Marxisme i Materialisme Històric: Alienació i Canvi Social

Context Històric: El Segle XIX i les Revolucions

El segle XIX és el segle de les revolucions: la Revolució Industrial, que comença a Anglaterra i canvia tot Europa, i les revolucions liberals, iniciades a França i esteses també a tot el continent.

Al llarg de la primera meitat del segle es consolida el poder de la burgesia i s'industrialitza el continent europeu. Amb el triomf de la industrialització s'afermen les idees liberals, que promouen el lliure canvi i l'abandonament del proteccionisme.

A partir de 1850, el capitalisme s'imposa com a sistema econòmic dominant. La competència afavoreix la concentració de capitals i empreses (antecedents de les multinacionals actuals) i fa del treball una mercaderia que depèn de les lleis del mercat. Aquest període es caracteritza per un creixement econòmic dinàmic, però desigual, que s'accelerarà a partir de 1880 i que es mantindrà fins a l'any 1914. Aquesta època s'ha conegut com la Segona Revolució Industrial.

Les potències industrials comencen a cercar nous mercats i a establir noves relacions de força entre estats, els quals es llencen a una cursa desenfrenada pel repartiment i el domini del món.

S'impulsa així el colonialisme i l'imperialisme al llarg de la segona meitat del segle XIX, caracteritzats per la dominació política i l'explotació econòmica dels territoris.

Karl Marx neix el 1818 a Renània, regió de Prússia on s'havia realitzat el major desenvolupament econòmic i social. Nét i nebot de jueus, el seu pare era un liberal simpatitzant de les idees de la Revolució Francesa.

Comença estudis de dret a les universitats de Bonn i Berlín, que va anar abandonant progressivament per la filosofia i la història. Es casa i es trasllada a París (1843) on realitza la seva primera crítica.

En produir-se la revolució del 48, Marx va ser expulsat de Brussel·les després de la seva estada a París, i s'establí a Londres, on va viure fins a la seva mort (1883).

El Materialisme Històric Segons Marx

Text de Marx: El materialisme històric. La tesi principal és la primera frase del text.

Idees incloses:

• Un mode de producció és substituït per un altre per una guerra causada per la revolució (explicació del materialisme històric i mode de producció).
• Segons la terminologia del text, existeix un mitjà de producció feudal, i sempre hi ha dues classes enfrontades: burgesia i proletariat.

L'Alienació en el Treball

L'activitat humana es reflecteix, principalment, en el treball. És en el treball on, segons Marx, relacionant-nos amb els altres i amb la natura, ens podem realitzar com a persones.

Però en la societat capitalista, amb les condicions del treball assalariat, s'esdevé exactament el contrari: el treball, en lloc de ser quelcom positiu i realitzador per a la persona, esdevé quelcom alienant. Dins la societat capitalista, l'ésser humà no s'autorealitza, sinó que s'aliena perquè perd la seva capacitat transformadora de la natura, anul·la el seu esperit creatiu i veu desfets els vincles que l'unien a les altres persones, ja que actua seguint unes normes dictades en tot moment per l'empresari.

Com a conseqüència de l'economia capitalista, el treballador queda reduït a la seva força de treball i aquesta s'ha transformat en simple mercaderia que es compra i es ven. El treball ha perdut el seu caràcter d'obra realitzada per l'ésser humà i per a l'ésser humà. La persona ha esdevingut un simple mitjà, ha quedat subordinada a un sistema econòmic en el qual el més important no són les persones, sinó la llei de l'oferta i la demanda i els beneficis per a l'empresari.

L'ésser humà ha hagut de vendre la seva força de treball per a poder subsistir. El treballador ja no és el subjecte del treball, sinó que és un objecte més; s'ha cosificat (ara és una cosa més que pot vendre's o comprar-se com qualsevol altra).

Modes d'Alienació del Treball

L'alienació del treballador a la societat capitalista es dóna en una quàdruple dimensió:

1. Pel que fa al producte del seu treball: El producte és l'objectivació del treball, és la condensació i manifestació de nosaltres mateixos. Però quan aquest producte es converteix en "capital" d'altres, esdevé una cosa aliena, estranya i independent, que el treballador ja no posseeix ni domina.
2. Pel que fa a la seva pròpia activitat: L'ésser humà s'ha convertit en un simple apèndix de la màquina; aquesta domina els treballadors. Marx diu que el treballador no és feliç, sinó desgraciat en el treball, ja que la seva essència ha estat negada. El treball ja no és una cosa voluntària, sinó forçada.
3. Pel que fa a la Naturalesa: La Natura, en lloc de convertir-se en el "cos inorgànic de l'home", apareix com si fos alguna cosa aliena al treballador, propietat d'algú altre.
4. Pel que fa als altres éssers humans: Segons Marx, l'ésser humà, a diferència de la resta d'animals, no només és capaç de treballar per ell mateix i les seves pròpies necessitats, sinó també pels altres i per la transformació del món en favor de l'espècie humana.

