Martin Heidegger: Ésser i Temps, Dasein i Existencialisme

Martin Heidegger: Ésser i Temps i el Dasein

El comentari present és un fragment que pertany al llibre Ésser i Temps (1927), de Martin Heidegger, que va néixer a Alemanya el 1889 i va morir el 1976 a Friburg de Brisgòvia. Heidegger era un catedràtic de filosofia i ontòleg, a part és considerat el principal representant de l'existencialisme del segle XX, un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió. La seva preocupació sobre l'ésser i el temps és pel sentit de l'ésser en general i, per tant, per l'existència humana. Va influir moltíssim en la filosofia posterior i va provocar un canvi significatiu en el pensament filosòfic.

Va ser influenciat per Husserl –fundador de la fenomenologia– i, alhora, professor de Heidegger. A part de l'obra esmentada, Heidegger també va publicar moltíssimes obres com Tiempo y Ser, Introducción a la investigación fenomenológica o Los Problemas Fundamentales de la Fenomenología. A més, va formar part del moviment nazi, legitimant el nazisme, ja que va ser una figura molt important a la seva època. Tot i això, el seu paper a la guerra va ser bastant covard, ja que va exercir de meteoròleg en lloc d'estar al front. Quan va acabar la guerra, va tornar a exercir com a professor a la Universitat de Friburg fins al final dels seus dies.

El Concepte de Dasein i l'Ésser en el Món

Heidegger aborda el concepte de l'ésser en el món i com l'individu hi està intrínsecament lligat. Heidegger es refereix a l'home com a Dasein. El Dasein és l'existència, la realitat humana; l'home es converteix en el fonament de l'ontologia. De manera que l'home o el Dasein no és l'ésser, sinó que és el mitjà pel qual es dóna o s'arriba a l'ésser. Tanmateix, considera que aquest no és una característica, sinó el seu propi ésser, la qual cosa significa que la naturalesa pròpia del Dasein consisteix en la seva existència i no en allò que s'ha après a partir de conceptes.

La Convivència amb Altres Dasein i la Inautenticitat

En el fragment, se'ns mostra que el Dasein mai està sol en el món, sinó que està acompanyat per altres Dasein. És a dir, aborda el problema de la convivència amb altres Dasein. De manera que un Dasein és reconegut per un altre de forma immediata (el Dasein és un 'zuhandenheit'). Heidegger fa referència a la dictadura del Man pel fet que la convivència amb altres Dasein comporta una societat estàndard, ja que se segueix allò que 'hom' ha de fer i, per tant, a deixar de pensar per nosaltres mateixos. Aquest fet comporta, segons Heidegger, a viure una existència inautèntica, que consisteix a renunciar a pensar en 'l'ésser'.

Angoixa i el Camí cap a l'Existència Autèntica

Aquesta inautenticitat comporta la caiguda i, seguidament, l'angoixa. No obstant això, l'angoixa et pot permetre accedir a una experiència autèntica.

La Importància de l'Altre en l'Existència Humana

Per tant, comprendre els altres és una manera d'estar en el món, ja que no seríem humans si no convisquéssim amb altres. Però, malgrat la dificultat, és necessari conviure amb altres Dasein.

Reflexió Final sobre la Implicació Política de Heidegger

Per acabar, cal afegir que Heidegger va mostrar complaença cap al règim de Hitler i es va afiliar al Partit Nazi quan Hitler va prendre el poder a Alemanya i el govern el va nomenar rector de la Universitat de Friburg. Després va renunciar al càrrec, però això va comportar multitud de debats pel fet que Heidegger va acceptar aquest càrrec sota el règim nazi.