Marxisme, Anarquisme i el Moviment Obrer: Història i Ideologies

Marxisme: Anàlisi i Proposta Social

Anàlisi del Passat i Crítica del Present

L'anàlisi del passat, segons el marxisme, redueix la història de la humanitat a la història de la lluita de classes. La crítica del present se centra en l'anàlisi del sistema capitalista i l'explotació burgesa. El treball de l'obrer genera la plusvàlua, un benefici superior al que es queda el burgès i que utilitza per invertir en mitjans de producció. Es produeixen crisis periòdiques de sobreproducció, per la voluntat d'incrementar el benefici.

Projecte de Futur: La Societat Comunista

El projecte de futur proposa superar el present amb una societat comunista. Això implica la presa del poder polític per part dels treballadors, establint una dictadura del proletariat que ha d'acabar amb la desaparició de les classes socials i la propietat privada, integrant formes de propietat socialista.

Anarquisme: Doctrina Llibertària i Propostes

Principis Fonamentals de l'Anarquisme

L'anarquisme és una doctrina llibertària, sense un cos doctrinari homogeni. Les seves propostes depenen dels seus ideòlegs, que critiquen la societat capitalista i proposen un model de societat amb absència d'autoritat. Ideòlegs destacats són Bakunin i Proudhon, qui va afirmar: "La propietat és un robatori". Proposen un sistema social basat en el treball autònom, l'expansió del mutualisme i del cooperativisme, i la lliure associació dels individus. S'ha de superar el sistema de producció capitalista al marge de les organitzacions polítiques i l'autoritat.

Segons Bakunin, la revolució ha d'estar protagonitzada per tots els sectors oprimits de la societat, sent el resultat de la lluita espontània de les masses contra l'explotació. L'objectiu és la destrucció de l'Estat i la creació d'una societat igualitària.

Idees Clau de l'Anarquisme

• Llibertat individual i solidaritat social.
• Crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva.
• Oposició a l'organització jeràrquica, la religió, la política i l'Estat.
• Apoliticisme i defensa de l'espontaneïtat de les masses.

La Primera Internacional (AIT): Origen i Dissolució

Fundació i Principis Bàsics de l'AIT (1864)

La Primera Internacional, o Associació Internacional de Treballadors (AIT), va ser fundada el 1864 a Londres amb delegats d'associacions obreres angleses i franceses. Dirigida per Karl Marx, els seus principis bàsics eren:

• L'emancipació de la classe obrera ha de ser obra dels propis obrers, conquerint el poder polític.
• Han d'eliminar la societat burgesa.
• Han d'implantar el socialisme.

Mesures i Congressos Importants de l'AIT

Les mesures acordades en els congressos (Ginebra 1866, Lausana 1867 i Brussel·les 1868) incloïen:

• Reducció de les jornades laborals.
• Supressió del treball infantil.
• Millora de les condicions laborals de la dona.
• Desaparició de l'exèrcit permanent.
• Reconeixement del dret a la vaga.
• Socialització dels mitjans de producció.

Crisi i Dissolució de la Primera Internacional

La crisi de l'AIT va sorgir per discrepàncies internes entre Marx (Anglaterra, Alemanya) i Bakunin (Espanya, França, Itàlia). Bakunin acusava Marx de controlar la Internacional. Després de la Guerra Franco-Prussiana i la derrota de la Comuna de París, Bakunin va acusar Marx de dictatorial, defensant l'abolició de l'Estat i mostrant-se hostil a qualsevol autoritat política.

La dissolució de l'AIT es va decidir al Congrés de l'Haia de 1872. El marxisme volia formar partits obrers nacionals, cosa que va afeblir l'AIT, que es va traslladar a Nova York fins que el 1876 va ser dissolta. Els anarquistes, que no acceptaven aquesta línia, van ser expulsats del congrés i van formar una nova organització: la Internacional Antiautoritària, que va acabar el 1881.

Importància de la Primera Internacional

• Va produir una gran escissió entre anarquistes i marxistes.
• Va exercir una influència moral sobre l'emancipació dels obrers.
• Va elaborar un programa comú per a tots els obrers.
• Va ser la base per a la creació futura dels partits socialdemòcrates.

Primeres Mobilitzacions Obreres: El Cartisme

El Cartisme: Un Projecte Polític Propi

La primera mobilització política dels sindicats va ser el cartisme, un projecte polític propi. Va ser el primer moviment de masses que reclamava el sufragi universal i secret. També demanava un sou per als diputats que fes possible als treballadors l'exercici de la política i la immunitat parlamentària.

Evolució del Moviment Obrer (1875-1914)

Corrents de l'Anarquisme: Anarcocomunisme i Anarcosindicalisme

El Congrés de Londres de 1881 va aprovar l'ús de la violència individual, amb actes contra representants de l'Església, l'Estat i la burgesia.

• Anarcocomunisme: Va ser un dels corrents més radicals de l'anarquisme, els principis ideològics dels quals van ser desenvolupats per Kropotkin i Malatesta. S'oposaven a qualsevol forma d'organització i eren partidaris de l'individualisme. S'oposaven a la formació de sindicats i defensaven una societat sense classes, amb treball voluntari i propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum. Rebutjaven l'estratègia política.
• Anarcosindicalisme: Aquesta tendència era contrària a l'individualisme i partidària de l'acció comunitària com a forma de lluita organitzada. Va establir les bases del sindicalisme anarquista, amb idees recollides a la Carta d'Amiens (1908).

La Segona Internacional: Fundació i Objectius

Fundació i Estructura de la Segona Internacional (1889)

La Segona Internacional va ser fundada a París el 1889, durant els actes commemoratius de la Revolució Francesa. Només va incorporar partits socialistes, configurant-se com una confederació de partits nacionals autònoms. El 1900 es va crear el Buró Socialista Internacional, encarregat de donar continuïtat a l'organització.

Objectius i Símbols del Moviment Obrer

Els objectius principals de la Segona Internacional eren:

• Reclamar lleis per a la protecció dels treballadors.
• Establir la jornada laboral de 8 hores.
• Abolir el treball infantil.
• Condemnar la guerra i el colonialisme.

També va ser fonamental en la creació de símbols del moviment obrer, com els seus himnes i la celebració del Primer de Maig.