Marx conclou que la propietat privada és la conseqüència del treball alienat (més que la seva causa) o també "la realització de l'alienació". L'eliminació de l'alienació serà l'objectiu de la filosofia marxista. Marx considera que només el comunisme -entès com a supressió de la propietat privada, és a dir, del "capital"- donarà pas a l'eliminació de totes les alienacions i a la humanització de l'home.

Altres Tipus d'Alienació

• L'alienació religiosa.
• L'alienació política.
• L'alienació ideològica (societat).

El Materialisme Històric: Una Explicació Científica

El materialisme històric és la doctrina formulada per Marx i Engels que intenta explicar la història d'una manera científica, és a dir, cercant les lleis socials que regeixen el seu procés. Es tracta de l'aplicació del materialisme a una part dels fenòmens naturals: els fenòmens històrics. La clau per a interpretar la història s'ha de trobar en el desenvolupament de les relacions entre l'ésser humà i el món material, és a dir, en la seva vida econòmica. Marx entén que tota la història de la humanitat està condicionada per la forma en la qual els humans produeixen els seus mitjans de supervivència. Els éssers humans no són el que creuen ser, sinó que són producte de les condicions materials, de les condicions de producció i de les relacions socials.

La teoria del materialisme històric és una teoria sociològica que pretén explicar les transformacions socials per mitjà de la distinció, en tota societat, d'una infraestructura (o base econòmica) i una superestructura (ideològica, jurídica i política).

• L'estructura econòmica constitueix la base real de la societat. Aquesta estructura està constituïda per les relacions de producció, que són les relacions que s'estableixen entre els éssers humans d'acord amb la seva situació respecte de les forces de producció (elements que intervenen per elaborar el producte -força de treball de l'obrer i estructures de treball o mitjans de producció, és a dir, elements materials que intervenen en la producció: capital, eines, matèries primeres...).
• La superestructura està constituïda per les formes de consciència o formes ideològiques (ideologia), que no són altra cosa que el conjunt d'idees, creences, institucions, valors i normes de la societat en un moment determinat. La societat i les seves idees són un reflex de l'estructura econòmica. Cal distingir dos nivells dins la superestructura:

• Superestructura juridicopolítica: conjunt de normes i institucions que regulen el funcionament de la societat. Es tracta bàsicament de l'Estat, que té dues funcions: una d'administrativa i l'altra de dominació i control. L'estat és sempre l'instrument de la classe dominant per a perpetuar el seu domini.
• Superestructura ideològica: conjunt d'idees que ens transmeten una determinada visió de la realitat. Engloba concepcions del món, creences religioses, sistemes morals, expressions artístiques, filosofia, ciència... I sol respondre als interessos de la classe dominant.

Nietzsche i la Nova Jerarquia de Valors

La cultura europea ha arribat a la seva pròpia destrucció, a la decadència total. Per això cal destruir-la, però no per caure en el nihilisme, és a dir, l'absència de valors, sinó per canviar els valors anteriors substituint-los pel Superhome. El nihilisme és, per a Nietzsche, no un punt d'arribada, sinó l'instant que permet començar l'autèntica història. En matar Déu, s'ha perdut el sentit de l'orientació de la nostra existència, de la nostra vida; estem perduts.

Aquesta part negativa necessita una part positiva: neguem per afirmar, aniquilem per produir, destruïm per crear. Neixen els nous valors fonamentals: el Superhome i la voluntat de poder. Enfront de la decadència occidental, que predicava una moral antinatural, Nietzsche pretén oferir una nova moral basada en el procés natural de l'ésser humà: la vida. Així, contraposarà dos esperits:

• Dionís és el déu de la vida, del vi, de l'alegria de viure...
• Apol·lo és el déu de l'aparença externa plena de bellesa.

Sòcrates i el platonisme han fet fora de l'escena Dionís, començant l'època de les formes, canviant la vida per la raó, la qual mata la vida. La nova moral està basada en el desig de viure; la vida té valor en si mateixa, ja que és el valor absolut al qual se subordinen la resta de valors. Cal no imposar res a la vida, sinó gaudir-ne.

La nova moral es basarà en l'exaltació de les formes primàries de la vida, la moral dels senyors en lloc de la moral dels esclaus, ja que la vida ha d'estar basada en els instints. Això ve acompanyat d'una nova idea de l'ésser humà, el qual té les següents característiques:

• L'ésser humà és un ésser miserable perquè rebutja la terra, el cos, l'instint.
• És un ésser a mig fer entre la bèstia i el Superhome.
• L'ésser humà és un animal defectuós perquè és l'únic animal que no ha aconseguit consolidar-se. Corre un risc: o ve l'home convertint-se en el Superhome, o torna a la seva animalitat anterior.

Per això, l'ésser humà ha de superar la seva natura imperfecta i convertir-se en el Superhome a través de la superació de les seves debilitats. Si aquesta superació no es produeix, l'ésser humà tornarà a la seva animalitat.