Material d'obturació temporal de la dent

RESINA COMPOSTA (COMPOSITE)

Es tracta de materials sintètics. Van ser desenvolupats al 1962 pel Dr Ray Bowen.

La seva composició general, consta de:

Resina o matriu orgànica: constituida per dimetacrilat (BIS-GMA) en una proporció d’un 20%. Aquesta resina és altament viscosa, per lo tant, per facilitar la seva fabricació i la manipulació clínica, es dilueix amb altres monòmers de baixa viscositat (baix pes molecular)

Com per exemple: dimetacrilato de bisfenol A (Bis-MA), dimetacrilato de uretano (UDMA), entre d’altres.Farcit: existeix una gran varietat de partícules de farcit en funció de la seva composició química, morfologia i dimensions; destacant de forma majoritària el diòxid de silici, els borosilicats i els aluminisilicats de liti.

En l’actualitat es busquen materials com el metafosfat de calci que tinguin una duresa inferior al vidre, de manera que siguin menys abrasius amb la dent antagonista.

Agents acobladors: per aconseguir una bona uníó entre la matriu i el farcit.

Activadors: els composites es poden activar de dues formes, mitjançant activació química o per llum visible.

- activació química: es produeix la polimerització a l’unir-se dues pastes. Una d’elles porta l’iniciador de la reacció de polimerització i l’altra, l’activador.

Són els anomenats composites autopolimeritzables.

-

Activació per llum visible

es produeix la polimerització a través de l’exposició del composite a llum intensa de 460nm de longitud d’ona. Per lo general, es necessita una exposició de 20 a 60” (en funció del composite).

Actualment, existeixen diferents fonts pel fotoactivat, tot i que les més utilitzades són les làmpades halògenes i les làmpades LED

Són els composites coneguts com a fotopolimeritzables o fotocurables.

Les resines compostes es modifiquen per a obtenir color, translucidesa i opacitat, per a imitar el color de les dents naturals, fent d’elles el material de restauració directe, més estètic