Massis hesperic

1. Conceptes generals Centralisme polític administratiu – Entenem per centralisme el sistema de govern on el poder està Concentrat en una zona geogràfica determinada i on es prenen les decisions importants damunt la Resta de l’estat o país. Espanya ha estat un estat centralitzat des de el decrets de Nova Planta d’inicis del Segle XVIII, amb L’excepció de l’autonomia catalana durant la Segona República, y fins a la Constitució de 1978.
Comunitat autònoma – Cada una de les entitats territorials que, segons la Constitució espanyola de 1978, està dotada d’autonomia legislativa, competències executives i de la facultat d’administrar-se a Si mateixa. Espanya té actualment 17 comunitats autònomes, més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Coordenades geogràfiques – És la distància, expressada en graus, minuts i segons, que hi ha des d’un Punt qualsevol de la terra fins a l’Equador i fins al medirià 0 o de Greenwich.
Desequilibris territorials – Entenem per tals les importants diferències de tot tipus –econòmiques, Demogràfiques, socials, etc- que es donen entre les diverses comunitats espanyoles. Comunitats com Madrid, Catalunya o les Illes Balears superen la mitjana europea de renda per càpita, Mentre que d’altres com Extremadura arriba al 65% d’aquesta mitjana. L’anomenat Fons de Compensació interterritorial intenta beneficiar les comunitats amb menys Recursos.

Determinisme geogràfic

És un corrent de pensament geogràfic segons el qual els factors físics Condicionen directament les activitats humanes, i a vegades fins i tot el caràcter. Es desenvolupà sobretot en la segona meitat del Segle XIX (influida pel darwinisme) i primera meitat Del XX. Si bé és cert que determinats fenòmens geogràfics han condicionat notablement l’activitat humana, Per exemple, el relleu peninsular ha dificultat les comunicacions durant segles, no obstant l’activitat Humana està també condicionada per altres factors, entre els que s’inclou el desenvolupament Tècnic. Equador – L’Equador és un plànol perpendicular a l’eix de rotació de la Terra que passa per seu Centre. L’Equador divideix la terra en dos hemisferis, Nord i Sud. La Península Ibèrica es troba situada Dins l’Hemisferi Nord.
Escala cartogràfica – És la relació que hi ha entre la distància que separa dos punts, en un mapa, i la Distància real en la superfície terrestre. Es pot expressar en els mapes, de tres maneres diferents: 1) en forma de proporció o fracció (per Exemple 1:50.000, que significa que una unitat de mesura en el mapa són 50.000 en la la superfície). 2) amb una escala gràfica, que és un segment recte en el que es marquen les distàncies, en unitats de longitud.
3) expressades en paraules i xifres.
Estat de les Autonomies – Forma d’organització políTicó administrativa de l’Estat Espanyol, establert Per la Constitució de 1978, en que permet la constitució de territoris amb capacitat legislativa i Executiva pròpia. Es tracta d’una forma de descentralització que no arriba a tractar-se d’un Federalisme. Espanya està constituïda actualment per disset comunitats autònomes, més les ciutats autónomes de Ceuta i Melilla. 1 Geografia física – Branca de la Geografia que estudia la superfície terrestre, considerada en el seu Conjunt, i específicament l’ espai natural.
Geografia humana – És la part de la Geografia que estudia la relació entre l’home i el medi, i inclou L’ús que en fa l’ésser humà del medi físic. Isolínia – Es tracta d’una corba que uneix punts en que la funció té un mateix valor. Per exemple, una isòbara uneix en una mapa punts de la mateixa pressió atmosfèrica; una isoieta, Punts amb la mateixa quantitat de precipitació; una isoterma, punts amb una temperatura constant; Una isohipsa o corba de nivell, uneix punts que estan a una mateixa alçada damunt el nivell de la mar.
Latitud – En cartografia, expressa la distància angular (graus, minuts i segons) entre l’Equador i Qualsevol altre paral.Lel de la superfície terrestre. Pots ser Nord o Sud. La Península Ibèrica es troba Situada entre els paral.Lels 36 i 44 de latitud
Nord, en zona temperada del globus.
Longitud – En cartografia, expressa la distància angular (graus, minuts i segons) entre el meridià 0 o De Greenwich i qualsevol punt de la superfície terrestre. Pot ser Est o Oest. El meridià 0 travessa la Península Ibèrica.
Mapa topogràfic – Es una representació del relleu de la superfície terrestre a una escala concreta. A Diferència dels plànols topogràfics, els mapes topogràfics representen àrees extenses del territori. En el mapa topogràfic representa simbòlicament el relleu, els rius i altres característiques del terreny, I a més, innformació sobre les construccions i l’hàbitat humà.
Portolà – Tipus de mapas medievals que representaven el perfil de la costa i els rius navegables amb Gran precisió, i on s’indicaven instruccions útils per a navegants; tenien a més, un notable valor Estètic. Representaren una gran avenç en la representació cartogràfica. Els portolans són una Aportació de l’escola cartogràfica mallorquina. El més famón fou l’Atles Català, atribuit a la família de Jueus mallorquins Cresques.
Província – Es tracta d’una divisió administrativa territorial d’un estat o país. A Espanya, actualment, Està per sota de les comunitats autònomes. El territori espanyol està dividit en 50 províncies. Aquesta Divisió resulta fins a cer punt avui obsoleta, per existir precisament ja les comunitats- 2. Relleu Depressió-
Zona enfonsada en relació al territori que l’envolta. En l’Era Terciària, a la Península Ibèrica, es formaren les depresions interiors de la Meseta (la del Duero, la del Tajo i la del Guadiana), i Les depressions exteriors a la Meseta (la de l’Ebre i la del Guadalquivir). A més de les esmentades, Exemples de zones argiloses són la depressió litoral catalana o la depressió central mallorquina.
Ibèria argilosa – La formen materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos), Dipositats cap a la fí de l’Era terciària i dins l’Era Quaternària. Correspon a les depressions de Submesetes Nord i Sud, les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir, i a les planes litorals del Mediterrani. A les zones on no hi ha vegetació, l’erosió es profunda, formant el que s’anomenen Badlands. El Pla de Mallorca és un exemple de zona argilosa.
Ibèria calcària – La formen materials sedimentaris de l’Era Secundària, principalment pedra calcària (constituïda per carbonat càlcic), plegats per l’orogènia alpina. A la península Ibèrica, la zona calcària Forma una “Z” invertida al revés, que s’extén per l’est de la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques, els Pre-Pirineus, el sistema Ibèric, part de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada SubBètica. També les serres de Mallorca són calcàries. 2 Ibèria silícia – Està formada per roques de l’Era Primària, principalment granit, i localitzada Principalment a la zona Oest peninsular, amb ramificacions cap a d’altres serralades de l’Est. A la Serraladad Litoral catalana i al nord de Menorca trobem també zones granítiques.

