Marxisme a l'Obra de Frida Kahlo: Anàlisi i Context

El Marxisme a l'Obra de Frida Kahlo

Classificació de l'obra

• Títol: El marxisme curarà els malalts
• Autora: Frida Kahlo
• Cronologia: 1954
• Localització: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)
• Estil: Associat al surrealisme per la representació del seu interior, encara que Kahlo considerava que no ho era, ja que no pintava els seus somnis sinó la seva realitat. Seguint el comentari de l'artista, es podria considerar un estil de realisme social.

Tema

Es representa a Frida Kahlo alliberant-se del dolor gràcies a la ideologia marxista.

Descripció de l'obra: Anàlisi tècnica

• Elements de suport: Tela
• Elements tècnics: Oli sobre tela. La tècnica utilitzada consisteix en una barreja de pigments amb oli, normalment de llinassa o nou, que produeix un color brillant i la possibilitat de rectificar.

Elements formals i compositius

• Els detalls i els contorns es perfilen amb una línia negra, per tant, parlem d'una forma tancada o dibuixística.
• Composició: Oberta (centrífuga), unitària.
• Perspectiva: No n'hi ha, però es dona una sensació de profunditat gràcies a les diagonals de les crosses, les mans i els colors.
• Línia de l'horitzó: No hi ha línia de l'horitzó.
• Simetria: L'eix de simetria es troba en la figura central, que és un autoretrat de l'autora.
• Geometria: No hi ha ni geometria ni perspectiva.
• Llum: No hi ha un gran tractament de la llum, sinó que juga amb la part més clara del quadre (l'esquerra, que fa referència al marxisme de forma positiva) i la part més fosca (la dreta, que al·ludeix a l'imperialisme). No hi ha clarobscurs.
• Cromatisme: El vermell es distribueix per diferents parts: per la part dreta, voltant la faldilla de Frida, en el llibre que duu a la mà i en una part del globus terraqüi (a dalt a l'esquerra). El blanc es repeteix en el colom, en la barba i en els cabells de Marx. A la faldilla s'aprecia el verd amb tocs negres, ombrejant-lo, i el blanc en la base. Els ocres es distribueixen a l'esquerra, travessats per un riu en forma d'arrel, blau. El blau al cel, fent de fons. El negre en l'ocellot i els cabells de Frida. La llum i l'elecció cromàtica es troben supeditats al tema.

Interpretació dels colors

El vermell significa perill, el negre imperialisme, el groc i altres gammes més clares es vinculen positivament a la causa marxista i el blau s'associa amb la serenitat.

Antecedents i influències posteriors

L'obra de Frida Kahlo és extremament personal i la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. No obstant això, en els quadres de Kahlo es poden rastrejar no només el seu interès per l'art precolombí, sinó també la seva preocupació política i social, que comparteix amb els famosos muralistes mexicans Diego Rivera o José Clemente Orozco. Quan el 1938 André Breton va visitar Mèxic, va descobrir l'obra de Frida i la va associar amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb el moviment d'avantguarda parisenc, Frida, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

Relacions amb obres similars de l'autora

Altres obres de l'autora són Les dues Frides (1939), La columna trencada (1944) i Autoretrat a la frontera entre Mèxic i els Estats Units (1932).

Diferències amb altres solucions coetànies

José Clemente Orozco i David Alfaro Siqueiros van presentar obres diferents a les que Frida Kahlo pintava.

Funció i significat de l'obra

La funció probablement és el resultat de l'intent de Frida de refugiar-se en les poques coses que li podien alleujar el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució i la pintura. En aquest quadre, Frida expressa la utopia que la seva fe política en el comunisme la podrà alliberar a ella i a tota la humanitat del patiment.

Context històric i artístic

Des del punt de vista artístic, aquesta obra va ser feta a la segona meitat del segle XX, durant les segones avantguardes, que són les pintades després de la Segona Guerra Mundial. La capitalitat de l'art es trasllada de París a Nova York, on hi ha les grans galeries, els grans marxants i els grans compradors. Els artistes parteixen de les primeres avantguardes per crear moviments innovadors, nous mitjans de comunicació plàstica, busquen ser crítics, provocatius.

Quant al context històric, la Guerra Freda (1953-1962) havia dividit el món en dos blocs: capitalista i comunista. Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social, cosa que va propiciar un acostament entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín el 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va firmar el Tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea, que anava més enllà que la CEE i implicava una unió no només comercial, sinó econòmica i política.