídica i política). Primerament, Marx estudia la història fixant-se en els seus aspectes materials, és a dir, que en principi no es fixarà en coses com ideologies polítiques. Ell creu que el que realment determina una societat és la seva estructura econòmica. Per a explicar els elements que constitueixen la estructura econòmica podriem posar d’exemple, el “petit comerç”, és a dir, una mateixa persona fa roba i la comercialitza. Ella mateixa té les màquines, compra les teles i les coseix, no només això, sinó que li posa la seva essència i ven la roba al seu comerç. En canvi, el que Marx califica d’injust és que (a la seva època) només hi hagués un sol propietari que tingui baix el seu poder la maquinària, els productes necessaris per a la fabricació i uns treballadors que no son lliures (en aquell moment esclaus), sinó que treballen alienats. A més, el propietari no es un treballador, només “dirigeix” la empresa i és el que Marx argumentarà d’injust, no pot ser que una sola persona s'enriqueix i acumuli cada vegada més capital aprofitant-se de l’esforç dels treballadors. El benefici que aquest aconsegueix, menys el que ha gastat amb el material i la mà d’obra li diem plusvàlua.

En segon lloc, aquest filòsof explica la superestructura econòmica. Aquesta és la ideologia que intenta mantenir el sistema econòmic restant importància a les seves injustícies. Dins d’aquesta superestructura podem trobar la jurídico-política i la ideològica. La primera és el conjunt de normes i institucions que regulen el funcionament de la societat. Es tracta bàsicament de l'Estat, que té dues funcions: una administrativa i l'altra de dominació i control. L'estat és sempre l'instrument de la classe dominant per a perpetuar el seu domini. Mentre que la segona, conjunt d'idees que ens transmeten una determinada visió de la realitat. Engloba concepcions del món, creences religioses, sistemes morals, expressions artístiques, filosofia, ciència... I sol respondre als interessos de la classe dominant. Per exemple, el cristianisme predica la realitat d’una classe governant i una opressa, i l’únic que tenen per a aquesta última és el desig de que l’altra vida es mostri caritativa. Marx determina una relació estructura-superestructura, dient que l’estructura econòmica determina o condiciona a la superestructura. en conclusió, la historia passarà pel desenvolupament de le sforces de producció.

Comparació

Entre Marx i Plató podem establir unes diferències i similituds dins de l’àmbit polític. Plató intenta construir la ciutat ideal. Per a ell, l’home tendeix a viure en societat, i és llavors quan és capaç d’aconseguir el bé. Aquesta és la societat justa per a Plató. Per arribar a aquesta societat hem de passar per una política que faci viure als humans en comunitat, formant un estat. La clau d’aquesta societat resideix en satisfer totes les necessitats que puguin sorgir de l’home.

Per a Marx la societat ideal és aquella que complia amb certs requisits com són la inexistencia de la propietat privada, la societat sense classes ni diferències i l’abolició de l’Estat. Creu que la societat totalment igualitària és possible i que la unificació de totes les classes socials en una destruirà el poder de les minories. També hauria de desaparèixer el mercat, font de desigualtat socials. Una vegada destruida la societat capitalista sorgeix la igualtat.

ALIENACIÓ

Segons Marx hauríem d’aconseguir la realització com a persones mitjançant el treball. Però amb la societat capitalista això no és possible, l'ésser humà no s'autorealitza, sinó que s'aliena perquè perd la seva capacitat transformadora de la natura, anul·la el seu esperit creatiu i veu desfets els vincles que l'unien a les altres persones, ja que actua seguint unes normes dictades en tot moment per l'empresari. Marx estableix quatre tipus d’alienació del treball.

El primer, pel que fa al producte del seu treball, explica com un treballador que de normal posaria en allò fabricat la seva creativitat, experiència, etc es troba en una situació en que ha de realitzar un treball que no requereix res del que hem esmentat. A més, quant més produeixi dins el sistema capitalista, més alienat es trobarà.

El segon, pel que fa a la seva propia activitat A la societat capitalista, l'acció de treballar ja no és l'expressió d'un mateix, no és satisfacció de l'impuls creador, sinó que s'ha convertit en un mitjà (no un fi) i un mitja per poder satisfer les nostres necessitats fora del treball. L'ésser humà s'ha convertit en un simple apèndix de la màquina; aquesta domina els treballadors. El tercer, pel que fa a la Naturalesa, la natura, enlloc de convertir-se en el “cos inorgànic de l'home”, apareix com si fos alguna cosa aliena al treballador, propietat d'algú altre. L’últim, pel que fa als altres éssers humans a diferència de la resta d'animals, no només és capaç de treballar per ell mateix i les seves pròpies necessitats, sinó també pels altres i per la transformació del món en favor de l'espècie humana. Però en el treball alienat es talla tota relació amb la Naturalesa i amb la humanitat: cadascú treballa per a ell mateix i l'altre apareix com un estrany.

CONTEXT:

Marx viu i crea la seva obra durant la segona meitat del segle XIX i corre paral·lelament a la consolidació de la Revolució Industrial. També va assistir a les revolucions liberals de la primera meitat de segle, gràcies als quals el poder polític de la noblesa s’havia debilitat i la burgesia, que havia agafat rendes a l’economía, s’havia fet també amb el poder polític. Aquestes revolucions varen dur el reconeixement de drets polítics i el control de l’Estat mitjançant eleccions censitaries.

En l’àmbit econòmic, el liberalisme burgés proposa un Estat que abandoni l’economía a la llei d’oferta i de la demanda, i l’única funció siga garantitzar la propietat privada. Aquesta societat burgesa és la societat capitalista, que al afiançar sols els drets polítics i el funcionament del mercat, va consolidar el domini burgés.

Per a inicar-nos en el pensament dilósofic de K.Marx, hi ha que tenir en compte alguns aspectes generals que coincideixen la génesis del seu pensament, especialment en el període més fructífer des de el punt de vista teòric, que és el que transcorre entre els anys 1840 y 48. En Alemania destaca la posició conservadora sustentada per el rey Federico-Guillermo de Prusia, que genera un acusat descontent entre els liberals prussians i els intel·lectuals de Renania. La difussío de les idees progressistes franceses en la Alemania del sur, després de la revolució de 1830 en Francia, va provocar com una reacció en la cort alemanya, que exercia el predomini polític, un augment de la censura i de la durada del règim.