Meseta

Superfície alta i plana provocada per l’erosió. La Meseta Central Ibèrica té amb una altitud Mitjana de 600 metres sobre el nivell de la mar. El seu sòcol és l’antic Massís Hespèric, format en L’orogènia herciniana i erosionat durant l’era Mesozoica, i posteriorment transformat per l'orogènia Alpina i els efectes de l'erosió i la sedimentació. La Meseta Central Ibèrica, en estar voltada de muntanyes, no es va conèixer fins al Segle XVIII, quan Alexandre von Humboldt la descobrí amb l’ajuda d’un baròmetre.
Modelat càrstic – Formacions ocasionades per l’erosió de l’aigua damunt la pedra calcària. Freqüents A la Ibèria calcària i a Mallorca. Algunes formes d’erosió càrstica són el lapiaz, la dolina, la cova L’avenc, la clotada, el congost, el poljé.

Modelat glacial

És la conseqüència de l’acció del glaç en moviment, que com qualsevol agent, Erosiona, trasporta i sedimenta. Durant l’era quaternària, el glacialisme va afectar especialment a les Serralades més altes. Pirineus, Cantàbrica, Sistema Central i Sierra Nevada.
Modelat litoral – Formes resultants de l’acció combinada de la mar sobre la terra, per mitjà de les Ones, les marees i els corrents marins. Forma costes alters i costes baixes, marjals, albuferes, cales, Ries, estuaris, deltes, penya-segats… El relleu de la costa espanyola resulta poc adeqüat per l’assentament de ports, degut al predomini de Les formes rectilínies, però en canvi, les platges arenoses són ideals pel turisme.
Relleu volcànic – Formacions de roques magmàtiques que surten a l’exterior. Pròpia de zones com les Illes Canàries, el cap de Gata (Almeria), el Camp de Calatrava (La Manxa)i la Garrotxa (Girona). Durant l’Era Terciària, l’orogènia alpina va rompre els fons de l’atlàntic, i a través de les seves Excletxes varen donar lloc a les Illes Canàries.
Orogènia alpina – Procés de formació de muntanyes, pel plegament que va tenir lloc durant l’Era Terciària, degut al xoc de l'Índia, Àfrica i la placa de Cimmeria contra Euràsia, i que va començar fa uns 55 mil.Lions d’anys. Es formaren les grans cadenes muntanyoses del Sud d'Europa i Àsia, incloent L'Himalaya i els Alps. A la Península Ibèrica, durant l’Orogènia Alpina es varen formar: els Pirineus, les Serralades Bètiques, Les Muntanyes Basques, la Serralada Cantàbrica, les Serralades Catalanes, la Serra de Tramuntana. A més, per la fracturació i alçament de blocs, es produeix el rejoveniment de l'antic Massís Hespèric , Alçant-se: El Massís Galaic, la part oest de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, les Muntanyes De Toledo, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. També va dornar orígen a les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
Orogència Herciniana – Procés de formació de muntanyes durant l’Era Primària (fa 600-225 mil.Lions D’anys). Dels mars que cobrien la major part del que avui és la Península Ibèrica, varen sorgir les Serralades hercinianes, formades per granit, pissarra i quarsita. A l’Oest es va formar el massís Hespèric, arrosat per l’erosió i convertit en meseta durant la mateixa Era Primària. Al nord-est varen Aparèixer els massissos d’Aquitània, el massís Catalano-Balear i de l’Ebre. Al sud-est va sorgir el massís Bètic-Rifeny.
Planes litorals – Costa baixa i sorrenca suaument inclinada cap a la mar, i formada per sediments Al.Luvials o marins. A Espanya tenim el Golf de León i el de València