Materialisme Històric: Teoria de Marx sobre la Societat

Materialisme Històric

És una teoria establerta per Marx com a crítica de la filosofia de Hegel.

Components de la Teoria

Aquesta teoria diu que la societat està composta per:

• Superestructura: formada per la cultura, les institucions i l'economia sorgides de les relacions jurídiques. El conjunt d’aquestes donen la forma d’Estat i no es poden entendre com a resultat de l'aleatorietat, sinó que són fruit del desenvolupament històric.
• Infraestructura: que és el mode de producció (forces i relacions de producció).

És a dir, que són les relacions socials de producció (infraestructura) les que determinen com pensen les persones (superestructura: cultura, religió, política...)

Història de la Humanitat

Tenint en compte això, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat -excepte els estadis més primitius- és la història dels canvis en la infraestructura, és a dir, la lluita entre classes socials que són producte de la situació econòmica. Tota societat estratificada és conflictiva, ja que cada classe lluita pels seus propis beneficis i, com a resultat, obtenim els canvis en la superestructura, originats a la infraestructura.

Estadis Evolutius

La història de la humanitat segons Marx es planteja dins de l'evolucionisme clàssic, ja que està formada per estadis evolutius determinats pel mode de producció (infraestructura). Actualment podem dividir els estadis en:

• Comunisme primitiu: els mitjans de producció són propietat social i no hi ha classes.
• Mode de producció esclavista: mitjans de producció privats on la societat s’organitza entre esclavistes i esclaus.
• Mode de producció feudal: mitjans de producció privats, la societat està dividida entre senyors feudals i servos.
• Mode de producció capitalista: mitjans de producció privats on trobem la burgesia i el proletariat.
• Mode de producció socialista: mitjans de producció estatals, la societat es divideix entre governants i governats.

Contribucions de Gordon Childe

El materialisme històric va ser introduït per Gordon Childe, qui s’adona que a partir de l’anàlisi d’artefactes d’un poblat o de les tombes era possible fer un anàlisi de les desigualtats entre classes socials i veure com aquestes evolucionen al llarg del temps. És el primer que planteja l'arqueologia com a ciència social, ja que fins aleshores només servia per col·leccionar antiguitats.

Gordon Childe introdueix el paradigma històrico-cultural, tot criticant i canviant l’anterior paradigma. Defensa que el centre de la recerca ha de ser cadascuna de les societats, de les civilitzacions, i creu que l’arqueologia s’ha de fer a través de l’orientació d’un historiador. L’arqueologia es dedica a identificar les diferents identitats, així que Childe diu que les cultures són materialment identificables. Segons Childe, el material és l’expressió de les cultures, ja que aquest material pertany a una comunitat que comparteix tradicions, institucions... És per aquest motiu que diu que les cultures són materialment identificables. Ho defineix com a cultura arqueològica, ja que el material és l’expressió d’aquestes cultures i poblacions.