Martorell, Tirant lo Blanc i Ausiàs March: Literatura Catalana

Joanot Martorell (s. XV)

Naixement: s. XV. Família de la petita noblesa, vivien a València però eren originaris de Gandia. Economia delicada. Va mantenir plets amb Ausiàs March (el seu cunyat), Manuel Vilanova i Gonçalbo, als quals va enviar declaracions d'enemistat i guerra. Va enviar lletres de batalla a Gonçalbo i al seu cosí, que s'havia promès en matrimoni amb la seva germana i va incomplir. Va començar la redacció de Tirant a Portugal. Va morir arruïnat el 1465 i el manuscrit de Tirant va quedar en mans de Joan de Galba. L'obra es va imprimir el 1490.

Tirant lo Blanc

• Geografia coneguda i real: Sicília, Anglaterra.
• Connexió amb la realitat històrica: dona un final feliç a la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (s. XV).
• Personatges que responen a fets reals: Tirant, a Grècia, segueix el model de Roger de Flor, que va combatre en la guerra contra els turcs i els va derrotar, es va casar amb la neboda d'Andrònic i va patir les intrigues del fill d'Andrònic.
• Relacions amoroses creïbles amb carnalitat i gelosia. Vassallatge a una dama de rang superior. Erotisme fi i delicat que dona una dimensió realista i humana a l'amor. Relacions carnals elegants amb imatges extretes de la vida militar.
• Humor relacionat amb l'amor i les escenes galants. Ironia darrere alguns noms simbòlics i còmics, que caracteritzen psicològicament els personatges.
• Accions bèl·liques realistes: justifica les victòries de Tirant des de la intel·ligència, el bon consell dels amics, la cultura llibresca, la resistència física, el sentit de l'estratègia. Descripció minuciosa dels combats i cruesa de llenguatge que acompanya la violència de les accions.
• Variació lingüística: diversitat de registres segons qui parla, amb qui parla, quan parla i de què parla, donen realisme a l'obra. L'estat d'ànim, solemnitat, informalitat, tema, distància social entre els interlocutors obliguen a una major naturalitat estilística que resulta molt original.

No estalvia sentències, refranys, frases fetes col·loquials, frase llarga complexa solemne.

• Didactisme i moralisme: reivindica la cavalleria oferint el perfil d'un cavaller prototípic. Tirant és la història de la formació humana del bon cavaller en l'ofici de les armes i el sistema de valors morals propis del seu estament. Mentalitat burgesa: intel·ligència, audàcia i esforç possibiliten l'ascens social de l'heroi. La novel·la finalitza amb l'ascens social d'un arribista quan Hipòlit esdevé emperador de Grècia.

Ausiàs March (1397 – 1459)

Abandona el provençal en benefici del català, s'expressa amb sinceritat, retoricisme de poesia anterior, importància als estats d'ànim (intimisme). Poeta original i modern.

Autor

Nascut a València, família aristocràtica. Falconer d'Alfons el Magnànim. Es casà amb Joana Escorna i Isabel Martorell, enviudà de les dues. Morí a València el 1459.

Obra

128 poemes escrits entre 1425 (abandona l'exèrcit) i 1459. Més importants: Cants d'amor, Cants de mort i Cant Espiritual. Temes principals són l'amor i la mort. Domina el to moralitzador i didàctic, els problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina.

Característiques

• Estil: Fuig de les convencions de la poesia trobadoresca.
• Evita el retoricisme i busca la senzillesa de l'expressió.
• Reconeix les dificultats per expressar els seus sentiments -> “sens alguna art eixits d'hom fora seny”.
• Renuncia al provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequades per transmetre la sinceritat dels seus versos.
• Conserva característiques formals com l'ús del senyal (nom secret de la dama), fórmules de tractament i respecte (vós), recerca de l'amor espiritual i idealitzar l'estimada.

Estil

• Expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar sobre les formes d'estimar, el comportament amorós i el dolor de l'amor.
• Presència del “jo” poètic (intimisme). El protagonisme de la dama queda apagat per l'anàlisi dels sentiments i l'estat d'ànim del poeta.
• Estructura dels poemes:
  • Exposició d'una situació hipotètica o de la vida real.
  • Explicació de l'exposició aplicada al seu estat d'ànim per demanar l'amor de l'estimada, per alliçonar i moralitzar els lectors.
  • Conclusió: resum del que ha dit.

Altres vegades l'estructura és a l'inrevés: explicació detallada dels sentiments o l'ànim, anàlisi de situacions i conclusió. Els poemes llargs són més difícils d'entendre, ja que alterna l'explicació d'estat anímic i comparacions.

• Condensa molt les frases -> eliminant conjuncions i articles.
• Utilitza hipèrbatons bruscos, de difícil ordenació.
• Elisió i provençalismes.
• Negacions que dificulten la comprensió.
• Al·legoria amb la intenció d'expressar complexitat del seu estat d'ànim.
• Versos amb to patètic i pessimista amb interrogacions retòriques, apòstrofes, contradiccions, antítesis, paradoxes.
• Imatge de poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l'experiència amorosa, que donen credibilitat i verisme.

La dona

• Ésser de carn i ossos, real i autèntica, amb virtuts i vicis.
• March s'enamora de la bellesa física però més de la bellesa intel·lectual i espiritual de la dama.
• March la considera digna receptora del seu amor i la idealitza.
• Davant la perfecció de la dona, March es troba indefens, tímid, solitari i marginat.
• No troba plaer en la companyia ni en la diversió.
• March se sent un màrtir d'amor i el dolor d'amor el farà morir.
• Davant el fracàs amorós, March responsabilitza la dona, que pateix una misogínia ferotge.
• La dona apareix com un ésser insensible, incapaç d'estimar “finament”.