Marx: Explicació de l'explotació i alienació

Com explica Marx l’existència d’explotació partir del materialisme històric?

Segons Marx, la societat es pot dividir en dues parts, la infraestructura formada per les relacions de producció (base estructural, econòmica de la societat), i la superestructura, tant jurídica com política i ideològica (Món cultural, arts, ciències,...). El mode de producció i l’economia condicionen la política, la vida social i fins i tot la manera de pensar dels individus, les seves ideologies,... Per això qui controla les relacions de producció, l’economia, controla les idees que dominen en una època històrica. “Les idees que dominen en cada època històrica són les idees de la classe dominant”.

Marx analitza les relacions de producció i troba que hi ha uns membres que no participen en la producció i que viuen del treball dels altres (empresaris), i membres productius (proletariat obrers). Per tant, es pot establir una distinció entre classe explotadora i una classe explotada, així com en l’antiguitat existien senyors i esclaus, a la edat mitjana senyors i serfs, a l'edat moderna capitalistes i proletaris.

Explica les funcions positiva i negativa del treball segon Marx.

Positiva

• L'home projecta les seves qualitats en els productes
• L'home produeix els productes que necessita per viure
• L'home es crea a per a si mateix una existència material i una ideologia (te els seus propis pensaments sobre el seu entorn)

Negativa

• El treballador industrial es ven a si mateix en comptes de vendre el producte
• El capitalista s'aprofita dels productes dels treballadors per treure profit, inflant els preus, baixant els sous, etc..
• El treballador passa de fabricar i vendre els seus productes a vendre’s a si mateix per produir en massa mentre el capitalista l'explota i l'oprimeix

Quines formes d’alienació descriu Marx?

Les formes d’alienació que descriu Marx consisteixen en eliminar les classes socials, també que tot sigui...

• Consisteix en eliminar les classes socials
• Que tot sigui de tots (igualtat)
• Que el capitalisme i la propietat privada siguin eliminats
• Aconseguir un gran desenvolupament dels mitjans de producció per tal d'aconseguir riquesa social (bàsicament produir molt per després no haver de treballar)

Ideal comunista

• Es aconseguir una societat segons les seves capacitats i necessitats
• Que dona com a resultat una època d’abundància, d'absoluta llibertat en la que desapareixen les classes i l'estat

En què consisteix i quina funció té l’ideal comunista segons Marx?

Marx descriu tres tipus diferents d’alineació: econòmica, ideològica i la religiosa.

• Econòmica: La alienació econòmica va sorgir en conseqüència de la propietat privada i les relacions amb els mitjans de produccions. L’home al vendre el seu treball es converteix en un instrument d’un procés d'esclavització on es sent estrany. Per tant, l’home sent que ven una part del seu jo per una altre part d’ell mateix: ven el seu treball, les seves capacitats per subsistir. També es sent separat/estrany al producte realitzat, ja que una vegada fet, es separarà d’ell i no rebrà un benefici directe.
• Ideologies: Tota ideologia forma part de la superestructura, i aquesta depèn de la infraestructura. La ideologia respon als interessos de les classes dominants i com a conseqüència deformen la realitat. Les ideologies es consideren una alienació perquè s'allunyen a l’home de la veritat, és a dir, de la situació d’opressió que pateixen.
• Religió: Pretén que l’home oblidi la seva pròpia realitat. L’home s’inventa un Déu totpoderós i consolador que cobreixi les seves impotències i dolors. En l’àmbit de la llibertat, la religió es presenta com una projecció de la relació entre senyors i esclaus, ja que l’home se’l considera depenent de Déu, per tant, per a Marx, la religió representa l’opi del poble, perquè enganya a la gent fent impossible el seu alliberament.

En quin sentit es pot parlar d’humanisme marxista?

Segons Marx hi ha un ideal humanístic de preocupació per l’home, és a dir, que no hi hagi explotació, un treball digne, que potenciï la seva capacitat. Hi ha humanisme de manera indirecta en el marxisme. Aquest alliberament s’ha de començar per les condicions materials (aliment, vestimenta, habitatge, hores de treball, justícia social…) i cada vegada augmentar ètica i solidaritat i ateisme, que es necessari per aconseguir l’alliberament material. Un marxista materialista es ateu i intenta aconseguir el cel en la vida real.

Quines funcions es donen a la teoria i a la praxi en l’escola de Frankfurt?

• El neomarxisme apareix a partir de la primera guerra mundial i va fent-se més gran en el període entre guerres, incorporen nous conceptes al marxisme. Segons Hegel (un filòsof), els canvis socials es produeixen seguint un esquema dialèctic de tesi, antítesi i síntesi (hores de treball, protestes, resultat protestes)
• En Marx es dona molta importància a la praxi revolucionaria com a element de canvi. Molts filòsofs es centren en la teoria, en canvi Marx li donava importància a la praxi, els neomarxistes proposen un equilibri entre teoria i praxi. La teoria sense la praxi es buida, però la praxi sense la teoria es cega.

Per què els pensadors de l’escola de Frankfurt proposen una teoria crítica?

• Els filòsofs de l’Escola de Milet donen importància a la teoria com a font de canvi social. En la seva major part no es tracten de teories configurades com a sistemes com a totalitats tancades ni propostes positives. Per a ells tot sistema exclou possibilitats d’anàlisi, d’interpretació i per això prefereixen el plantejament obert. Tampoc trobem propostes concretes de canvis, perquè des de el seu punt de vista, tota proposta positiva conté elements de la realitat present, elements tradicionals que han de ser eliminats.
• La seva proposta és la de una teoria negativa la qual no conté cap proposta positiva i en el sentit de que critica la situació d’explotació i repressió en la que viu l’home a la societat actual. En la cultura occidental es critica el mode de com s’ha d’utilitzar la raó.